París imprevís

éad,

tornar a París en autobús trinco-trinco, anar fins la Gara de Lyon, comprovar que òbviament has perdut l'últim cap a Barcelona, barallar l'opció Perpinyà i encabat Barcelona verrminuí, pensar en qui pots apel·lar a Perpinyà si daixonses, comprovar que no en tens el telèfon i que de fet no tens telèfon, que l'havies deixat a casa per a desconnectar i mira, potser no calia, recomprovar que mentre barallaves opcions el tren ha partit i per tant no queda sinó assumir que toca fer nit a París, avisar família, avisar amistats, començar roda de contactes parisins, encertar-la a la primera, googlemapejar Versailles-Rive dhruate, comprovar que només cal anar de la Gare de Lyon a la d'Austelritz i després avanti popolo, fer temps en un cafè responent correus i comentant la jugada, tirar cap allà, preguntar a la gara com anar per a assegurar-se'n, rebre resposta contradictòria respecte el que deia Monsieur Internet, avançar cap a l'estació de metro, perdre's camèema, tornar a preguntar, rebre resposta contradictòria respecte el que deia Monsieur Internet, fer cas als humans, perdre's camèema, agafar el metro, fer equilibris de maletes i bosses i bufanda i llegir, descendre del metro, fer cap a una tercera estació de tren, comprar bitllet, picar bitllet, enganxar-se amb la màquina de barres per entrar a la via, enganxar-se la maleta amb la màquina de barres per entrar a la via, equivocar-se de via, que algú et pregunte per vés a saber quina estació i li respongues que desolat però no en tens ni fava, sentir anunciar el tren però no entendre quina via perquè la megafonia és una merda, copsar que la clau de tot plegat riu-rau en que l'ordre de les vies és alfabètic i no numèric, pujar a una via, equivocar-se de via, tria i santa maria, baixar de la via, veure que arriba el tren, tornar a pujar a la via, tornar a equivocar-se de via camèema, tornar a baixar al hall, pujar a la via correcta, veure amb el cor trencat com se'n va el teu tren, esperar, realitzar que de fet hi ha Versailles-Rive dhruate i Versailles-Rive gòxa i que biensiur l'orgull que et produïa haver-te fet un mapeta i apuntar adreça i tot comengrand se n'ha d'anar a la merda perquè no t'has apunktat a quina estació anaves, preguntar a la desesperada a un home que llig un llibre i espera el tren al costat de la via, que et respongue àvidament i nerviós i no aclarisques massa, que arribe el tren, decidir pujar-hi perquè total de riba a riba tampoc hauria de hi haure tant i dona'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar passejant, pensar que igual este text parisbiseja molt, però que de fet fa lleig i estrany de dir però París-Bis orioleja molt també i debats sobre si serà l'ou, la gallina o el plat combinat, veure que el senyor àvid i nerviós, i pel que sembla, xarrador, et seguix donant conversa mentre pugeu al tren, seure amb ell, escoltar sobre arquitectura, escoltar que és matemàtic, escoltar sobre el seu alumne de tretze anys súper intel·ligent i súper humil i súper avançat, escoltar que el professor patix per si l'alumne s'integrarà o no i pels problemes que tindrà i que les persones més intel·ligents són les més proclius a tindre depressions, pretendre mentalment que no hi ha en absolut paral·lelismes a fer, exagerat, escoltar sobre el sistema educatiu francés, escoltar sobre escola pública i privada, escoltar sobre el xiquet intel·ligent i que les persones més intel·ligents són les més proclius a tindre depressions, escoltar sobre altres alumnes no tan brillants i sobre arquitectura i que les persones més intel·ligents són les més proclius a tindre depressions, anar a dir-li adéu al bon home quan després de mitja hora de conversa/escolta activa baixa del tren i que pràcticament ni et mire ni t'ho respongue i que les persones més intel·ligents són les més proclius a tindre depressions, copsar que estic a una parada d'on toca, preparar-se, baixar a Versailles-Rive dhruate, preguntar, tirar cap a l'estació de Rive gòxa, preguntar, que et contesten en anglés, continuar la conversa en francés i que et seguisquen contestant en anglés i acabar abandonant i thank you very much i happy new year i no toate cele bune şi numai bine şi fericire però pràcticament, pensar que l'excés de politesse diàlectica habitual pot camèeme esdevindre reconfortant en temps de crisi, passar per un mercadet preciós, pensar que el concepte «mercat de Versalles» és en si una magnífica i igual d'enorme que de violenta metàfora de tu mateix entre d'altres, arribar a Versailles-Rive gòxa, preguntar pel carrer, resultar que no, que de fet era Versailles-Rive dhruate, tornar a tirar cap allà, començar a ploure, fer pensar a un cervell activíssim potser per nervis potser pel cafè com transmutar este dia de merda en alguna cosa subliterària mínimament potable, comprovar que, com a mínim, anant tan nerviós i tan follat igual arribes a hora i tot, parar-se a pegar un mos, barallar l'opció de, una vegada al pis d'ella, no dormir perquè clar, al no tindre mòbil no tens alarma i igual et quedes adormit i el sou d'un mes invertit en el puto TGV damunt no servix de res, valorar «Amors de McDonald's» com a títol magnífic per a una antologia de postpoesia, terme que no vol dir res però fa guai, perdre's i preguntar, seguir les indicacions, intuir, en veure una senyal blanca amb un «Versailles» a dins tatxat, que t'has tornat a perdre, fer mitja volta, preguntar, ser assistit pel Google Maps d'una senyora, arribar al carrer dels nassos, picar timbres aleatoris perquè el de l'amiga que t'allotja no funciona, ser insultat per una mare de família amb fills que dormien, picar al d'una veïna, picar al d'un veí, picar finalment al de l'amiga, pujar, posar-la al dia, tindre una conversació de mínims amb els colocs, donar les gràcies una vegada més i una altra i una altra, que per alguna cosa estem a politesselàndia, obrir l'ordenador, engegar el LibreOffice, posar-se a escriure a raig i visca la barra (lliure), visca la barra (lliure), visca la barra (lliure), visca, visca, visca, visca la barra lliure.