Jump to navigation
Pot un amor de quatre dies perdurar tota una vida? Poden, dos persones, decidir no estar plegats però mantenir-se fidels durant dècades a la distància? Els fills són bon motiu per a renunciar a un amor intens? Això és el que planteja ‘Els ponts de Madison County’, l’obra que va fer cèlebre Robert James Waller el 1992 i que van portar al cinema Meryl Streeep i Clint Eastwood el 1995. Una història d’amor de les èpiques, de les que s’han d’escriure amb majúscules. De les que són i no són a la vegada. De les que sents a la pell i de les que et fan suspirar. I de les que només sobreviuen sobre les pàgines de paper d’un bon llibre o en la petita i gran pantalla. Perquè l’amor, pràcticament impossible, entre la Francesa i el Robert Kincaid és d’aquelles històries que brillen quan són ficció però que estan abocades al fracàs si parlem de la vida real. Perquè no crec que un enamorament intens de quatre dies -que després dura a la nostra ment sobre el mite d’allò que hauria pogut ser- pugui ser una història real d’amor. L’amor que dura és el que es construeix cada dia, que es cuina a foc lent, que es viu -amb tots els ets i uts- i es cuida i no s’imagina.
Però més enllà d’això, que serviria per obrir un debat sobre l’amor i les relacions, llegir ‘Els ponts deMadison County’, reeditat el 2022 per Navona Editorial, sense saber-ne res més que era una història d’amor ha sigut tot un encert. Una història que al llarg de les 200 pàgines flueix. Els dos protagonistes es fan reals i sents amb ell la passió. Comprens la impossibilitat de ser. I entens les decisions de tots dos
Tot comença quan la plàcida existència de la Francesca, casada i amb dos fills, es veu completament sacsejada per l’arribada d’en Robert Kincaid, un fotògraf nòmada, lliure i generós, que transforma en tendresa tota la seva energia. El destí els uneix inexorablement quan es troben a la tardor de les seves vides. Viuen un amor intens de quatre dies. Què farà ella? Marxarà amb el Robert Kincaid i viurà aquesta muntanya russa d’emocions? O es quedarà amb el seu marit i fills i la vida gairebé avorrida sense massa sobresalts?
Si no heu vist la pel·lícula i us agraden les històries d’amor, us recomano aquesta lectura. És breu, però intensa. I si heu vist la pel·lícula, però no heu llegit el llibre, també us el recomano. Robert James Waller escriu bonic. Les frases flueixen i el libre passa com si res.
Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.
