Godoy: "Sóc com els grecs, un gran amant de l'oci"

Dotat d'un talent per a la paraula i a cavall dels seus monòlegs carregats d'humor fi, ràpid, delirant i surrealista, Wellington Ángel Romero, més conegut com Godoy, ens enredarà amb el seu verb el divendres dia 20 de gener a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Godoy presenta el seu últim espectacle Verán que todo es mentira, produït per Buenafuente i Berto, dos dels seus més fidels admiradors.

 

- Què opina un mestre de l'humor dels nous referents de l'humor absurd actual, com la gent de Muchachada Nui o José Mota?

Quant a Muchachada Nui, em sembla un grup interessant. No els he vist molt, però el poc que els he vist, em semblen bons. Quant a José Mota, em sembla un extraordinari "caricato".

 

- Es nota certa admiració per Gila o per Woody Allen entre línies en els seus espectacles, quins còmics han estat els seus referents en aquest aspecte?

És veritat, sento una profunda admiració per Gila i Woody Allen, però el meu referent ha estat un "charlista" uruguaià anomenat Juan Verdaguer. Crec que el millor humorista sud americà que, a més, era íntim amic de Miguel Gila.

 

- Què han aportat a un mestre de mestres com vostè Buenafuente i Berto?

Molt, a més de col·legues i amics, tenim els mateixos gustos pel que fa a l'humor a desenvolupar. Andreu va aportar, al meu espectacle, dinamisme i força interpretativa, em va treure del tamboret en el qual jo estava acostumat a treballar, em va ampliar l'escenari.. I Berto, l'efectivitat del text i em va portar en molts moments al surrealisme, del qual som addictes.

 

- Segueix pensant que està tot en els llibres o s'aprèn també "a ostias" a peu de carrer?

A la vida t'ensenyen a llegir, a escriure, a rentar-te les dents..., però no a viure. A viure s'aprèn amb l'humor. Els llibres t'ensenyen, però fer humor s'aprèn al carrer, a l'escenari, on sigui.

 

- Em vaig rendir als seus peus en els meus anys mossos veient El divan de Godoy al mític programa de TVE Pero esto que es?, la qual cosa em porta a preguntar-li: creu que els seus espectacles són una espècie de teràpia de grup?

És veritat, recordo amb molt afecte aquests dos programes d'humor, vaig treballar amb molt bons companys i, a més, ho passàvem molt bé en els enregistraments. No sé si eren teràpies de grup, aquests programes, però els asseguro que quan treballo sol a l'escenari, això sí que és una teràpia. Treballar sol representa que ets l'únic que parla, t'estalvies treball, t'evites discussions i, a més, guanyes més diners.

 

- Té intenció de fer durar aquest espectacle, com a mínim, igual que l'anterior? O està ja tramant noves meravelles?

Si, espero que Verás que todo es mentira duri tant com Esperando a Godoy, que va durar dotze anys. En tot aquest temps tinc temps per escriure, llegir i buscar aforismes adequats per a la idea a desenvolupar. A més, li confessaré que sóc una mica mandrós, però aprofito aquesta vagància per llegir, viatjar, cuidar el meu jardí, jugar amb el meu nét i alguna cosa molt important: sóc com els grecs, un gran amant de l'oci.