Oriol Gracià
,
21/10/2019
Llibres

"M’interessava parlar de com l’instint de supervivència és capaç de pervertir els ideals"

L’escriptora de Riba-roja Pilar Romera publica la novel·la ’Els impostors’, un relat sobre els perdedors de la Guerra Civil Espanyola
Els impostors

Foto: 

Cedida
Portada del llibre 'Els impostors'
“Sovint, la pau no és més que la por paralitzadora”

Quan m’arriba a les mans una nova novel·la sobre la Guerra Civil i el franquisme em ve al cap una conversa entre l’escriptor Javier Cercas i el director de cinema David Trueba: “De verdad vas a escribir otra novela sobre la guerra civil? Pero ¿tú eres gilipollas o qué?. […] Te van a dar de hostias hasta en el carnet de identidad, chaval! […] Escribas lo que escribas unos te acusarán de ideallizar a los republicanos […] otros de maquillar el franquismo”. Ho explica Cercas en el llibre 'El monarca de las sombras'. Aquest fragment constata que quan es parla d’aquest conflicte —tema encara sensible— mai plou a gust de tothom. L’escriptora Pilar Romera (Riba-roja d’Ebre, 1968), que acaba de publicar la novel·la 'Els impostors' n’és ben conscient: “La ferida de la guerra encara és viva i escriure sobre aquest període és molt delicat. Per això no he volgut fer una novel·la política. M’interessava parlar de com l’instint de supervivència és capaç de pervertir els ideals, i el context de la postguerra m’anava molt bé analitzar aquest tema. A més, volia utilitzar el recurs de la suplantació d’identitat de manera versemblant, i malgrat que ara ens pot semblar una cosa complicada, al final de la guerra assumir la identitat d’un altre podia ser relativament fàcil”.


Pilar Romera

'Els impostors', per tant, no és una novel·la estrictament política, ni tampoc històrica, ni d’amor. “Té una mica de tot, fins i tot gènere negre i thriller”, diu Romera. El llibre dona protagonisme als perdedors de la Guerra Civil Espanyola que van renunciar a l’exili. És una història de renúncies, identitats suplantades, pors i deslleialtats que transcorre els mesos previs a la visita que Franco va fer a Barcelona el maig del 1949. “He volgut focalitzar en aquest tipus de perfils, perquè s’ha parlat amb molta èpica dels qui van viure l’exili i poc dels que es van quedar a Catalunya i es van haver d’adaptar a una societat encotillada, amb olor de naftalina, amb mantellina. Com van viure la postguerra els homosexuals transformistes de cabarets com La Criolla, al barri xino de Barcelona. Què fa una dona llibertària, casada pel civil, que ha perdut el marit a la Batalla de l’Ebre i un cop passada la guerra ha d’anar a missa diària? Aquest és el tipus de preguntes que he intentat contestar”, afegeix l’autora.

Els personatges, més que el context, són el veritable motor del llibre. Romera planteja protagonistes polièdrics, complexos, amb clarobscurs i bloquejats per la por. “Perquè sovint, la pau entesa com a absència de violència, no és més que la por paralitzadora”, diu. El lector, fins i tot, podrà empatitzar amb el comissari Fuentes, de la Brigada Político-social franquista, una persona corrupta i addicta a les drogues, que pot semblar dura, però en realitat és plena de febleses, debilitats i pors, unes pors que l’obliguen a renunciar als seus ideals. “Són personatges ficticis però m’he esforçat perquè siguin versemblants. La meua experiència com a historiadora i, també, les històries familiars sobre el meu besavi, que va ser al camp de concentració d’Argelers, a Mauthausen i va viure l’exili a Mèxic, m’han ajudat a definir els protagonistes i el context en el qual van viure”, assegura.

Aquesta és la quarta novel·la de Pilar Romera, que fa dos anys va tancar la trilogia iniciada amb 'L’esperit de vidre' (1993) i 'Dins la boira' (1997) i 'Li deien Lola' (2017). Amb 'Els impostors', l’escriptora torna a la literatura amb una història ambientada a Barcelona, però plena de guinys subtils a la seva terra natal, la comarca de la Ribera d’Ebre. El llibre ja és a les llibreries en català (Ed.Columna) i es podrà llegir en castellà a partir de novembre (Ed. Destino)

Més informació: 

També et pot interessar