Cabòries aborígens
,
24/07/2018
Coses de la vida
Sopar de la diàspora a Casa Mariol
Foto:
Diàspora Ebrenca

Fent xarxa amb la #DiàsporaEbrenca

Aquest curs ha estat duret - a molts nivells- però no patiu que no us atabalaré amb aquestes cabòries, de moment. Potser per això valoro tant les coses bones que he viscut i, sobretot, les persones amb qui he compartit el naixement de nous projectes com la Diàspora Ebrenca. Aquests primers mesos de Diàspora han estat molt interessants a nivell personal, tant per les coneixences, les il·lusions posades en comú, com per les idees de futur, tornar a reviure -des de Barcelona- les inquietuds sobre el nostre territori o poder combatre la sensació de desarrelament que ens assetja de tant en tant...

Ho hem sentit molts cops. En paral·lel a la canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona hi ha un altre transvasament, tan o més important, el de jóvens que marxen (marxem) a estudiar fora i ja no tornen (tornem). No sé qui va verbalitzar-ho per primera vegada, però Susanna sempre ens ho recorda, com un mantra per a no perdre els orígens. 

Fa uns mesos, diverses persones que vivim a Barcelona vam posar en marxa la Diàspora Ebrenca. Portem molts anys parlant-ne, amb ganes de fer coses, de seguir vinculats al nostre territori, des de Barcelona o des d'on siga, d'aportar visions i mans al desenvolupament de les nostres comarques i pobles. D’alguna manera, volem deixar de sentir-nos el final de canonada que deia Susanna. 

La diàspora ebrenca, com a xarxa informal i sovint espontània, s'ha activat sempre que ha fet falta. Un dels primers exemples, com va explicar-nos Amparo Moreno, va ser l'impuls que va rebre el Club Universitari de Tortosa als anys 60, amb la implicació de joves universitaris antifranquistes que van portar noves idees polítiques i expressions culturals, amb recitals d'Ovidi Montllor, Marina Rossell o Raimon. Van ser una alenada d'aire fresc en uns temps molt grisos.

Dècades més tard, en la lluita contra el PHN (2000), Ferran Barreno i tota una colla de jóvens van organitzar la defensa de l'Ebre a la capital catalana. I, més recentment, ara fa 10 anys, una nova generació de jóvens va ser clau per a tombar el discurs apocalíptic del Decret de Sequera, tornar a teixir aliances per a fer front a la interconnexió de xarxes i poder aturar, una vegada més, el transvasament de l'Ebre.

I avui, per què? Avui seguim tenint la necessitat individual i col·lectiva de sentir-nos vinculats a les Terres de l'Ebre (o de la diòcesi de Tortosa, com diria algun escriptor ateu). Trobar-nos amb persones d'allà baix, compartir idees, beure vi de la Terra Alta, discutir i reflexionar sobre les nostres cabòries... Però també tenim la necessitat de ser útils més enllà dels moments d'emergència, volem teixir ponts per a participar i contribuir a les iniciatives que es duen a terme al territori, plantejar-ne de noves, fer lobby o experimentar amb la nostra cultura... Poc a poc anirem definint el projecte i les accions que durem a terme, amb la participació de totes les persones que s’hi vulguen implicar.

Som una xarxa plena de creadors culturals, escriptors, músics, dissenyadors, periodistes, professionals de diferents àmbits, científics, universitaris, enginyers, activistes... fins i tot una Presidenta del Parlament (a qui sempre tenim present i que ara està empresonada per defensar la democràcia). La Diàspora Ebrenca és molt rica i diversa, si ens hi posem, podem fer molta faena.

Marxem de vacances, però al setembre hi tornem. T’hi apuntes?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més