Vampirisme infantil per adults

Tot i ser un precoç “remake” nord-americà d’una pel·lícula sueca del 2008, Déjame entrar ens ofereix la contemplació d’un film que, a més de plantejar una nova reformulació del mite vampíric, ens proposa un tractament visual elegant i poètic del qual estàvem poc acostumats al cinema de terror. Donant com a resultat una peça de bella factura que reafirma una vegada més el bon estat de salut del cinema fantàstic actual.
La trama se situa a la localitat de Los Álamos, Nuevo Mexico, on un nen tímid de dotze anys és maltractat per part dels seus companys d’escola. Tot i ser un bon punt de partida per un film de drama realista sobre l’assetjament infantil, la pel·lícula de seguida gira cap a una tonalitat sobrenatural quan apareix una nena que s’acaba de traslladar al costat de la casa d’aquest nen infeliç i que resulta ser una vampir.

La relació entre aquests dos nens i l’amistat que sorgeix entre ells inunda tot el relat, situant  l’espectador en una posició afectiva vers als protagonistes. No obstant això, no estem davant una visió amable i bondadosa del vampirisme com se’ns ha mostrat, per exemple, en versions tan edulcorades com  la saga Crepúsculo. Al contrari, en tot el film no trobarem un personatge bondadós. Fins i tot els protagonistes utilitzen la seva amistat per resoldre violentament els conflictes que se’ls presenten davant el món hostil al qual s’enfronten. I és que el film sembla que estigui construït al voltant d’una reflexió sobre la maldat i els seus orígens. No es tracta ja de si l’home és bo o dolent per naturalesa, sinó que la reflexió va a parar a la llaga, a la fisura del que en teoria hauria de ser el model de societat més perfecta i que, no obstant això, fracassa en el seu intent d’ensenyar a les persones a ser virtuoses i tolerants amb els demés. I precisament aquesta fractura se situa en la incomunicació entre infants i adults.  

Possiblement l’encert més gran del film sigui el de reformular el vampirisme, no com un mitjà d’entreteniment gratuït, sinó com una forma de reflexió dels problemes que existeixen en les societats de tot el món, per detectar-los i per poder deixar un futur millor a les generacions que han de venir.