,
14/11/2012
Música i crítica social

ENS OFEGUEN, PERÒ LA TELE DIU QUE ÉS LA PRIMA QUE PUJA

 

Governants i banquers han esperat a que Amaya Egaña, una persona a qui anaven a deixar sense casa, decidigués tirar-se pel balcó i acabar amb la seua vida. Ara parlen de solucionar el tema dels desnonaments, una tragedia que és habitual al país i que degrada els drets humans i la dignitat dels ciutadans. No faran justícia, senzillament hi miraran de posar una tapadera perquè durant unes setmanes la gent s’oblide del tema i aviat tractaran de dividir-nos entre “els que poden i els que no poden pagar la hipoteca”.

A la gent li costa cada vegada més oblidar-se del tema, perquè governants i banquers están jugant massa amb el més esencial i fonamental de les persones.

Ens intenten acostumar a acceptar que l’espoli que vivim és producte de designis inevitables i ens familiaritzen amb conceptes com la prima de risc, l’ibex 35, la borsa, els mercats (els nous dolents de la pel.lícula) tot per amagar que el que realment està passant és que algú ens està ofegant i ho fa amb l’empar de lleis, governs i democràcies mentres els grans mitjans de comunicació diuen que és la prima que puja.

Ens ofeguen i ens humilien: ens deixen sense treball, ens tallen el telèfon, la llum i l’aigua, ens amenacen amb deixar-nos sense casa… però els rics són cada dia més rics mentres cada cop hi ha més persones que necessiten d’un lloc on passar la nit i és tot plegat com un punt d’humor negre que molts ho hagen de fer als espais dels caixers automàtics.

Vivim una tragedia tan gran que aviat podría ser capaç de fer aixecar a tot un poble, però de moment algú s’ho ha muntat molt bé i ha aconseguit que des de fa setmanes només es parle del problema entre Catalunya i Espanya: els catalans podem donar a Madrid la culpa de tot i els nacionalistes espanyols poden culpar a Catalunya de tot el que ha vingut i queda per vindre. Desnonaments, suicidis, retallades, llistes d’espera, atur, penalització de la cultura i molts altres greuges quedaran en un segon pla perquè els mitjans parlaran de si el Barça jugarà la lliga contra el Madrid en una hipotética Catalunya independent o de si les Terres de l’Ebre tindran finalment amb la independencia la veguería que el mateix centralisme català els hi ha negat durant anys. Fa pocs dies, el gran debat radiofònic se centrava en si el Barça havia de jugar el seu partit de lliga en el dia de les eleccions…

Grans assessors van tindre Artur Mas i Mariano Rajoy quan el passat 20 de setembre van decidir liquidar en 20 minuts tota opció de pacte i van optar per crear aquest escenari d’enfrontament que tan bé els està resultant a l’un i a l’altre en els seus respectius espais electorals. Gran pacte… Felicitats!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.

10/11/2014
Les urnes són un invent molt antic. Davant les urnes, callen imposicions, crits, paraules dissonants, demagògies i manipulacions d’uns i altres. És per això que la d’ahir va ser una jornada de respecte, de convivència, d’amabilitat...
20/05/2014
Pressionat pel meu banc i per tal de poder-me acollir a un crèdit per pagar la casa, tinc un misserable pla de pensions, en el que després de 15 anys he arribat a acumular prop de 1700 eurets. Res important...
09/04/2014
Dir per la Televisió nacional de Catalunya que el Delta de l’Ebre és com una fotocòpia de l’Albufera de València hauria pogut ser motiu d’escàndol mediàtic si no fos perquè aquestes paraules surten dels llavis de Ferran Torrent, un escript
29/01/2014
Ha mort Pete Seeger: el pare de la música popular. Als seus 94 anys, és ben cert que era una noticia que podía arribar en qualsevol moment, però un món sense ell serà ara una mica més trist.
08/09/2013
 Lo dia 11 de setembre Catalunya tornarà a ser l’escenari d’una acció multitidinària i cívicament exemplar com és la cadena humana ja popularment coneguda com a ‘Via Catalana’.
21/01/2013
Els membres del Parlament de Catalunya estan fent un feble favor a la democràcia quan els costa tant i tant posar-se d'acord en una cosa tan senzilla com és el dret a decidir.