,
31/10/2011
Música i crítica social

El Joc de la borsa i el Joc la vida

 


Deuria tindre uns 14 anys quan a casa jugavem al ‘Juego de la Bolsa’: un tauler de cartó, unes fitxes de colors, un dau molt gros, uns bitllets que semblaven diners, unes targetes que simbolitzaven accions i unes cartes que feien pujar o baixar la seua cotització. En algunes cartes es podía llegir: ‘puja petroli i baixa ciment’, puja aerolínea i baixa automòvil’.,, Guanyava qui aconseguia arruinar als altres jugadors i, naturalment, es quedaba amb les accions i els diners. El joc no era més divertit que el famós Monopoly però em tenia encuriosit perquè m’havien explicat que així funcionava de veritat el món, que les borses existien realment i que dels seus resultats depenia l’economia, independentment de que la gent treballés més o menys.


Ara, de gran, comprenc que això és així i descobreixo que el món no el governen els polítics als que votem sino un club sel.lecte de poderosos que juguen sense escrúpols amb el nostre treball, la nostra salut i la nostra vida. A més a més, ara ja no ens ho amaguen sinò que ens ho deixen anar d’una manera claríssima important-los ben poc el nostre desencís, com si l’objectiu fos aconseguir una democràcia poc participativa basada en el tantsemenfotisme.


 Obro els ulls com mai els había obert i m’adono del lluny que estem d’aquells anhelats desigs de llibertat i justícia. Però no em donc per vençut i somnio en un futur en el que els adolescents jugaran al ‘Joc de la Vida’: un tauler de cartó, unes fitxes de colors, un dau molt gros i unes cartes que serviran per defensar-se del poderós i depredador sistema de mercat. En algunes d’estes cartes es podrà llegir: ‘intercanvi’, ‘objecció fiscal’, ‘tornar a l’hort’, ‘assemblea’, ‘casal popular’, ‘boicot a productes’, ‘trencar targetes de crèdit’… I els futurs jovens hi jugaran encuriosits perquè algú els explicarà que este joc va existir en realitat i que així van començar a lluitar els seus iaios per una societat millor.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.

10/11/2014
Les urnes són un invent molt antic. Davant les urnes, callen imposicions, crits, paraules dissonants, demagògies i manipulacions d’uns i altres. És per això que la d’ahir va ser una jornada de respecte, de convivència, d’amabilitat...
20/05/2014
Pressionat pel meu banc i per tal de poder-me acollir a un crèdit per pagar la casa, tinc un misserable pla de pensions, en el que després de 15 anys he arribat a acumular prop de 1700 eurets. Res important...
09/04/2014
Dir per la Televisió nacional de Catalunya que el Delta de l’Ebre és com una fotocòpia de l’Albufera de València hauria pogut ser motiu d’escàndol mediàtic si no fos perquè aquestes paraules surten dels llavis de Ferran Torrent, un escript
29/01/2014
Ha mort Pete Seeger: el pare de la música popular. Als seus 94 anys, és ben cert que era una noticia que podía arribar en qualsevol moment, però un món sense ell serà ara una mica més trist.
08/09/2013
 Lo dia 11 de setembre Catalunya tornarà a ser l’escenari d’una acció multitidinària i cívicament exemplar com és la cadena humana ja popularment coneguda com a ‘Via Catalana’.
21/01/2013
Els membres del Parlament de Catalunya estan fent un feble favor a la democràcia quan els costa tant i tant posar-se d'acord en una cosa tan senzilla com és el dret a decidir.