Oriol Gracià
,
11/04/2018
Llibres

Alessio Arena: “Els bons poemes suggereixen la seva pròpia música”

L'escriptor i músic italià, juntament amb Sònia Moll Gamboa, crearà un espectacle literari pel Litterarum arran de la seva residència artística a Móra d'Ebre
Alessio Arena

Foto: 

Cedida
Alessio Arena
Quan canta, Alessio Arena (Nàpols 1984) barreja quatre llengües: el napolità de l’àvia amb qui va créixer, l’italià, el català i el castellà. De vegades, fins i tot, ho fa dins d’una mateixa cançó. La barreja li surt de manera natural perquè la seva música és fruit d’un periple familiar tortuós que l’ha portat del barri napolità de Rione Sanità fins al Raval de Barcelona i a Madrid. La seua música, en conseqüència, és una mena de tall transversal de la cançó mediterrània que abraça 'il canto popolare' italià amb el flamenc. Té una veu més aviat aguda, de vegades una mica trencada però sense caure mai en l'afectació, perquè la seva música és sòbria i d’una dolçor molt rogurosa. El divendres 25 de maig el podreu sentir a Móra d’Ebre, al costat de la poeta Sònia Moll i en el marc de la fira Litterarum. L’hem entrevistat per conèixer les intimitats d’un espectacle a quatre mans, que aquest cap de setmana han començat a preparar des de la mateixa capital de la Ribera d’Ebre.
"Tinc amics que quan han de fer un disc es tanquen al poble dels avis i s’inspiren des de la soledat. Jo en canvi necessito moviment, la interacció amb tercers, perquè la unió de mirades i perspectives fa créixer un obra"

- Nàpols, Barcelona, Madrid… i ara Móra d’Ebre. Com ha anat el trànsit dels espais urbans al món rural?
Sóc urbanita de naixement. El primer cop que vaig veure una vaca tenia més de vint anys [riu]. M’agrada el ritme de la ciutat i estic acostumat a treballar amb el soroll de la gent i els cotxes de fons. Aquí he pogut apreciar gairebé el silenci absolut.

- Quina música n’ha sortit d’aquest silenci?
Aquest cap de setmana ha servit sobretot per crear l’estructura de l’espectacle amb la Sònia Moll. Hem posat sobre la taula idees i propostes i les pròximes setmanes anirem perfilant-les fins a l’estrena del maig. De moment ja tenim el nom clar: ‘Rere l’esquerda’.

- I aquest nom?
Fa referència a allò que s’amaga en les esquerdes d’una casa, d’un espai habitat. És el tema al voltant del qual gira el poemari que està escrivint la Sònia. Indirectament, també és el tema del meu proper disc, que he escrit en un viatge pel desert d’Atacama, a Xile.

- Com heu interactuat amb l’entorn?
Al passeig fluvial de Móra d’Ebre hi hem vist moltes cases deshabitades. No ens ha semblat una imatge decadent, ni tampoc nostàlgica, més aviat ens ha ajudat a reflexionar sobre les històries que s’amaguen darrere d’aquelles parets ara buides. Això lliga amb el tema de l’espectacle.

- En aquest projecte jugues amb avantatge: ets músic i escriptor a la vegada. Per tant, haurà estat fàcil treballar amb una poeta...
Com a escriptor sempre m’he centrat més en la narrativa [ha publicat tres novel·les i una quarta està a punt de sortir a la llum, sempre en italià], però escric cançons, que no deixen de ser bons poemes que suggereixen la seva pròpia música. El treball amb la Sònia ha fluït sense problemes.

- Sovint treballes amb altres poetes i músics. Per què apostes per la creació compartida i col·lectiva?
Els meus discos estan plens de col·laboracions i jo he col·laborat en els treballs d’altres artistes com per exemple en els àlbums de la pianista Clara Peya o del cantant Guillem Roma. Tot i això, tinc amics que quan han de fer un disc es tanquen al poble dels avis i s’inspiren des de la soledat. Jo en canvi necessito moviment, la interacció amb tercers, perquè la unió de mirades i perspectives fa créixer un obra.

- La teua llengua materna és el napolità. Et sents còmode musicant poemes en català?
El napolità és una llengua eclipsada per l’italià, que té molt lligams lingüístics i històrics amb el català, especialment les estructures gramaticals. La musicalitat és similar. A Nàpols, a més, vaig estudiar literatura catalana i fa deu anys que visc a Barcelona. El català ja forma part de mí, és una de les meves llengües de treball.

Més informació: 

També et pot interessar