Manel Margalef: “He intentat qüestionar la necessitat afectiva que tenim cap a l’entorn més íntim”

El paper fonamental de l'objecte artístic és actuar de mediador entre l'home i el món. Ho diu l'artista Manel Margalef (Amposta, 1963) que presenta a Castelló la seva exposició Input/Output codificacio/descodificació en l'hemisferi esquerre en què reflexiona sobre els espais que habitem en la nostra esfera privada. Les nostres cases, els nostres pisos, les nostres habitacions són espais que habitem i en els quals s'estableix una relació bidireccional. Un diàleg identitari i sentimental que, en el cas d'aquest artista, li ha servit per reflexionar sobre els trets culturals de la societat contemporània. Sembla evident que a la vida quotidiana els objectes es converteixen en subjectes de desitjos. Els objectes que ens envolten són signes i símbols que fan de mediadors entre nosaltres mateixos i el món que ens envolta. Que l'experiència de Manel Margalef, que es podrà veure a la Galeria Cànem de Castelló del 24 de gener al 4 de març, ens serveixi per endinsar-nos en la nostra pròpia.

 

- En la teva exposició reflexiones sobre el concepte de “privacitat”, des de la vesssant de l'arquitectura, però també des de la psicologia. Com creus que es relacionen aquestes dues disciplines?

Des de l’arquitectura, sol abordar-se com un lloc arquetípic, que fa referència a l'espai íntim, on ens repleguem després d'habitar un espai públic. Des de l’antropologia, l'espai privat seria el lloc on es reflexaria d'una manera més directa la identitat d'un individu. Jo vull oferir una nova dimensió al territori, que no és altra que l'emocional. Quins sentiments ens provoquen els espais? És per això que treballo a l’entorn de conceptes com la memòria, a partir de la revisió de les estades en aquests espais.

 

- Plasmes la idea de deconstrucció de Derrida en l'ideari de l’obra. Com definiries el que ell entén per deconstrucció?

No hi ha res "segur" en aquesta vida? Cap espai/casa definitiva? El que sembla clar és que els espais que habitem actuen com a interlocutors de nosaltres mateixos. Ens tornen la imatge del que som. I analitzar-los i deconstruir-los ens ajuda a entendre millor qui som i, sobretot, la cultura i els valors que ens envolten.

 

- Com són els llocs que habitem?

Són reflexos de la nostra societat. Els objectes que ens envolten desvetllen la nostra història i ideologia present. Per això, els arquetips de casa són mutables. Amb la crisi, cada cop és més comú que la casa sigui un lloc on habiten diferents persones que no tenen vincles emocionals entre elles, o també que la casa sigui el lloc on es treballa. Això modifica la seva fisonomia i les sensacions que ens produeix l'espai.

 

- Algun tret identificatiu d'una casa de l'individu contemporani?

Tal com ens prediu Corigliano en el seu llibre Tempo spazio identità, tendim a la neutralitat, a no tenir signes recordatoris del passat.

 

- En quin moment vital arriba aquesta exposició per a tu? Per què creus que necessitaves replantejar-te els fonaments del concepte de privacitat?

Amb les diferents propostes artístiques que he dut a terme durant aquests darrers anys, he intentat recollir gran part de la diversitat d'arquetips referents al concepte de privacitat. Suposo que la temàtica neix del conflicte que moltes vegades m'ha suposat la relació amb aquests espais privats. És per això que tot el meu treball renega tant de les coordenades funcionals, com de la resta de normatives que ens plantegem a l'hora de construir la nostra arquitectura o bastida privada. Durant tot aquest procés, la nostra privadesa es mostra insegura, deconstrueix els seus eixos formals o els subverteix, entrant en una dinàmica de caos controlat.

 

- Com definiries, des d'un aspecte formal, aquesta mostra?

En el cas del meu treball, exposo que els suports de l'art i l'estètica en la nostra societat occidental encoratgen un tipus d'habitatge que reforça l'hedonisme consumista, on el seguiment d'un patró burgès segueix marcant una determinada estètica, buida de contingut... Aquest exposició que presento intenta captar, també, la cerca de la nostra pròpia identitat com a individus, perduda en aquests espais mutables que reflecteixen una època sense ideologies ni objectius compartits.

 

- Després d'haver reflexionat sobre la privacitat, quin altre concepte t'agradaria disseccionar a través de les pintures i les escultures?

Més que saber quina temàtica, m'agradaria que la meva mirada, enlloc de nostàlgica, fos encuriosida i experimental. Al llarg de tota la meva trajectòria, he intentat qüestionar la necessitat afectiva cap a l’entorn més íntim, una manera d'estendre un pont intel·lectual sobre el buit existent entre l’home i el seu context immediat.

 

--

Per visitar l'exposició: 

www.galeriacanem.com