Ricard Obón: “Els meus retrats mostren les cinc etapes del dol”

Que els quadres de Ricard Obón t'arribin com un punyal ben afilat que travessaria els fetges d'algun pobre mortal, era d'esperar. Coneixent-lo encara que sigui poc i de lluny. La primera exposició d'aquest jove de 26 anys -que va tenir lloc durant les festes de Vinallop i que previsiblement s'allargarà alguns dies més degut a l'èxit de públic- és d'una intensitat visceral, això sí, passada pel sedàs de la consciència social. “Sempre he tingut molta imaginació i una manera de pensar molt crítica i peculiar”, diu Obón, deixant anar una mica d'ironia, com per treure-li trascendència a tot plegat. Ell també n'és conscient que l'humor juga un paper clau tant en el seu caràcter com en la seva obra. “Tots els meus quadres tenen el seu toc d'ironia", "no sóc dels que els interessa pintar un paisatge, tots els meus quadres tenen un significat ocult”, explica un que aprofita qualsevol tombant de cantonada per fer una broma o un joc de paraules – “Em dic Ricard(o) Bon”, repetia jugant amb la sonoritat de la unió entre el seu nom i cognom el primer dia que el vaig conéixer-.

 

Centrem-nos en l'obra. Proper al que podriem anomenar “expressionisme”, Obón mostra un recital de traços inquiets i desbocats que ensenyen amb espontaneïtat desbordant les convulsions d'un jove que ha utilitzat la pintura per trobar respostes. Tot i que es considera novell en aquesta tècnica -”Fa tres anys, em vaig apuntar a un Cicle Superior de Pintura Mural a l'Escola d'Art d'Amposta perquè estava 'agobiat' d'estar tot el dia treballant”, diu- abans ja havia culminat una peça audiovisual de tints surrealistes titulada Autoretrat, en què Obón emprenia una croada a través de la seva biografia en busca de la seva vertadera identitat.

 

I és que el leitmotiv de l'obra d'aquest jove passa sovint per l'autoretrat com una forma de reconciliar-se amb la seva imatge, després de patir un accident en el què va perdre la seva mà dreta. “En les meues pintures no puc evitar parlar de l'accident que vaig tenir”, diu. De fet, part de l'obra exposada ara a Vinallop és una sèrie d'autoretrats del propi autor en el que es retrata amb diferents estats anímics i on juga amb la presència i absència de la seva pròpia mà dreta. “En aquestes pintures mostro les 5 etapes del dol -segons la doctora Kübler-Ross- que són: la negació, l'ira, la negociació, la depressió i l'acceptació”, explica. El treball es completa també amb una maqueta on l'autor representa 3 parets que van en augment, on cadascuna representa una etapa de les descrites. “Pujant les escales apareixo jo, que represento l'etapa de la negociació amb un filet que em connecta a un estel en forma de mà, que representa l'última etapa, l'acceptació”, explica.

 

“Crec que l'art per a mi és una forma de teràpia”, diu. “Als primers anys em costava parlar-ne, m'amagava el braç quan estava en públic, intentava que ningú se n'adonés...”, explica Obón. “Però arriba un moment que arribes a la conclusió que la vida és massa curta per a amargar-te”, continua. “Suposo que després de despullar-me davant del món amb aquell curt, o amb els quadres, aprens a veure que tot allò que la gent creu que és el pitjor de tu, és alhora allò que et fa diferent, fins i tot la teva pròpia etiqueta personal”.

 

En els seus quadres també destaca un fort component de crítica religiosa. “La religió només ha portat guerra, odi i separació”, diu, tot comentant que la seva obra preferida de l'exposició és casualment aquella que ha causat major polèmica. El quadre en qüestió mostra un mono clavat a la creu com si fos Jesucrist. “Per una banda, vull reflexar el maltracte animal i també unir dos simbologies que són contradictòries”, explica, “l'evolucionisme amb la imatge del mono i la creu cristiana”. “Quan el vaig pintar, me l'imaginava penjat al capçal del llit per veure'l una mica abans de dormir, en realitat, no és ni per la temàtica ni per res, simplement m'agrada i prou”, diu amb l'assertivitat justa.

 

“En principi només era una exposició per omplir una mica el programa de festes de Vinallop”, comenta sense deixar el sarcasme de banda. “Però vist l'èxit, l'alcalde l'haurà de prolongar”, conclou.