Jump to navigation
Fa uns dies, una de les creadores de surtdecasa.cat compartia a les xarxes socials el seu entusiasme al descobrir la sèrie GIRLS. Protagonitzada i dirigida per Lena Dunham, guanyadora de dos Globus d’or, és una de les meues series preferides, i cada vegada que devoro un capítol li agraeixo més a Dunham la seua feina.
Anys enrere miràvem Sex and the city aplaudint que Charlotte, Samantha, Miranda i Carrie, havien triomfat sense l’ajuda dels homes, especialment les dos últimes que s’havien fet un lloc en el món laboral masculí. Eren independents, tenien sexe sense compromís, vestien a la última i passejaven amb tacó d’agulla per la ciutat més cool del món. Ara bé, tots els capítols de les sis temporades giraven entorn dels homes, explicant-nos que són ells qui creen els problemes. Elles ho solucionaven tot amb una bona conversa de cafè, analitzant la situació i culpant la immaduresa i dificultat dels homes per mantenir una relació heterosexual, monògama i de de petons de pel·lícula. Mai passaven a l’acció, sinó que eren subjectes passius a l’espera del “put a ring on it”.
La primera de les raons per ser amiga de Lena és l’ús que en fa del seu cos. A la sèrie no hi ha complexes: sota la màxima “ningú em pot odiar més del que jo m’odio a mi mateixa”, Lena no té cap inconvenient en mostrar el seu cos nu. I és que d’acord que el cos ja no hauria de ser un problema, però no ens tenen acostumats al seu tipus de cos dintre de la televisió. Els seus pits surten a la majoria de capítols i ho fan d’una manera natural i casual. En el penúltim capítol, s’enfunda en un Shibari (un vestit eròtic japonès de nusos fets amb cordes), utilitzant unes calces d’aquelles color carn que totes tenim al nostre calaix. En un altre episodi, un dels seus millors amics, sense reconèixer-la fa una burla mentre la veu mirant un aparador en biquini.
El segon motiu perquè invitaria a Lena a totes les copes és perquè ha escollit a Adam com actor principal i novii de Hannah. Adam no utilitza missatges encriptats ni silencis enigmàtics per comunicar-se. I es que els mass media ens han venut que entre els homes i les dones tenim un problema de comunicació “cuando tu novia quiere decir esto quiere decir lo otro”, quan és totalment estúpid (i més ara que estem dinamitant el gènere). La seua relació amorosa mostra els diversos sentiments i afectes que podem sentir per una persona, i com moltes vegades, no sabem gestionar-los per por a equivocar-nos o fracassar en altres àmbits. També ens ensenya la normalitat d’usar condons i de transmetre malalties sexuals que tenen les relacions, cosa que a Sex and the city ni es menciona.
A Lena Dunham li deixaria tota la meua roba per les amigues que s’ha perfilat a la sèrie. Jessa (interpretada per Jemima que podeu veure en aquest vídeo reivindicant la importància de la dona en el món de l’art) és una yonki. Les altres no la jutgen, sinó que intenten com poden ajudar a separar-se de l’addicció. Soshanna és divertida i xerradora. En un dels primers capítols de la sèrie, anuncia que té la solució per entendre als homes en forma de llibre. En llegeix un fragment que explica com s’han de portar les senyoretes. Jessa si enfronta preguntant-li qui són aquestes “ladies” perquè ella no ho és. I es que moltes vegades ens han tractat com un grup homogeni, sense tenir en compte el que vol fer cadascuna.
Lena i jo també podríem anar de compres juntes, menjar gelat mentre mirem altres series, ballar al menjador, beure tequila fins marejar-nos i sobretot (sobretot) criticar molt fort a Marnie.
Antropòloga, preguntona, apassionada de la música i els viatges. Part del meu cervell guarda informació inútil com guanyadors de 'Gran Hermano' o relacions de la premsa del cor. Tinc una cançó al cap per cada paraula que sento.
