Jump to navigation
La periodista ampostina Teresa Ferré ha estat juntament amb l'antropòleg Andrés Antebi i l'historiador Pablo González, els tres membres de l'Observatori de la Vida Quotidiana, els impulsors d'aquesta iniciativa que surt d'un treball de recerca a partir de l'arxiu fotogràfic de la família Pérez de Rozas, una nissaga de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant la major part del segle XX. "Es considerava que era una família molt vinculada al franquisme, però van treballar molt per la CNT i la FAI com demostren les fotografies de l'exposició" assegura Ferré, que ha tingut accés al seu arxiu fotogràfic amb més de 800.000 fotografies. "En aquesta tasca de recerca vam trobar una sèrie de fotografies de col·lectivitats agràries i ens en vam adonar de la importància que tenia Amposta en aquest període històric, amb la formació de la Col•lectivitat General d'Amposta".Per això, després de l'exposició Gràfica Obrera i Anarquista que es va presentar a la Virreina, a Barcelona, aquest col·lectiu d'investigadors van decidir centrar el discurs en la recuperació de la memòria històrica a Amposta, tenint en compte l'origen de Ferré i que s'havien trobat moltes fotografies a la col·lecció dels Pérez de Rozas ubicades a la capital del Montsià i al Delta de l'Ebre. "Volem recuperar tota la part gràfica de l'anarquisme que no es coneix pràcticament" assegura Ferré "La col·lectivitat d'Amposta, de les 100 que hi havia a tot Catalunya, era de les més importants" diu."Lucía Sánchez és una figura interessantíssima"La mostra també comptarà amb documentació recuperada de La Col·lectivitat i un recull de reportatges d'època, on destaca la sèrie de publicacions fetes per la periodista anarquista Lucía Sánchez a la revista Umbral. Sánchez va ser una poeta, militant anarquista i feminista, que va compaginar els seus estudis de Belles Arts amb la seva vocació literària. Sánchez va patir una triple exclusió: com a intel·lectual anarquista, com a lesbiana i com a feminista. "Lucía Sánchez és una figura interessantíssima, en la meva opinió molt més interessant i desconeguda que Federica Montseny" diu Ferré."Crec que el que és interessant és que hem recuperat Amposta com a capital llibertària de les Terres de l'Ebre" assegura. "Hem trobat documentació de confiscacions i amb això i un joc de mapes podem veure les terres que es van confiscar sobre el terreny". Amposta va ser una ciutat especialment important a Catalunya en aquest sentit perquè hi havia més de 1000 persones que hi formaven part, el que representava un 10% de la població, i moltes d'elles eren dones. "Amb el material que hem trobat, a La Col·lectivitat d'Amposta se la considera un model a seguir, ja que es comença a partir d'una col·lectivitat agrícola però s'acaben socialitzant tots els mitjans de producció".La comissària destaca però, que "no és una exposició sobre la guerra, ni sobre l'anarquisme a Amposta, sinó sobre La Col·lectivitat, que s'origina en el mateix Ajuntament" diu Ferré. "Ara bé, és un procés que té lloc en temps de guerra, en un moment on Amposta rep 641 refugiats de la resta d'Espanya, on hi ha bombardejos" assegura la comissària que situa a Joan Reverter Nolla com la ment pensant, el líder al voltant del qual s'articula l'anarquisme a la ciutat."Amposta en l'àmbit de la historiografia té un gran buit"Aquesta exposició arriba vuitanta anys després del naixement de la Col·lectivitat General d'Amposta. "Amposta en l'àmbit de la historiografia té un gran buit, no s'ha fet memòria històrica. La ideologia llibertaria es coneix poc i el cas de les col·lectivitats menys" assegura. "Aquesta pot ser una bona manera de recordar que hi ha formes alternatives d'organitzar la societat i entendre que els mitjans de producció no és obligatori que siguin gestionats de manera capitalista". A Amposta es va fer una llei de municipalització de l'habitatge en funció del sou, escolarització obligatòria així com una gran granja agrària on els mitjans de producció eren col·lectius i hi treballaven moltes dones.
