Xevi Bayona: "Quan vaig veure aquest pont tan majestuós, vaig pensar que havia de ser el protagonista"

L'antic pont del ferrocarril de Tortosa canvia d'imatge gràcies al projecte europeu 'Changing Tracks'

Anna Zaera

16/05/2014

Arts

Tretze quilòmetres de cinta i deu dies d'intens muntatge canviaran aquest estiu la fisonomia d'un dels espais més emblemàtics de Tortosa. La intenció principal del 'Changing Tracks', que en català significa 'Canviant vies', és fer art contemporani en antics traçats ferroviaris. Es tracta d'un projecte de la Unió Europea que es desenvoluparà a Anglaterra, Irlanda i Catalunya. En aquest últim cas, les ciutats escollides per a les instal·lacions són Girona, Olot i Tortosa, les tres amb vies verdes construïdes on abans hi passava el tren.

'Amb les instal·lacions efímeres puc ser més creatiu i arriscat. Tens la tranquil·litat que no duraran sempre'

L'acció de Tortosa, que comença a instal·lar-se aquesta setmana i s'inaugurarà el divendres 30 de maig, serà simultània a altres actuacions a les ciutats de Girona i Olot i a les que també es faran al Comtat de Mayo (Irlanda) i al Comtat de Northamptonshire (Regne Unit). L'artista encarregat d'aquest muntatge en el cas de Tortosa és l’arquitecte català Xevi Bayona (Olot, 1982) que està fent una estada amb la seva parella i la seva filla a la capital del Baix Ebre. S'hi estarà durant un mes per preparar la instal·lació, al mateix temps que s'ha involucrat ja en diferents iniciatives artístiques i pedagògiques, la majoria d'elles destinades a apropar el valor de l'art als més petits.

- Explica'm quina ha estat la teva intervenció al pont...

L'anomeno "Ombres de memòria" i consisteix en col·locar cintes de colors al llarg de tota l'estructura del pont. La idea inicial era posar una gran tela perquè fes de membrana i reflectís les ombres dels ciclistes i els vianants, però com és una zona on fa molt de vent, ho vaig desestimar. La idea és fer una gradació de colors. Des del verd fins al vermell, passant pel groc i el taronja. Les llums ubicades al darrera de les cintes convertiran el pont en una gran làmpada de colors.

- Has estat un dels tres artistes elegits per l’Agència Executiva en l’àmbit de l'Educació Audiovisual i Cultural de la Comissió Europea (EACEA) per fer una intervenció en un espai públic, en el marc del projecte 'Changing Tracks' per revaloritzar les vies verdes a Europa...

Sí, em vaig presentar al concurs. No em pensava ni de lluny que tenia possibilitats, però hem van elegir. La meva proposta inicial consistia en col·locar un vagó de tren de forma vertical al mig de la via verda. Volia contraposar la verticalitat amb l'hortizontalitat.

- Però això no és el que finalment has fet...

No, quan vaig plantejar aquest projecte a Anglaterra, em van dir que era molt dificil pel tema dels permisos, així que vaig haver de pensar un plan B.

- Has fet una instal·lació diferent en cada país. Suposo que t'inspires un cop coneixes personalment l'espai.

Sí, a Tortosa, la idea inicial era ubicar-ho en el camí de la Via Verda, però quan vaig veure aquest pont tan gran i majestuós, de 230 metres, vaig pensar que havia de ser el protagonista del projecte.

- Quin és l'element natural que més t'ha sorprès d'aquesta terra?

Sense dubte, el vent. Has de tenir-lo en compte a l'hora de fer construccions efímeres.

- Per què un arquitecte es posa a fer art efímer?

Tot i que treballo d'arquitecte a Olot, em dóna la sensació que amb les instal·lacions efímeres puc ser més creatiu i arriscat. Tens la tranquil·litat que no duraran sempre. Per exemple, si a Tortosa no agrada, que estiguin tranquils, que només durarà uns mesos. També et permet construir amb les teves mans el que tu mateix has ideat i dibuixat, mentre que, si ets arquitecte, només participes en la part de la construcció de la idea. Les construccions efímeres també tenen l'avantatge que arriben a un públic més extens.

- Saps quina és la història d'aquest pont?

Sé que només fa dos anys que està rehabilitat, i que a la Guerra Civil el van bombardejar i el van reconstruir copiant l'aparença anterior.

- Com se sent un olotí a Tortosa?

Em sento com a casa. Crec que Olot, que té 25.000 habitants, té moltes coses en comú amb Tortosa. Ens diuen que som ciutats tancades, que ens mirem el melic, però som molt acollidors amb els que vénen de fora. Aquí, de seguida, em diuen “xiquet, això i allò”.