El Joc de la borsa i el Joc la vida

Deuria tindre uns 14 anys quan a casa jugavem al ‘Juego de la Bolsa’: un tauler de cartó, unes fitxes de colors, un dau molt gros, uns bitllets que semblaven diners, unes targetes que simbolitzaven accions i unes cartes que feien pujar o baixar la seua cotització. En algunes cartes es podía llegir: ‘puja petroli i baixa ciment’, puja aerolínea i baixa automòvil’.,, Guanyava qui aconseguia arruinar als altres jugadors i, naturalment, es quedaba amb les accions i els diners. El joc no era més divertit que el famós Monopoly però em tenia encuriosit perquè m’havien explicat que així funcionava de veritat el món, que les borses existien realment i que dels seus resultats depenia l’economia, independentment de que la gent treballés més o menys.

Ara, de gran, comprenc que això és així i descobreixo que el món no el governen els polítics als que votem sino un club sel.lecte de poderosos que juguen sense escrúpols amb el nostre treball, la nostra salut i la nostra vida. A més a més, ara ja no ens ho amaguen sinò que ens ho deixen anar d’una manera claríssima important-los ben poc el nostre desencís, com si l’objectiu fos aconseguir una democràcia poc participativa basada en el tantsemenfotisme.

 Obro els ulls com mai els había obert i m’adono del lluny que estem d’aquells anhelats desigs de llibertat i justícia. Però no em donc per vençut i somnio en un futur en el que els adolescents jugaran al ‘Joc de la Vida’: un tauler de cartó, unes fitxes de colors, un dau molt gros i unes cartes que serviran per defensar-se del poderós i depredador sistema de mercat. En algunes d’estes cartes es podrà llegir: ‘intercanvi’, ‘objecció fiscal’, ‘tornar a l’hort’, ‘assemblea’, ‘casal popular’, ‘boicot a productes’, ‘trencar targetes de crèdit’… I els futurs jovens hi jugaran encuriosits perquè algú els explicarà que este joc va existir en realitat i que així van començar a lluitar els seus iaios per una societat millor.