Oriol Gracià
,
25/08/2015
Llibres

Joan-Hilari Muñoz: “Tenim una gran catedral, però molt poca bibliografia per divulgar-ne la importància”

‘Art a la Catedral de Tortosa’ és el darrer llibre de l’historiador tortosí
Joan-Hilari Muñoz

Foto: 

Oriol Gracià
Joan-Hilari Muñoz al claustre de la Catedral de Tortosa
Un cop enderrocat el tram més degradat de façana fluvial, la catedral de Tortosa ja es pot veure des del riu. Històricament, però, l’edifici ha estat enclaustrat entre els carrers del nucli antic. Això ha fet més difícil percebre’n tot la seva esplendor, metafòrica i literal. Durant anys, l’ànima gòtica i lluminosa de la Seu ha passat desapercebuda i, paradoxalment, la construcció més noble de la ciutat és, encara avui dia, un espai desconegut per a molts tortosins.
"El de Tortosa és un dels arxius més importants de l’Europa Occidental, sovint més apreciat a fora que entre nosaltres"

Aquest handicap, en part, és a l’origen del llibre ‘Art a la Catedral de Tortosa’, un volum divulgatiu que vol reivindicar el patrimoni catedralici. Parlem amb l’historiador Hilari Muñoz, que al costat del canonge Josep Alanyà, n’és un dels autors. 

- Vostè es coneix bé els racons de la catedral. Els darrers tres mesos, a més, hi ha treballat d’arxiver auxiliar.
Sí, i en aquest curt període he atès estudiosos de la Universidad de Texas, de la de París i de la Complutense de Madrid. Hi han acudit per consultar còdex medievals, missals, partitures de música sacra...

- O sigui que podem afirmar que l’arxiu de la Catedral de Tortosa és un dels més importants d’Europa sense caure en el xovinisme tortosinista.
Sí, és un dels arxius més importants de l’Europa Occidental, sovint més apreciat a fora que entre nosaltres.

- I això?
A Tortosa mai ens hem acabat d’interessar pel patrimoni. Històricament n’hem tingut poca cura. I és una dinàmica que ve d’antic. Ja al final del segle XIX, en altres diòcesis de Catalunya es van preocupar de catalogar el patrimoni, conservar-lo i exposar-lo. Després, molts bisbats van crear els seus respectius museus episcopals.

- Per què Tortosa se’n va quedar al marge?
Tortosa va tenir bisbes extremadament conservadors, poc vinculats al territori i amb sensibilitat nul·la per la cultura local. Tortosa no ha tingut bisbes com Vidal i Barraquer a Tarragona, ni Josep Torres i Bages a Vic, molt més arrelats a la realitat de les seves diòcesis.

- Això va impedir prendre consciència del valor del nostre patrimoni?
En part sí, perquè els gestors de la catedral es van acabar tancant en ells mateixos. El fervor ciutadà i popular per la Mare de la Cinta mai no va aconseguir canviar-ho. La cura per l’arxiu i les peces era relativa, sovint el bisbe o els canonges se’n desprenien sense ser del tot conscients del valor històric i artístic de cada un dels objectes. En el Museu Metropolitan de Nova York, per exemple, s’exposen quatre tapissos renaixentistes de la Catedral de Tortosa. Van ser venuts entre els anys 1927 i 1930 a un antiquari i després de passar per Madrid van fer cap als Estats Units.

- L’esclat de la Guerra Civil espanyola va ser l’estocada final.
Els bombardejos van destruir l’orgue i part del cadirat renaixentista. Van desaparèixer reliquiaris, conjunts litúrgics i arquetes. Altres objectes es van fondre per vendre’n el metall. Només se n’ha pogut recuperar una petita part.

- Ara, les principals obres es poden contemplar exposades en les sales degudament habilitades.
Sí, i és magnífic. Però cal recordar que es tracta d’una exposició permanent, que no està reconeuda com a museu. Perquè la mostra sigui reconeguda oficialment com a museu li cal més estructura i un equip tècnic ampli. Això vol dir més diners i més implicació de les administracions. Però més enllà d’aquest fet, el problema és que tenim una gran catedral, però molt poca bibliografia per divulgar-ne la importància.

- Per això ha publicat el llibre ‘Art a la Catedral de Tortosa’.
Es tracta, principalment, d’un recull d’articles divulgatius sobre peces diverses de la catedral de Tortosa: bordons, tapissos, sepulcres, retaules, missals... Els textos els havíem escrit per a la revista ‘Taüll’, la capçalera quadrimestral del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya. Esperem que amb el format llibre encara puguin arribar a més lectors. Aquest és el primer volum d’una sèrie temàtica. Ja n’estem preparant un de nou dedicat exclusivament a la història del Retaule Major.

    

També et pot interessar