,
28/09/2018
Maternitat

Lo teu cos

Et mires a l'espill i, és la veritat, no t'agrada lo que veus. Los pits caiguts (més del que ja els tenies), les estries que no marxen (i que mai marxaran del tot) i la panxa, esta panxa flonja, amb poca gràcia, despenjada i que no sembla que vulgue (o pugue) tornar a lloc. És normal, et dius. Has passat dos embarassos, la teua pell s'ha estirat com mai ho havia fet abans i, clar, tornar a estar com estava abans segurament és impossible. O almenys, molt difícil. Suposo que no pots pretendre ser la que eres abans. Perquè, n'ets conscient, ja no ets la que eres abans. Ser mare t'ha canviat, físicament i psicològicament. Però hi ha moments en què tornar a sentir-te tu és lo que més necessitaries. 

Perquè t'agradaria vore't millor. T'agradaria acceptar-te més. Potser no ho has acabat de fer mai i ara, no ens enganyem, segurament és més complicat. Tens poc temps per a tu. Per a cuidar-te, per a pensar en què necessites, per a escoltar-te i buscar solucions al que no funciona dins teu. 

Has canviat. I tant que has canviat! Has donat vida (lo miracle més gran) a dos personetes que t'estimes més que a tu mateixa, però hi ha moments en què lo que més necessitaries és retrobar-te, sentir-te i, sobretot, acceptar-te. No és fàcil, però forma part del miracle. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

05/06/2020
Avui és l'aniversari del meu pare i, per sort, aquesta vegada - al contrari de quan va ser el de la meva mare -, l'hem pogut celebrar junts.
04/06/2020
Sí, ho esteu entenent bé. Si no fos prou estar vivint aquesta situació familiar excepcional amb motiu de la pandèmia del coronavirus, poc abans de confinar-nos a les nostres cases, vam saber que estava embarassada.
03/06/2020
Un dels grans temes d'aquests dies és l'estiu, més concretament els campus d'estiu per als petits de casa.
02/06/2020
De 8 del matí a 9 de la nit (més o menys), els meus petits consumeixen tota l'energia que tenen al cos sense parar quiets.
01/06/2020
Una de les coses que aprens quan et converteixes en mare és a fer mil coses a la vegada.
31/05/2020
Els estimen amb bogeria i ha estat molt difícil passar tant temps sense ells. Sort de les videotrucades, però mai és el mateix que veure'ls en persona i sentir l'amor que els iaios transmeten en directe.
30/05/2020
Com torna a ser habitual, els dissabtes dinem amb els iaios, cunyats i cosins de part de pare. Ara que fa bon temps, ja podem anar a la muntanya i així, els petits, també tenen més espai per córrer, saltar i jugar.