Jump to navigation
A partir d’ara, quan viatge a Barcelona, sentiré que vaig a una ciutat una mica més humana i sensibilitzada per la cultura de base. Acabo de saber que el seu ajuntament ha decidit que programar música en directe als bars ja és una activitat absolutament legal i lliure de barreres burocràtiques i pressions policials, condicionada només a no molestar el descans dels veïns. Qualsevol bar, cafeteria o restaurant que ho desitge podrà oferir concerts de música viva, sense temor a caure en una activitat potencialment delictiva.
La mesura no acaba aquí: els locals que no puguen garantir la insonorització podran acollir-se a una línia d’ajuts per aïllar acústicament el local o instal•lar-hi limitadors de so. Tal com es venia demanant des de fa ja massa anys, es tracta de reconèixer els valors socials i culturals de programar música en directe i de que l’Ajuntament esdevingue un aliat i no un enemic de qui ho fa.
Sempre he pensat que la situació de la música en viu a Catalunya era injusta. Es criminalitzava la programació quan en realitat el que calia era donar ajuts a locals que estaven fent una tasca que no feia l'administració: promoure espais per oferir música a l'abast de tothom. Em pregunto quants músics no hem començat la nostra trajectòria tocant o cantant als bars...
Per descomptat, el dret del descans veïnal ha d'estar garantit.
Felicitats i gràcies, Barcelona!!! M’agradaria que aquesta iniciativa fos exemple per a altres administracions públiques i un punt de partida per normalitzar el meu país.
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.