Jump to navigation
- Èxit indiscutible amb només dues sessions de la iniciativa ‘Amposta Comedy’. Per què decidiu fer aquesta aposta per la comèdia en viu?Jordi Galo: Perquè tant Xavier com jo som uns malalts de la comèdia. En el meu cas, que visc a Amposta i que a nivell professional sempre m’ha tocat sortir fora, veia que a les Terres de l’Ebre estàvem orfes de comèdia en viu, un gènere que va a l’alça. Als Estats Units hi està de moda des de fa molt de temps i aquí, en capitals com Barcelona i Madrid, des de fa uns anys s’hi fan espectacles d’alt nivell. Així que la nostra idea és convertir Amposta en un punt de referència en aquest món i que sigui coneguda per tots els còmics de l’Estat.Xavier Castells: Tant els monòlegs com la improvisació van ‘in crescendo’ i Jordi, per estalviar en gasolina i en teatres, va decidir posar en marxa l’‘Amposta Comedy’. El cicle és anual i un cop al mes vénen còmics que han sortit en programes de referència en el gènere, com ‘El Club de la Comedia’.
- Com a còmics i monologuistes que també sou, com enteneu l’humor? Per què us interessa?X.C.: M’interessa perquè crec que és l’únic estat d’ànim dels éssers humans que fa que ens oblidem de tot. Aquella mil·lèsima de segon en què rius, t’oblides de tot. És una feina molt bonica. L’humor és un lubrificant de les relacions socials.J.G.: Quan actuem, generem unes endorfines que ens creen com una espècie d’addicció. Veure gent rient d’alguna cosa que has escrit o interpretat genera dintre teu una sensació de felicitat que enganxa.
- El de l’humor, és un idioma tan universal com el de l’amor o té més límits?J.G.: L’humor no té límits encara que molts jutges i fiscals vulguin dir el contrari. Tampoc té fronteres i com a exemple podem posar el de la sèrie d’humor ‘The Simpson’, que és la més vista a tot el món i triomfa a tot arreu per molt que puguem pensar que els acudits que fa només els podran entendre els nord-americans. I també trobem exemples en el cinema. La comèdia potser és el gènere que més s’entén a tot el món, a diferència d’altres.X.C.: Jo faig comèdia en català, castellà i anglès i puc corroborar el que diu Jordi. Al final, la gent reacciona si el que interpretes, reflexiones o comentes fa riure.
- Els monòlegs i l’humor improvisat són la base del cicle ‘Amposta Comedy’. Quins són els ingredients que han de tenir per captar l’atenció de la gent?X.C.: En els monòlegs, la gent riu de veure el teu dolor, la teva tragèdia o alguna cosa similar amb la qual s’identifiquen. El secret està en què una persona expliqui la seva tragèdia sobre l’escenari però que, a la vegada, la pugui transcendir cap a l’humor i que el públic es pugui sentir identificat amb el personatge o amb les situacions que explica.
- Han anat canviant els temes, amb el pas del temps, que fan riure el públic?J.G.: Sempre van canviant, cada vegada més ràpid. Fa vint anys, els ‘Martes y Trece’ ho petaven. Mira-t’ho ara i veuràs com ja no fa gens de gràcia. L’humor és evolució i avança paral·lelament amb la societat. És com la manera de vestir, que tampoc és la mateixa que teníem fa uns quants anys.X.C.: També a nosaltres, com a monologuistes i còmics, ens van passant coses que ens provoquen diferents reflexions. La teva vida va avançant i la teva comèdia avança amb la teva vida! Què poètic m’ha quedat!
- Aquest mes de març passat heu començat Lo Curs de la Comèdia, per mirar de crear un planter ebrenc de l’humor. Es pot aprendre a ser graciós amb gràcia?X.C.: Hi ha una part que és innata, la que et motiva i et fa gaudir fent riure. La resta, es pot aprendre. Per això, el curs serveix per magnificar i compartir amb la gent la cultura de la comèdia. Jordi dóna classes d’improvisació i jo, de monòlegs. Vam començar el curs amb Txabi Franquesa, un còmic molt conegut a nivell estatal, i l’acabarem al desembre celebrant una súper gala on hi participaran els alumnes del curs i on comptarem amb una estrella invitada que encara no podem desvetllar.J.G.: De fet, natros també vam començar amb cursets. Al final tot és qüestió de tècniques. És com la música: pots tenir molt bona veu per a cantar, però si no tens un mestre que et digui quina tècnica has d’utilitzar per arribar a un determinat to de veu o per agafar el teu estil musical no podràs ser un cantant complet. El mateix passa amb la comèdia.
Facebook Amposta Comedy
