Apicultura

Foto: 

Cedida
Apicultura

Les 10 curiositats sobre el món de la mel

El Perelló enceta una nova edició de Firabril, els dies 5 i 6 d'abril
Tere Gilisbars
,
26/03/2014
Fires i festes
Des del neolític està documentada l’apicultura, però moltes vegades no som conscients fins a quin punt la mel era important a la dieta dels primers caçadors recol·lectors i com ha seguit sent un recurs clau al llarg de totes les civilitzacions. A les Terres de l'Ebre, ens pode endinsar en aquesta tradició els propers 5 i 6 d'abril al Perelló, que celebra un any més Firabril, un punt de trobada que congrega  productors d’oli i apicultors que ofereixen els seus millors productes, molta gresca i també unes jornades tècniques al voltant de la mei i l'oli, dos productes essencials dins la dieta mediterrània. Hem volgut mirar enrere per descobrir la tradició de la mel en la nostra cultura, i també a les Terres de l'Ebre.
 
1. L'evolució de les abelles
Les abelles, en el seu orígen, eren vespes que van abandonar fa uns 100 milions d’anys l’activitat depredadora per passar a la recol·lectora de pol·len i nèctar. Les restes fòssils més antigues que hem recuperat daten de fa 40 milions d’anys i podem observar una morfologia diferent a l’abella actual, ja que eren molt més grans, de cos pelut i amb les potes de darrera més desenvolupades. Melittosphex burmensis , una abella atrapada en ambre que es va trobar en una mina de Myanmar, és l'abella més antiga coneguda. Va viure fa 100 milions d'anys, al Cretaci inferior .
 
2. Quan comencem a fer mel?
L’estreta relació de les abelles amb els humans va tenir lloc segurament fa uns 3 o 4 milions d’anys, amb l'evolució dels primers homínids. Arqueològicament, tenim constància d’un domini de l’apicultura d'entre 12.000 i 8000 anys a.n.e. I un dels testimonis més interessants són les pintures parietals a la cova de l'Aranya a Bicorp (València), on veiem una escena de recol·lecció de mel. 
 
3. Els primers ruscos
L’apicultura tal i com la coneixem avui es va iniciar quan l’home va passar de ser caçador-recol·lector nòmada a agricultor sedentari. I va aprendre a cuidar i manipular els eixams silvestres per al seu propi benefici. Probablement, els primers ruscos van ser de troncs d’arbres buits, i d’aquests malauradament no en tenim evidències arqueològiques, però sí referents etnogràfics de tribus actuals. Altres materials utilitzats per fer ruscos eren els que tenien al seu entorn com la palla, el vímet, el suro o el fang a les zones més caloroses.
 
4. La mel, font de poder en totes les cultures
Segons el papir de Tebes, escrit el 1870 a.n.e, els egipcis alimentaven i cuidaven als seus fills amb mel. Per als egipcis, la mel prové de les llàgrimes del Déu Ra i forma part de totes les ofrenes religioses de l'Egipte faraònic. Quan els antics egipcis feien les seves expedicions, conservaven la carn en barrils plens de mel. El seu ús està molt ben relatat en els papirs trobats. Entre altres coses, empraven la mel per tractar les cataractes, nafres, talls, cremades, en cosmètica i com aliment fortificant. També fabricaven cervesa a partir de la mel fermentada. A la tomba del faraó Tutankamon van ser trobades, el 1922 en perfectes condicions, diversos atuells amb mel, malgrat els 33 segles transcorreguts.
 
5. La mel, la millor medicina
Al segle V a.n.e, Hipòcrates, el pare de la medicina, va lloar els seus poders terapèutics i la va utilitzar per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general . La recomanava als seus pacients per assolir la longevitat (va viure 107 anys), els grecs consideraven que una dieta constituïda per mel era molt important per assolir una espiritualitat profunda. L’emperador romà August, li va preguntar al seu amic Asini Pollion Romilis a què atribuïa ell la seva longevitat i el seu estat saludable (havia complert 100 anys ); aquest li va contestar: "interius, mellis; extrinsecum, oleum (oli per fora i mel per dins"). Durant la I Guerra Mundial, la mel es va usar per a tractar les ferides dels soldats per la seva capacitat per atreure i absorbir la humitat, convertint-la en un valuós agent terapèutic.
 
6. Les dades més curioses
En un rusc hi pot haver fins a 80.000 obreres, 200 abellots i una reina. Un estudi ha revelat que un sol gen controla la vida social de les abelles. La reina pot posar uns 1.500 ous diaris i exerceix el seu control sobre les obreres mitjançant una feromona anomenada 'substància de la reina'. 
 
7. Superpoders de les abelles
La reina va ser considerada rei fins a finals de la dècada de 1660, quan el naturalista holandès Jan Swammerdam va disseccionar-ne una i va comprovar que tenia ovaris. Investigadors australians han descobert que les abelles poden distingir rostres humans. Als insectes se'ls van mostrar fotografies en blanc i negre i se'ls va recompensar pels encerts.  El brunzit de les abelles es produeix pel so que fan els seus dos parells d'ales en batre 11.400 vegades per minut. Les abelles es desplacen a una mitjana de 22 quilòmetres per hora. Les abelles no distingeixen el color vermell, però poden veure la llum ultraviolada .
 
8 - La mel a les Terres de l'Ebre
El Perelló és el primer municipi productor de mel a Catalunya. A les Terres de l'Ebre, comparteix en part,  protagonisme amb Arnes. A l'estar enclavat entre el mar i la muntanya, prop d'on ara se situa El Perelló, passava la Via Augusta, la qual cosa va permetre un ric tràfic de mercaderies que van enriquir aquesta població. La tradició apícola del Perelló es remunta al segle XIX i, ja el 1880, hi havia 250 apicultors a la zona. Si antigament la producció de mel era per a ús domèstic a les zones rurals o per vendre directament en petites proporcions, ara és un producte en expansió que s'exporta a la Xina i el Japó, entre d'altres països.
 
9 - Una fira agrícola reconvertida
Aquesta és una fira que data de l'any 1882 i que, tot i ser una fira emminentement agrícola en els seus orígens, en els darrers anys s'ha convertit en una de les fires multisectorials més importants de les Terres de l'Ebre, on es promocionen els serveis, els comerços i els productes típics del municipi, convertint-se en el nucli de la promoció econòmica i cultural de la població.  Les varietats de la mel poden ser de romaní, d'alta muntanya, de farigola, d'eucaliptus o la mel de card blanc, que resulta transparent. Però les més usuals al Perelló són les de romaní i taronger. 
 
10 - Els grans atractius de la Fira
El més destacat de Firabril és el concurs de la mel, on hi participen un gran nombre d'apicultors d'arreu d'Espanya. Hi ha quatre categories de mel per participar-hi: la mel de taronger, la mel de romaní, la mel de mil flors i la mel d'alta muntanya. Com a cloenda de la fira, entre tots els assistents que han comprat mel durant la fira, es fa un sorteig. El premi consisteix en la quantitat de mel equivalent al pes del guanyador. Per tal de regular el pes adequadament s'instal·la una balança de fusta on el guanyador s'ha d'asseure en un costat, mentre que a l'altre es van posant pots de mel de tots els apicultors locals fins que s'iguala el pes. 
 
--
Programa Complet de Firabril 2014 (Enllaç PDF)
  
   

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar