Mel Ramos, un ambaixador del Pop Art a Horta de Sant Joan

La seua obra, juntament amb la de la seua dona Leta, es pot visitar al Convent fins al 30 d'agost
Surtdecasa Ebre
,
02/09/2013
Arts
Pujant pels carrers costeruts d'Horta de Sant Joan en plena tarda d'agost, em costa creure que he quedat amb un dels màxims exponents del Pop Art mundial. Una llegenda viva de l'art de masses, gairebé octogenària, que passa plàcidament l'estiu, amb la seua dona Leta, en una casa amb segles d'història del carrer Moragrega.
 
Fa més de 41 anys que va decidir passar els tres mesos d'estiu a Horta. “Només vam fallar un any que van operar la Leta”, diu un Mel Ramos encara benplantat, al costat d'aquesta dolça dona menuda que s'ha unit a la nostra conversa des del minut zero, just quan el seu cèlebre marit l'ha requerit a peu d'escala. “Leta, come up, we have a visitor!”.
 
Com passa sovint, la Leta és aquell tipus de dona amb espai suficient per realçar els mèrits del seu marit sense, per això, abandonar-se. Ella també pinta, tot i que ho fa amb llum artificial al soterrani de la casa, mentre el Mel ho fa en un estudi de postal, a l'última planta de la casa, que rep la llum dels paisatges d'Horta. Només entrar a la seua sala de treball, es fa evident que el Mel no utilitza les seues vacances a les Terres de l'Ebre per desconnectar. “M'han encarregat aquestes tres làmines”, diu. Només amb un primer cop podem reconèixer les cares, icones de Hollywood, sobre llaunes de menjar o objectes quotidians. Es tracta de la Megan Fox agenollada sobre una llauna de tabac americà, la Charlize Theron asseguda sobre una llauna de paté de mongetes i, finalment, la Kate Hudson recolzada a l'interior d'una copa de cocktail.
 
 
Pop Art amb arrels dalinianes
Això és el Pop Art – aquell art sorgit als Estats Units i al Regne Unit a finals del seixenta, fruit de la modernitat marcada per la cultura de consum-. I més concretament el Pop Art de Mel Ramos. La seua obra sempre ha estat marcada pels nus femenins que han acompanyat productes de consum famosos. “M'agrada mesclar conceptes incongruents en les meves pintures”, diu. “D'altra manera estaria pintant coses òbvies, avorrides...”. Tant ell com la seua dona donen explicacions senzilles a les meues preguntes. “Pinto per divertir-me”, diu treient tot tipus de gravetat al seu ofici. De fet, una de les coses que més valora és, als seus 78 anys, no haver abandonat un estil que va començar amb 14. “Potser hi ha artistes que acaben avorrint la seva obra, però jo avui dia em segueixo divertint”, diu en anglès, “sóc afortunat”.
 
El que sorprèn del Mel és que afirma rotundament que la seua obra s'inspira en la pintura espanyola. “En el meu Top Five de preferits, hi ha 5 espanyols”, explica nombrant Goya, Velázquez, Murillo, Zurbaran i, com no, el seu predilecte, Salvador Dalí, el pintor que el va inspirar quan era un adolescent i el va impulsar a dibuixar les seues primeres làmines. “Crec que la meva pintura beu en el fons del surrealisme”, explica. “Mesclar idees que en la vida real no tindrien res a veure és el que més m'estimula”.
 
De fet, les seues primeres pintures van ser els cartells publicitaris del seu equip escolar de futbol, a Sacramento. “Erem els Lions”, diu. “Jo era cheerleader de l'equip”, afegeix la Leta amb anglès i en veu baixa, un comentari que gairebé em passa desapercebut. “Cheerleader?”, pregunto fascinada pel realisme popero que afaga la conversa. “Ens vam conéixer allà, quan erem adolescents”, explica la que va ser la primera model del Mel. Ella el va captivar amb el seu exòtic atractiu, convertint-se en la seua musa. “Vaig ser la primera musa, i també la que ha durat més temps”, diu amb una rialleta còmplice, la que ara és una enranyable velleta, amant de les coses i la gent senzilla. “M'agrada la manera relaxada amb què viu la gent a Horta...”, diu la Leta.
 
En ells es dóna el cas que aquesta senzillesa és l'estat més depurat d'una trajectòria plagada d'experiències. “Recordo algunes festes a Nova York amb l'Andy Warhol”, explica el Mel per satisfer la meua curiositat mitòmana. “Era un home excèntric que li agradava tenir tot un excèrcit d'admiradors al seu voltant”. “Crec que el món està mal repartit, tothom hauria de tenir 15 minuts de popularitat, i no un sol home acaparar flaishos tota la vida”. “Un cop en una festa, em va posar la mà a la cuixa i se'm va insinuar”, explica Mel mentre dóna un glop a una llauna de cervesa a la terrassa. De cop, una veïna gandesana s'assoma al balcó de la casa del costat i interromp amb un “Buenas tardes” en castellà. “Fa anys que ens coneixem amb els veïns”, apunta el Mel per justificar la interrupció, i continua: “Recordo també el dia que la Pamela Anderson va venir al meu estudi, volia que la pintés, i es va presentar amb el seu perruquer i tota una gran parafernàlia...Volia que primer li fes les fotos amb un tanga mínúscul ridicul... M'hi vaig negar...”, diu simpàtic. “Temps després, quan la vaig trucar per dir-li que ja havia acabat el treball, em va dir que no em podia pagar, però que estava contenta que aquestes pintures existissin... Moltes estrelles estan realment desequilibrades”, diu. 
 
 
Dones despullades al Convent
En un fet que no és massa comú, el Convent de Sant Salvador d'Horta acull fins el 30 d'agost una mostra de la seua obra - la majoria obres gràfiques i peces d’esmalt sobre suport metàl·lic- i també algunes pintures de la seua dona. Dic que no és massa comú perquè, tot i que porten des dels anys setanta estiuejant al poble, poques vegades havia mostrat la seua obra en públic. La Leta em treu el cartell de l'exposició que està encolat en moltes parets del poble i mostra orgullosa el títol: "Mel & Leta", una unió que va més enllà de la pintura i de la família.
 
Abans de marxar, treu una petita càmera compacta i em fa unes fotos mentre jo segueixo parlant amb la Leta. Intueixo que s'ha sentit còmode i vol immortalitzar “el visitant”. Jo per si de cas, abans d'acomiadar-me, torno a mirar la làmina de la Charlize Theron i li dic “Segur que tota dona voldria sortir en un quadre teu”. Quan vaig a fer-li els dos petons de comiat a la Leta, em demana una abraçada. “Moltes gràcies per venir, espero que tornis”, em diu. És en tardes així quan s'agraeix tenir l'excusa del periodista per poder entrar en la intimitat dels grans i sortir-ne plena.
 
--
Exposició 'Mel & Leta': 
Del 9 al 30 d’agost, al Convent de Sant Salvador (Horta de Sant Joan) 
De dimarts a diumenge: d’11:30 a 13:30h i de 16:30 a 19:30h. 
 
     

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar