Anna Zaera
,
30/01/2019
Arts

La Casa de l'Artista a la Sénia, la primera residència artística permanent a les Terres de l'Ebre

Un equipament que planteja un intercanvi d'artistes enmig de terres de cruïlla
Casa de l'artista

Foto: 

Albert Queralt
Actuació de Koichi Sugihara a Joventuts Unides
La Sénia és silenci de desenes de naus abandonades, però també flors d'ametller que broten. Ara no hi ha ni cartells lluminosos, ni cues de cotxes, ni aparadors amb mobles. Com si la brillantor d'una època hagués donat pas, senzillament, a la vida quotidiana del poble que és porta d'entrada a dos parcs naturals, el de la Tinença de Benifassà i el Parc Natural dels Ports. Fa un temps, Carles Molins -fill de la Sénia, però nascut a Barcelona-, Carmen Borja i Lena Torre, tots tres amb trajectòria en el món literari de Barcelona, van pensar a donar un nou ús a la casa familiar del poble i convertir-la en una casa d'artistes o en el que es coneix com una residència per artistes. Després d'uns anys tocant portes per buscar finançament, l'estiu de l'any passat van decidir engegar. Ells diuen que fan honor al nom de la seva productora, Produccions Impossibles, perquè en el fons crec que saben que les coses difícils potser també són necessàries. La Casa de l'Artista en Terres de Cruïlla és la primera residència d'artistes permanent a les Terres de l'Ebre, a excepció de la de Lo Pati, a Balada enmig del Delta, que funciona com a equipament de suport del Centre d'Art. En aquest espai de la Sénia, en els darrers mesos ja hi han fet estada una desena d'artistes de diferents països i l'espai apunta com un revulsiu cultural al municipi i a la zona. Hem parlat amb Carles Molins amb motiu del concert de l'artista Koichi Sugihara.
"Si s'aconseguís que la Sénia atragués un turisme cultural, s'aniria una mica més enllà. Permetria donar a conèixer el poble a l'altra punta de món"

- Com neix la idea de crear aquesta residència d'artistes?
El procés que seguim nosaltres sempre és el mateix (riu). Tenim idees genials que ens semblen una cosa útil i meravellosa per tothom. Després mirem si algú ja està tirant endavant aquell projecte i si ningú ho fa, doncs ens ho toca fer a nosaltres (riu). El meu pare, que ja va morir, era de la Sénia, i la meva mare, que era de Mataró però provenia de Vinaròs, també va anar a parar aquí. Teníem una casa antiga de poble, que estava en molt mal estat, i vam decidir fer-la nova, no per viure-hi perquè nosaltres ja teníem una casa al poble, però la vam fer tan bonica com ens agradaria a nosaltres. La va llogar el pintor Fèlix Mas, que hi va viure cinc anys, i quan va quedar buida vam pensar a fer-hi una residència d'artistes. Som persones que sempre hem estat vinculades amb el món de la literatura i de la música i vam pensar que podríem fer una residència com les que hi ha a molts llocs del món.

- És difícil posar-la en funcionament?
L'any 2016 ens vam posar en contacte amb l'ajuntament de la Sénia i la Generalitat. Però va arribar el 155 i ho va estroncar tot. Ens vam adonar que si havíem d'estar esperant les administracions no començaríem mai. I l'estiu passat, vam decidir tirar endavant amb tota la nostra inconsciència. La primera cosa que vam fer va ser una exposició de 15 llibres molt singulars i la seva representació floral, que ja havíem presentat a Temps de Flors de Girona. La vam instal·lar als baixos de la Casa de l'Artista i vam fer-hi una visita guiada. Al mes de novembre van venir les primeres residents, la il·lustradora, gravadora i pintora Charo Mur i la narradora, assagista i poeta Silvia Rins que volien enllestir el llibre a dues mans 'El món cap per avall' . També va venir Milthon Robles, periodista, escriptor i locutor, nascut a San Pedro Sula (Hondures), on ha exercit la seva professió durant dècades. És també un activista pels Drets Humans i ha treballat en la rehabilitació de joves associats a bandes delictives. Els seus reportatges d'investigació han tingut molt ressò. Finalment, aquest mes de gener hem tingut al pianista de jazz, pintor i actor japonès establert a Barcelona Koichi Sugihara, qui va fer un concert preciós a Joventuts Unides.

- Què és una residència artística per a tu?
De residències n'hi ha moltes i cadascuna és filla de sa mare. N'hi ha moltes d'arts escèniques, també d'escultura i pintura que compten amb tallers... Hi ha espais on hi poden cabre 8 o 9 persones. La nostra és una casa petita i la nostra idea és que hi hagi un o dos artistes que ja es coneguin i que tinguin un projecte conjunt. Un espai tranquil on puguis estar concentrat en la teva obra. L'objectiu no és fer coses de cara al públic sinó que vinguin a crear. Però és cert que també volem col·laborar amb l'entorn i en bastants casos hi haurà un concert, una màsterclass, o alguna cosa al poble. L'objectiu no és organitzar shows, sinó que la gent crei.

- I pel que fa a les disciplines artístiques?
Estem oberts a la majoria d'arts que siguin factibles en un espai com el nostre. Dibuixants, arts, cantants, músics... Potser algú que fa escultura no tindria un espai òptim per crear.

- Esteu en contacte amb altres residències artístiques catalanes?
Sí, formem part de la Xarxa d'espais de producció i creació de Catalunya, que és una associació que aglutina centres de producció i creació tant públics com privats al servei de la producció cultural contemporània. Ens feia molta il·lusió que també al sud hi hagués una residència d'artistes. Ja sabem que moltes vegades es considera que el sud culturalment està desert, fet que és una mentida com un piano perquè hi ha espais com Lo Pati o festivals molt interessants, però com a residència estable encara no n'hi havia cap.

- Quina creus que és la singularitat d'un espai com aquest, a la Sénia?
És evident que de cara a cridar gent pot semblar més complicat, perquè els desplaçaments des de Barcelona no són fàcils, però en part aquesta és la gràcia. La Sénia està al mig d'un munt de coses, és veritablement una terra de cruïlla, enmig dels Ports. La nostra idea és que pugui ser un centre de creació i que a partir d'aquí s'expandeixi com una taca d'oli. I també col·laborar amb altres iniciatives del territori com l'Eufònic, la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta, Deltebre Dansa, la Poesia als balcons de Riba-roja d'Ebre, el Litterarum... I també de la Sénia, que certament es fan moltes coses. La Setmana Cultural, el Festival Internacional de Bandes de Música, les Terres de Cruïlla, presentacions de llibres... Creiem, però, que les estades d'artistes al poble estan donant una visibilitat extra al poble i s'hi estan organitzant actes amb una recepció molt interessant per part de la gent.

- I el finançament?
De moment, ho estem finançant nosaltres amb els nostres recursos fins que s'acabin. És cert que un ajuntament com Barcelona juga amb uns pressupostos molt diferents que un poble com la Sénia. Però generalment a totes les administracions són més partidaris del copet a l'esquena que d'ajudar realment amb diners.
 


Imatge de l'entrada a la Casa de l'Artista

- Com us imagineu que ha d'evolucionar?
El projecte en principi és a mitjà i llarg termini. Si en qualsevol moment alguns dels artistes que ha vingut assoleix un ressò important tant nacional com internacional, això beneficia el poble i és un retorn a la comarca. Per nosaltres és una aposta interessant i en principi, tard o d'hora, ha d'arribar la cavalleria administrativa. De moment, estem portant un artista al mes i nosaltres anirem tirant i buscant finançament, però si no apareixen, acabaran esgotant els nostres.

- Amb la crisi es va pensar que el turisme podia ser la solució a tots els mals, però potser podem fer constar la Sénia al mapa d'una altra manera?
Nosaltres pensem que un turisme cultural permet un turisme de més qualitat i a llarg termini. Si s'aconseguís que la Sénia atragués un turisme cultural, s'aniria una mica més enllà. Permetria donar a conèixer el poble a l'altra punta de món.

Més informació: 

També et pot interessar