Anna Zaera
,
04/06/2018
Entorn

Susanna Abella: "El tema de la gestió ambiental mai és prioritari"

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient fem una instantània a un dels moviments ecològics més importants dels darrers anys a Catalunya
PDE

Foto: 

Anna Zaera
Algunes de les mobilitzacions de la PDE
Al setembre la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) farà 18 anys. Es va crear en una assemblea celebrada al Teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa el 15 de setembre de 2000 per a la implantació d'una nova cultura de l'aigua, contrària a la política de transvasaments projectada pel Govern espanyol del Partit Popular el qual comptava amb el suport de la Generalitat de Catalunya governada en aquell moment per Convergència i Unió. Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient i aprofitant l'aniversari d'aquesta majoria d'edat, hem volgut parlar amb una de les seves portaveus, Susanna Abella, sobre un moviment social que ha representat un abans i un després a les Terres de l'Ebre.
"No pensem que la pluja és molt necessària. Mentre no percebem els cicles naturals, serà molt difícil. Som molt de veure a curt termini"

- Aquest any 2018, moltes el consideren com l'any en què s'ha pres consciència de les reivindicacions feministes. Creus que a l'ecologisme encara no li ha arribat aquest moment i encara no s'ha convertit en una preocupació massiva?
Jo crec que no, que aquest moment encara no ha arribat. Sobretot les persones que viuen a la ciutat molts cops senten la natura molt lluny. Des dels moviments socials s'han treballat molts temes com el feminisme, els drets socials i laborals, etc., però el tema de la gestió ambiental encara està allà. Mai és prioritari. Potser ara s'està començant a parlar del tema de la privatització de l'aigua, però moltes persones continuen sense preguntar-se com arriba l'aigua a l'aixeta i com se'n va. O com arriba el menjar a la nevera; o què passa quan tires les escombraries. I una cosa com la pluja, la gent de ciutat ho continua veient com un imprevist que trenca els seus plans. No pensem que la pluja és molt necessària. Mentre no percebem els cicles naturals, serà molt difícil. Som molt de veure a curt termini. No només hem de pensar en la sequera quan es fan campanyes a la televisió. Les causes sempre vénen de lluny.

- Tot i que no el sentim tant a parlant, el moviment en defensa de l'Ebre segueix sent un moviment viu?
I tant! Una part molt gran del moviment és reactiva, vull dir, actua quan es generen situacions com el Pla de Conca que obliguen a un posicionament per part de la societat catalana i ebrenca. Però hi ha un nucli dur que treballem de forma proactiva. Com a moviment social, no podem estar sempre fent mobilitzacions, però sí que hem d'estar com a moviment latent. Observant què passa i reaccionant si fa falta. Nosaltres continuem trobant-nos cada dimecres i continuem tenint la nostra xarxa o, a nivell de Conca de l'Ebre, fins i tot a escala estatal, estem presents en les iniciatives que es prenen. Per exemple, fa poc vam estar al Consejo del Agua de Zaragoza com a Cuenca Azul. Això no ho expliquem als mitjans perquè potser queda una mica llunyà, però nosaltres sí que fem arribar les inquietuds del territori a aquests organismes.


Susanna Abella amb Josep Sabaté, un altre dels membres històrics de la PDE.

- Quines són les principals preocupacions en aquests moments?
Continua sent el cabal ecològic ja que el que es va aprovar en el Pla de Conca continua sent inferior al recomanat. Però no hem aconseguit avançar massa, ja que tenim posades denúncies al Tribunal Suprem que encara no s'han resolt. Deuen estar molt ocupats! I un altre dels temes que s'han reactivat darrerament ha estat el dels sediments. Lluitar contra la desaparició física del Delta. Falta molt de treball en aquest sentit i en els últims tres anys se n'ha fet molt. No és un tema fàcil i caldrà treballar en el consens del territori, ja que els mateixos pagesos hauran de ser gestors dels sediments i facilitar que aquests sediments es mobilitzen a través dels seus camps. Des de la PDE estem amb ells, però la veu és seva. Bàsicament perquè nosaltres no podem fer tot el que ens agradaria. No oblidem que som voluntaris.

- Com us organitzeu?
Continuem tenint una assemblea cada dimecres, solem anar unes 12 persones i altres persones que col·laboren des de casa. Jo mateixa algunes vegades no hi puc anar! Hi ha persones especialitzades que s'encarreguen de fer tasques diverses. Però com dèia, som voluntaris i són tasques que impliquen molt de temps.

- Com es resisteix tants anys en la mateixa lluita?
Jo estava fora del territori i un dia em va arribar la notícia del PHN. Era l'any 2000. Tens la necessitat d'involucrar-te en un moviment social. Fer activisme de carrer. Però després veus que fan falta coses no només d'activisme de carrer, sinó de l'activisme del dia a dia. Crec que, a part de les mobilitzacions, el que hem fet la PDE és agafar discurs de gent que en sap, extern, i portar-lo a un llenguatge comprensible. I en aquests moments, la societat de les Terres de l'Ebre és de les societats més enteses que hi ha en temes d'aigua perquè s'ha fet molt bé aquesta feina de traduir. Una vegada vam quedar amb periodistes estrangers, i un periodista suec va anar abans de la reunió a donar una volta per l'embarcador d'Amposta, es va trobar amb xiquets i amb un home gran assegut en un banc i li van saber explicar millor que cap expert què era el que passava al riu. El 2003, aquella gent ja va saber explicar el que passava al riu. Jo per això continuo, perquè la Plataforma és un pou de saber i el nostre objectiu és seguir transmetent-ho.

- Un moviment ha d'estar vinculat a l'espai?
A l'espai i al moment. No sempre pots fer el mateix discurs. El 2008 vam fer un tipus de discurs però, si aquell discurs no estès fonamentat amb tot el que va passar entre el 2000 i el 2004, no hagués hagut la mateixa resposta. El 2008, si no hi hagués hagut una plataforma que pogués recollir l'actitud del territori, la resposta no haguera estat la mateixa. Perquè per a organitzar-te necessites un temps i una energia que pots recollir d'un altre moment.

- Creus que el moviment en defensa de l'Ebre ha creat un ecosistema on és més fàcil que arrelin altres moviments socials? Creieu que sou les mares d'altres activistes?
Nosaltres també som hereus de les mobilitzacions del moviment feminista dels anys 80 i 90, i també del moviment antinuclear. Els moviments socials sempre estan formats de relleus. La lluita per evitar el minitransvasament dóna el relleu l'any 2000 a la PDE i, d'alguna manera, aquests moviments es van consolidant. L'excorresponsal de Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre, Eulàlia Ferrer, em va dir una vegada que les Terres de l'Ebre eren unes terres molt mobilitzades i de plataformes sòlides. De l'any 2000 al 2004, la PDE va ser una escola per altres mobilitzacions. Un camp d'aprenentatge. 

- Neus Miró va escriure 'Dones en moviment', una anàlisi de gènere de la lluita en defensa de l'Ebre. També vau ser un exemple en aquest sentit?
Era un feminisme actiu sense saber que era feminisme. La implicació en els moviments socials ha de ser paritària, sinó el moviment és descompassat. Perquè homes i dones podem oferir coses diferents. La PDE, tot i que primer sempre hi havia més portaveus homes que dones, era un moviment on les dones tenien un paper molt actiu en termes de cohesionar-lo. Ningú en aquell moment es plantejava si era feminista o no, però moltes de les dones implicades eren de dues generacions més enllà de la meva, que mai havien tingut un paper de mobilització activa, i van assumir-ho amb tota la normalitat. Hi va haver un canvi molt gran en les prioritats. Les dones avançarem en una societat més paritària si som capaces de posar les prioritats en el mateix lloc que les posen els homes. De vegades difereixo de les meves amigues, perquè crec que molta de la responsabilitat és nostra.

- Teniu contactes amb les noves generacions de persones que lluiten en defensa del territori?
Aquest any fem 18 anys de plataforma i s'està pensant com celebrar-ho. És una majoria d'edat. Hi haurà relleus, segur. Igual que jo vaig veure la necessitat d'implicar-me, hi haurà persones que també la veuran. Una implicació en un moviment social depèn de la disponibilitat i de la maduresa. Que vegis que en aquell moment, tu tens alguna cosa a oferir. Potser des d'un artista donant un quadre, fins a un xiquet picant una cassola. No sempre en les nostres etapes vitals estem en el mateix moment. Ara bé, quan la gent parla d'eixamplar la base, jo crec que més que intentar aconseguir sumar gent el que s'ha de fer és treballar. No anar tu a buscar la gent, sinó fer que la gent vingui a tu.

- La política de l'aigua sempre ha estat un tema subjecte als canvis de color polític a Madrid. Què creus que passarà amb el nou govern de Pedro Sánchez?
No sabem com quedarà. Aquests mesos estàvem veient com el govern del PP estava articulant un nou pacte amb l'objectiu de fer un nou Pla Hidrològic Nacional, on els transvasament fossin la solució. Nosaltres vam impulsar l'Acord Social de l'Aigua en Defensa dels nostres Rius i de l'Aigua Pública perquè la societat civil i els ecologistes poguéssim oferir una resposta immediata si s'aprovava aquest pla. Ara, l'escenari ha canviat. Pot ser que els socialistes segueixin les polítiques de la ministra Cristina Narbona, però de totes maneres l'aigua tornarà a ser cavall polític a les eleccions locals i eleccions autonòmiques. Nosaltres sempre hem fet una funció adaptativa. En funció de l'actitud del govern i del moment, hem pres unes decisions o unes altres.

- Creus que la relació entre Catalunya i Espanya afectarà en les polítiques de l'aigua?
Jo personalment crec que la gent que està posada en temes d'aigua segueix comportant-se igual ara que quan hi havia un altre context polític. El tema de l'aigua va més enllà del conflicte Catalunya-Espanya. És cert que a Catalunya hi ha gent que ho interpreta com un greuge més, però de vegades aquestes interpretacions poden ser tendencioses. Una eurodiputada del PP que va venir a la darrera manifestació a Amposta va dir que la PDE érem un moviment independentista, i ho justificava dient que havia vist moltes estelades. Nosaltres fa molts anys que anem a Brussel·les i el nostre discurs és el mateix ara que l'any 2000. D'alguna manera intentem no mesclar-lo, ja que cadascú en l'àmbit personal té les seves idees.

També et pot interessar