,
01/04/2020
Maternitat
Jugant a la tauleta

20/30: El poder de les pantalles

Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta. Tenen un poder hipnotitzador (més per a unes edats que per a altres), però en general, els petits senten una atracció irracional per les pantalles i tot el que hi poden trobar al seu interior. Ja siguin jocs, fotografies, vídeos o senzillament les mil-i-una publiacions "variopintes" del mur del facebook. Per no parlar de les vídeotrucades, tan habituals aquests dies! Encara que no ho acabin d'entendre massa, encara que no sàpiguen com funciona, ells volen tocar-ho, veure-ho, no s'ho volen perdre. 

La veritat és que seria molt fàcil entretenir-los tot el dia amb alguna pantalla. No "molestarien" per a res, segurament. Podríem teletreballar amb tranquil·litat, mirar una pel·lícula o llegir un llibre sense interrupcions, fer ioga o "spinning" d'una tirada o, senzillament, dutxar-nos de manera relaxada com fèiem abans de tenir-los. Seria molt fàcil, però no seria gens recomanable. Ja no només perquè acabarien amb una addicció difícil de dominar, sinó perquè es perdrien (i ens perdríem) infinitat de coneixements, experiències i moments compartits valuosíssims (i més d'una discussió, segurament). Que podem compartir-los amb algun moment davant les pantalles, sí, però amb dosis i pautes. Que no se'ns en vagi de les mans, perquè, sinó, cada vegada serà més complicat de relativitzar i controlar. 

Imagino que us hi heu trobat en algun moment d'aquests dies de confinament. No és fàcil gestionar-ho, nosaltres mateixos ens passem el dia consultant el mòbil i les xarxes socials per desconnectar o, més aviat, per sentir-nos connectats més enllà de les quatre parets de casa. Però crec que hem de fer l'esforç de trobar-hi un equilibri. Per ells i també per nosaltres. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

10/06/2020
No saps com, de cop, les constel·lacions s'alineen i els dos s'entretenen fent alguna cosa en silenci, sense crits, concentrats. Un fent per primera vegada un puzzle 'dels grans' i l'altre pintant el quadern de dibuixos.
08/06/2020
Encetem fase 3 amb mobilitat reduïda, tant territorial com física.
07/06/2020
Per fi, comencem a encetar la nostra fase particular de retrobaments amb amics, després d'una primera fase només amb familiars.
06/06/2020
Un nou dissabte se suma als ja-no-sé-quants dissabtes que portem des que tota aquesta pandèmia va començar. Un nou dissabte, això sí, que hem pogut tornar a compartir amb iaios i cosins per part de pare.
05/06/2020
Avui és l'aniversari del meu pare i, per sort, aquesta vegada - al contrari de quan va ser el de la meva mare -, l'hem pogut celebrar junts.
04/06/2020
Sí, ho esteu entenent bé. Si no fos prou estar vivint aquesta situació familiar excepcional amb motiu de la pandèmia del coronavirus, poc abans de confinar-nos a les nostres cases, vam saber que estava embarassada.
03/06/2020
Un dels grans temes d'aquests dies és l'estiu, més concretament els campus d'estiu per als petits de casa.