Jump to navigation
En aquesta ocasió, i després de la introducció que ens feia en l'anterior article publicat, Matamoros ens proposa una ruta per Horta de Sant Joan i els Estrets d'Arnes. A les Terres de l'Ebre podem triar tant plana, com mar o muntanya. La gran majoria de la gent tira a la mar, ja sigui per la calor i poder remullar-se a l'aigua o, simplement, per contemplar la profunditat de l'horitzó que tantes connotacions té amb la llibertat. En aquesta ocasió, deixarem la cerca de la llibertat per endinsar-nos en aquell conjunt de muntanyes que dominen l'altre horitzó: els Ports. Per als ebrencs dels sud, quan anem als Ports, ens comencen a canviar les sensacions paisatgístiques i sobretot l'acústica.Passem de llocs molt oberts a zones molt més tancades amb petites valls, i els seus pics que fan escoltar de diferent manera. Un cop arribem a Horta de Sant Joan, podríem dir que hem entrat i sortit dels Ports i ja ens trobem a l'altra part de l'horitzó. En aquest moment, contemplem l'skyline de les muntanyes, amb les roques d'en Benet marcant la fita. Molts tenim aquest paisatge als ulls, però pregunteu-vos quin record tenen les vostres orelles?
Si no ho recordem, ens endinsarem a les muntanyes per escoltar-ho. Enfilarem el camí cap al Mas de la Franqueta i ens aturarem a la zona d'acampada dels ateus. Des d'allà, amb unes bones botes, agafarem el camí que porta fins als Estrets. Molta gent, visita els Estrets, sobretot a l'estiu, ja que aprofiten per donar-se un bany. Però sabeu què passa en aquest lloc passada la mitjanit? Podreu escoltar un fenomen acústic impressionant.Les granotes s'han apoderat de l'espai i amb els seus cants, per les peculiaritats de les parets de roca pelada, produeixen un so captivador per la seva estranya potència. Ara bé, cal recordar que ens estem endinsant en l'escolta de la intimitat d'aquests ésser vius. Com que ens trobem en el seu espai, i els nostres propis sons podrien distorsionar els seus cants, fent emmudir aquest meravellós paisatge sonor, val la pena estar en silenci.