Jump to navigation
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia. Amb el tema 'coronavirus' en moltes converses, però també amb la mirada posada en el futur, encara que sigui el més immediat. Amb la revetlla de Sant Joan a tocar (que, passat l'estat d'alarma, ens permetrà retrobar-nos - per fi! - amb les persones que viuen en altres zones del país), l'estiu i els campus per als petits amb les inscripcions fetes (que ens aniran bé a ells i també a nosaltres, els pares) i, sobretot, amb aquesta sensació - aparentment real - d'haver sortit d'aquest malson que ha durat molt més del que ens podíem imaginar.
Avui precisament, han arribat per sorpresa dues mascaretes per als petits de casa. Dues mascaretes que ens enviaven des de Benicarló, precioses i divertides, que d'alguna manera simbolitzen aquesta il·lusió d'encetar una nova etapa. Amb precaucions, limitacions i mesures a seguir, però amb totes les ganes del món d'avançar, de retornar a una normalitat que, encara que sigui una mica, ens recordi a com vivíem abans; de mirar cap al futur sense por i, sobretot, amb il·lusió.
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
