'Les dones brigadistes són les grans oblidades de la Batalla de l'Ebre'

El fil de la investigació la va portar d'Anglaterra fins al Priorat, on viu des de fa 10 anys. La historiadora britànica Àngela Jackson es va interessar pels brigadistes anglesos que van participar de la Batalla de l'Ebre. De fet, ha publicat diversos estudis sobre els soldats a la Guerra Civil i fa un any, un dels seus llibres va donar peu al documental Els brigadistes entre nosaltres, un film que es podrà veure el diumenge 1 de juliol al Festival Curt-redó, el festival de curtmetratges de les Terres de l'Ebre. Però la seva passió per la recuperació de la memòria no acaba aquí: tot just fa unes setmanes acaba de publicar Para nosotros era el cielo, una biografia de la brigadista Patience Darton.

 

- Vostè era anestessista veterinària. Per què es va interessar per la Guerra Civil espanyola?

És un conflicte que s'ha d'analitzar des de dues vessants: va ser una guerra civil, però també una guerra internacional, perquè es pot considerar el preludi de la Segona Guerra Mundial. És un conflicte complex i apassionant que em va portar a estudiar història als 40 anys.

 

- I es va centrar en l'estudi dels brigadistes.

Em va atreure la història dels soldats britànics que van venir a lluitar amb els republicans.

 

- Vostè parla de soldats, però també hi va haver brigadistes femenines.

Sí, de fet, les dones brigadistes són les grans oblidades de la Batalla de l'Ebre. Els darrers anys alguns historiadors han volgut recuperar les seves biografies, però això és nou perquè fa tan sols 15 anys ningú parlava de les dones que havien participat a la guerra.

 

- La major part d'elles eren infermeres.

Sí, acostumaven a entrar a l'Estat espanyol mitjançant l'Spanish Medical Aid, una associació que coordinava l'ajuda humanitària durant la guerra. Generalment treballaven a l'infermeria, tot i que n'hi havia algunes que van treballar a l'administració dels hospitals republicans.

 

- I què empenyia aquestes dones a viatjar a un país en conflicte?

És cert que havien d'atendre homes, nois joves, soldats i civils que, moltes vegades, es morien a les seves mans. Però més enllà d'aquesta drama, també van tenir la possiblitat de treballar al costat de gent amb ideals i d'aportar el seu gra de sorra per a una causa que elles creien justa.

 

- Para nosotros el cielo, el seu darrer llibre, explica la vida de la infermera Patience Darton.

La vaig conèixer ja de gran, era una dona amb força, amb una història de vida impressionanant. Escriure la seva biografia era una mena de deure moral que tenia pendent.

 

- Com la recorda?

Tenia una habilitat impressionant per reviure el passat i mantenia intactes els ideals de joventut. A la rereguarda de la Batalla de l'Ebre, havia treballat al costat del Doctor Broggi. No fa tants dies, en una presentació del meu llibre, el doctor la recordava com una dona bella i molt treballadora.

 

- El pas per la Batalla de l'Ebre la va marcar.

Al Priorat, es va enamorar d'un brigadista que més tard moriria a la guerra. Potser per això va idealitzar aquell territori. Portava Catalunya gravada al cor i era molt conscient de la realitat cultural del país. En una de les seves cartes explica que havia après el català, perquè era la llengua més últil per moure's per la rereguarda de la Batalla de l'Ebre.

 

- Ha tingut problemes per reconstruir la seva vida?

La manca de documentació és un dels principals problemes que cal afrontar, sobretot si vols reconstruir la vida d'una dona poc coneguda. Ara bé, en aquest cas concret vaig tenir la sort de trobar les cartes i molt més material de la seva col·leció de papers. A més, abans de morir la vaig poder entrevistar-la diverses vegades.

 

- Però quan ens fem grans, tendim a idealitzar el passat. Quina veracitat podia tenir el seu discurs?

Sí, ho he tingut en compte. Per això el llibre és el resultat de confrontar les entrevistes que li vaig fer de gran amb les seves cartes de joventut.

 

- I quin conclusió en treu d'aquesta confrontació?

De gran, el seu anàlisi de la guerra era més general, en canvi a les cartes s'hi pot llegir el seu dia a dia, els problemes quotidians. Concreta molt més. Aquests textos m'han permés reconstruir la història des de les arrels, des de baix de la piràmide.

 

- Cada cop queden menys testimonis directes de la Guerra Civil.

Per això, poc a poc, el conflicte deixa de ser un record personal per convertir-se en un conjunt de records que anem construint socialment, una mena de mite compartit. Ja fa uns anys que, des de l'associació 'No jubilem la memòria', treballem perquè tot aquest llegat no es perdi.