Jump to navigation
De 8 del matí a 9 de la nit (més o menys), els meus petits consumeixen tota l'energia que tenen al cos sense parar quiets. Només despertar-se, amb les piles ben carregades, ja comencen a voler fer coses: ja sigui preparar-se el Cola-Cao, vestir-se i evidentment posar-se les 'sabates corredores' (no sigui cosa que vagin lents), pujar dalt les motos i fer carreres pel passadís o senzillament moure's. Moure's constantment. En algun moment, s'asseuen a una cadira o al terra per llegir un conte, fer un puzzle o jugar a Lego's, però si no, el seu estat natural és estar en moviment. Només de mirar-los, a vegades, ja em canso. Jo que necessito, de quan en quan al llarg del dia, algun moment de descans, de parar i respirar, per agafar energies per seguir amb el dia. I ells, en canvi, exprimeixen al màxim cada minut, sempre voldrien més, mai pararien.
En realitat, és una intensitat bonica, en el sentit que aprofiten cada dia de les seves vides fins que no poden més, amb la curiositat dels infants, amb les ganes d'aprendre, passar-s'ho bé i no avorrir-se. Per als que ja som més grans, però, aquesta intensitat ens sol esgotar a les últimes hores del dia. Perquè ja no ens queden tantes energies (ni paciència) i perquè necessitem una pausa, en aquest 'non stop' diari que mai s'acaba. I així cada dia, cada setmana, cada mes. Buscant moments per parar mentre es fan les 9 de la nit i poder descansar, si tot va bé, fins l'endemà. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
