Jump to navigation
- Ets un il·lustrador que mai para de crear. Què t'inspira?Crec que el més important és tenir un encàrrec pel qual il·lustrar. El tema sempre acaba sent l'excusa perfecta per inspirar-te. Busco nova música al Spotify, exploro nous artistes, tendències i estils. Surto a primera hora a fer un cafè i a la tarda fico unes cervesetes al congelador, i som-hi!
- T'has creat una identitat gràfica molt pròpia... Com s'aconsegueix això? Diries que ja has trobat el teu estil?Bé, això de l'estil acaba sent una evolució artística inconscient i que crec que no ha de tenir fi. Jo veig diferents registres dins del meu estil i, segons les necessitats, opto per un estil o un altre. Crec que tendeixo a crear formes arrodonides i personatges en moviment. Però és veritat que cada cop sóc més simple i més fan de la frase 'Menos es más'.
- Amb el títol pacallí pacallà has decidit crear una línia d'il·lustracions que facin referència a frases populars de les Terres de l'Ebre per estampar samarretes, bosses i altres objectes. Com sorgeix la idea? El vocabulari forma part de la nostra cultura popular i la nostra identitat com a ebrencs i, sense voler, aquestes frases fetes i dites populars les acabem associant als nostres éssers més estimats i ens remeten a moments que hem viscut. Alego desapareixeran i crec que, com a comunitat, no ens ho podem permetre. La primera edició del projecte van ser punts de llibre per a la diada de Sant Jordi i t'he de dir que totes van tenir una acceptació brutal, Pacallí pacallà, Ets un llaga i Poc suc van volar!
- Algunes frases més que hagin triomfat? Com oblidar aquell dia en què vas fer enfadar a ta mare i et va cridar ben fort en la sabatilla a la mà "Porta’t bé o correrà lo gínjol!" o el "I tu fill meu de qui ets? Jo sóc Albert de Cal Cisquet. Aiiii! Si és que en la cara pagues!"- També has il·lustrat llibres infantils com 'La Llúcia i el tresor del gambutzí' de l'editorial Àrbora Books o 'La vida de mi goma'. De què tracten?'La vida de mi goma' és un conte per a xiquets de 0-3 anys que explica als més petits de casa el pas del temps i el desgast de la vida a través de formes geomètriques ben senzilles. 'La Llúcia i el tresor del gambutzí' és un conte per a petits exploradors del territori ebrenc que narra les aventures d'aquesta gran exploradora i el seu inseparable amic. La clau és crear personatges que empatitzin amb els petits i que els ajudin a passar-ho bé amb la lectura.- Ets director d'art del segell del dj ampostí Edgar de Ramon. Què implica aquesta feina?Tutu Records és un segell discogràfic de música electrònica que serveix de plataforma per a artistes plàstics, d'aquesta manera a Tutu Art estem creant la nostra marca de roba que col·labora amb altres fundacions per a millorar les desigualtats socials. També estem fent una selecció d'artistes que publicaran les seves obres a la nostra web.- Com t'agradaria veure't d'aquí deu anys?Amb bigoti!- Algun projecte a curt termini que et faci molta il·lusió?Sí! Ara estic ficat amb un encàrrec, un projecte sobre el nostre territori! Pinta molt bé, però no us puc dir res més!- Quins són els teus referents en el món de la il·lustració? Et comparen amb algú?Tinc molts referents, per sort el món de la il·lustració està creixent moltíssim i gairebé cada dia descobreixo un nou il·lustrador. Com artista estranger, us diria l'Albert Montt, m'encanta el seu humor gràfic, i molts amics m'han etiquetat a alguna de les seves il·lustracions al Facebook amb la frase "Ec, este tio em recorda a tu". A Catalunya també hi ha gent molt bona com Pep Serra, Txomin Medrano, Ferran Orta, Sara Porras, Ester Garay, Lluïsot, Oscar Julve o Pep Brocal.- Existeix alguna corrent actual o tendència en el món de la il·lustració amb la qual et sentis identificat?L'art urbà em té el cor robat! Recomano molt la pel·lícula del Bansky "Exit Through the Gift Shop". El documental té com a protagonista a Thierry Guetta, un immigrant francès que viu a la ciutat de Los Angeles i que té molta afició per l'art urbà.
--Més informació: http://hernanenh.blogspot.com.es
