6/15: Se'ns acaba la imaginació

Ja heu pintat, jugat a plastilina, cotxes i cavallers; heu fet manualitats, dibuixos per penjar a la finestra i fet carreres de motos; heu construït un castell de cartró, fet molts puzzles i llegit molts contes; heu mirat pel·lícules de dibuixos, jugat a la tauleta i fet de cuiners. Cantat, ballat i, fins i tot, barallat amb coixins per descarregar adrenalina. 

Passen els dies i ja no saps què fer més que encara no hagis fet. I no serà pel munt d'idees que t'arriben per les xarxes socials, però comences a estar cansada d'estar pensant i/o preparant dinàmiques en tot moment. Intentant ser creativa, original, proposant-los activitats diferents, que els motivin i vulguin fer-les. Perquè potser et penses que fer un collage, per exemple, els encantarà i s'hi estaran "hores", i resulta que no li troben la gràcia per enlloc. En canvi, un Potato vell que tenies mig oblidat acaba entretenint-los i donant un joc que poc t'haguesses imaginat. 

Està clar que ser mare no significa saber com entretenir o ensenyar als teus fills. T'hi esforces i hi poses tota la voluntat del món, però no ens ensenya ningú què funcionarà millor o què és més adient en cada moment. Aquests dies aprendrem molt en aquest sentit, segur. Coneixerem millor als nostres fills i filles i aprendrem maneres i vies per connectar-hi. Tot i que això suposi esgotament mental i cansament físic, però també complicitats impagables. Ànims, famílies!