Jump to navigation
Un nou dissabte se suma als ja-no-sé-quants dissabtes que portem des que tota aquesta pandèmia va començar. Un nou dissabte, això sí, que hem pogut tornar a compartir amb iaios i cosins per part de pare. I és que ràpidament ens hem tornat a acostumar a la rutina familiar de cada setmana en què ens posem al dia, ens veiem i compartim taula entre anècdotes, notícies i plans de futur (encara que ara en puguem fer pocs). Des que hem començat la desescalada, la situació és ben diferent i ja queden lluny aquells mesos de confinament total en què ho véiem tot negre. Dilluns entrem a la fase 3 i, vulgues que no, ja comencem a veure la claror del final del túnel.
Esperem en candeletes reunir-nos tota la família al complet i, sobretot, que l'estiu no desmunti tot el que hem aconseguit fins avui, fent-nos tornar enrere. Que puguem entreveure una tardor mínimament 'normal', sense rebrots, nous confinaments ni més limitacions. Que puguem disfrutar d'un estiu que tant hem anhelat amb la serenitat, el sentit comú i la tranquil·litat d'estar anant pel bon camí. Mentrestant, amb aquest desig, seguirem disfrutant de tot el que la fase en què ens trobem ens permeti. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
