Les dones que parlen de dones

Això és el que veiem a ‘Àpat Kaníbal’, que es pot veure aquests dies al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta. L'artista Mariaelena Roqué transformant-se amb Maria Lionza, un cargol o una dona de la Castella profunda. Moltes transformacions i un eix narratiu clar: les dones estem sotmeses tant per l'home com per la religió o les normes socials. Aquest control ens priva, en moltes ocasions, la possibilitat de decidir què fem amb el nostre propi cos.       

Un dels elements que més impressiona de l'exposició és el caragol gegant plantat al mig de la sala i que va acompanyat d'un conte sobre les dones del Delta i les prostitutes de la N-340. L'artista ha construït una faula en la que les dones s'uneixen per combatre l'home i el caragol poma. Aquesta idea d'unió entre les dones és fonamental per entendre els triomfs feministes que s'han anat aconseguint al llarg de la història. Ara bé, el conte acaba amb una gran mare, de pits exuberants i amb vàries nines de drap, que dóna el perdó a l'home. Sembla que no tenen importància les bestieses que hagis fet, ja que el perdó cristià sempre t'absoldrà i pressionarà a qui faci falta per no acceptar cap mena de responsabilitat. És el cas de la Reforma Gallardón, que Roqué s'ha volgut queixar amb una de les seves instal·lacions. 

Mariaelena Roqué reivindica amb força la importància de la dona però aferrant-se a un cos impol·lut amb depilació perfecta. Amb una construcció de gènere binària, on l'home i la dona són construccions biològiques i psicològiques i on les reivindicacions principals són la prostitució i l'avortament. Aplaudeixo i comparteixo el discurs, però el feminisme conté molts més conceptes i hem d'agafar de la mà altres categories d'opressió per crear una lluita conjunta.  

Hem d'anar amb compte a l'hora d'aferrar-nos a les veus poderoses que reivindiquen la importància del rol de la dona. Com, per exemple, el discurs d'Emma Watson de  la campanya de la ONU 'He for She', que animava als homes a sumar-se per la lluita de la igualtat, ja que no només és un assumpte de dones. M'agrada molt Hermione i a més és molt guapa, però no estic d'acord amb el pressuposat d'acceptar que, per tenir una veu poderosa dintre d'un organisme mundial, has de ser una dona guapa, correcta, reservada de la vida privada, fan de la moda, etc. I és que la intenció és bona, però a vegades pequem de mala execució.