Gaser: “Cada grafit és fruit d'un moment”

El grafiter de Reus ha guanyat el Concurs de Grafit convocat pels organitzadors de la Fira del Llibre Ebrenc
Surtdecasa Ebre
,
05/06/2013
Arts

Clic, clic, clic. Pssssss. A les Terres de l’Ebre, no estem massa acostumats a aquest so de reminiscències urbanes i suburbials. El so metàl·lic de l’esprai de colors preparant-se per a sortir del pot, estampar-se en una paret qualsevol i convertir-se en una obra d’art a l’abast de tot aquell que passi per davant. L’any passat va haver un intent a gran escala d’escampar el grafit a l’Ebre d’una manera ordenada, el Fahr, primer Festival d’Art Urbà de les Terres de l’Ebre, impulsat pel Centre d’Art Lo Pati, i entre moltes altres peces, va quedar per al patrimoni col·lectiu ebrenc l’anciana comptant diners de l’Aldea. Un rostre solcat pel temps i cap baix situat estratègicament a pocs metres de la cooperativa que va fer fallida i a la vista dels milers de vehicles que cada dia creuen l’infernal travessia urbana de la N-340.

L’autor d’aquell grafit magistral és Xavier Oliach (Reus, 1985), Gaser de nom professional i acaba de deixar una altra empremta grafitera a les terres solcades per l’Ebre: “Sediments literaris”, el projecte guanyador del Concurs de Grafit convocat pels organitzadors de la Fira del Llibre Ebrenc per commemorar el desè aniversari del certamen. L’ha pintat en una paret de 50 metres quadrats de la plaça de la Cultura de Móra d’Ebre, que és també un dels escenaris de la Fira.

Hem aprofitat per parlar amb ell. Un jove de 28 anys que va començar a pintar grafits quan en tenia deu, amb els amics de l’escola. Es confessa un mal estudiant i diu que en aquesta vida ha treballat de tot. “Hi ha molt poques feines que no hagi fet”, assegura. Ara bé, en el seu cas la creativitat s’ha acabat imposant i després d’estudiar il·lustració i gràfica publicitària a l’Escola d’Art de Tarragona, actualment es dedica a pintar murals artístics i és tatuador professional. Pinta per encàrrec, però també pel simple plaer de crear i admet que alguna vegada s’ha emportat alguna multa a casa. Per a ell el grafit és el moment de pintar-lo.


- Per què et fas dir Gaser?
No hi ha una resposta contundent. Suposo que pel gas de la pintura i perquè m’agrada com sona la paraula.

- Què és això de l’art urbà?
Això de l’art a mi no m’agrada massa tocar-ho. Sí que m’identifico amb l’art urbà, però jo sóc més grafiter. Avui en dia qualsevol persona és artista, si pinta o surt a la televisió. El grafit és allò humil que surt del carrer i l’art allò ostentós que se subhasta als museus. És com una manera de vendre el grafit. No ho sé, és com contradictori.

- Hi ha molta gent que associa el grafit en embrutar les parets, fer gargots. Què els diries?
Bé, en certa manera sí que tenen raó, és evident que embrutem, però sense que això s’haja de criminalitzar. Crec que ben portat i amb recursos es pot aconseguir que aquell grup de joves o de gamberros poden fer coses molt xules, sense molestar ningú i respectant en tot moment l’entorn que els envolta.

- Pintes per encàrrec però també per lliure. Quin és l’objectiu?
Per mi l’objectiu és pintar, deixar una obra xula, allà on sigui. Cada grafit és fruit d'un moment.

- Quina de les teues obres destacaries més?
Una peça que vaig pintar la primavera de l’any passat a una caseta de la llum d’un metre per un metre, situada en una finca de Roda de Berà. És un home gran sense dents. La vaig penjar al Facebook i ha tingut molta repercussió, fins  i tot es van interessar des de la Universitat de Londres, per incloure-la en un llibre.

-A l’Aldea, dins el Fahr també vas pintar una dona gran. Et vas inspirar en la fallida de la cooperativa de l’Aldea i com va afectar a la gent gran del poble?
No, que va. Jo no tenia ni idea d’on pintaria el mural del Fahr. En aquell moment jo estava treballant sobretot en figures d’ancians, en espais abandonats on el temps sembla aturat. Indagant sobre el pas del temps. I vaig decidir aportar una obra sobre això. Va anar com anell al dit posar-la allí.

- El grafit que has creat per commemorar els deu anys de la Fira del Llibre Ebrenc, Sediments literaris, és completament diferent. En què t’has inspirat?
En el riu Ebre. En els colors i també la sinuositat del riu. Les corbes del riu hi estan reflectides. Em va impactar molt la façana fluvial de Móra i el reflex del pont a l’aigua. I a partir d’aquí vaig crear com un món imaginari paral·lel. Fins i tot el títol del grafit juga amb el riu. Sediments literaris, els sediments de coneixement que et queden al cervell quan llegeixes. Crec que és com a poètic.

- Quina connexió hi veus entre la literatura i els grafits?
Aparentment, no n’hi ha cap. Si t’agrada llegir no agafaràs els pots i aniràs a fer grafits. No té massa cosa a veure. Però una bona connexió podrien ser les il·lustracions dels llibres. És una bona manera de connectar els dos móns.

A

També et pot interessar