Jump to navigation
Avui ha sortit a les notícies que els infants, a diferència del que es pensava al principi de tota aquesta pandèmia, no són tan transmissors del coronavirus com es deia. En realitat, el poder de contagi que se'ls va atribuir des d'un inici és més aviat mínim i, per tant, els pediatres creuen que podrien fer, pràcticament, vida normal. Pobrets, ells que van ser els primers en tancar a casa pel risc que suposaven! Dos mesos sense veure cosins, tiets, iaios ni amics de l'escola, sense jugar amb la companyia - a banda de pares i germans - de ningú més i sempre a la mateixa casa i amb les mateixes joguines. Sortosament, la majoria s'ha adaptat prou bé a l'excepcional situació i a casa nostra, per exemple, hem viscut moments de tot, però amb finals feliços. Hem après molt i hem compartit encara més, hem cridat, ens hem enfadat i hem plorat, però hem jugat, abraçat i rigut encara més.
Han sigut mesos complicats i la incertesa del futur tampoc ajuda, però veient les notícies d'avui, en què s'afirma que l'escola és el lloc més segur per ells i pel seu entorn i que, per tant, al setembre hi haurien de tornar perquè no suposen cap risc, crec que tots els pares hem respirat una mica. Ja veurem com va la cosa d'aquí a allà, però sigui com sigui, el que avui hem sentit a la televisió ens ha deixat més tranquils. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
