Jump to navigation
Recent retornada a la ciutat, Barcelona, vaig quedar amb amics que, com jo, van decidir al seu moment dedicar-se a la seva passió, l’arqueologia. Vam anar a sopar amb l’excusa de celebrar un aniversari i, a mesura que passava la nit i les converses es regaven amb gots de vi, te’n adonaves que la situació de molts de nosaltres era a precari.
Uns havien deixat l’arqueologia empentats per la crisi, i els altres malviuen dins el sector amb sous mileuristes (amb sort). En aquest punt, et planteges com és possible que t’haguessis cregut que, si estudies i et formes, tindràs accés a un treball digne i ben pagat. Tots sabien on ens ficàvem al triar aquesta professió, però no ens imaginàvem que la nostra feina, arribés a ser tan precària.
Han de canviar encara moltes coses perquè el patrimoni arqueològic i la cultura en aquest país siguin una assignatura important dins el currículum escolar. Ja que solament si eduquem des de la base, algun dia la societat ens deixarà de veure com uns bojos excèntrics, o com Indiana Jones, i valoraran de veritat la feina que és duu a terme recuperant els vestigis de pobles i ciutats, a pic i pala, i amb molt poc glamur, per recuperar el patrimoni i la memòria d’uns esdeveniments històrics que ens han modelat com la societat que som.
Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!
