Nassira El Hadri El Yousfi: "La meua cultura no és àrab ni catalana, encara no té nom"

Nassira El Hadri El Yousfi va nàixer al Marroc ara fa 21 anys i més de la meitat de la seua vida se l'ha passada a Ulldecona. Aquesta jove reconeix que la seua identitat és tant àrab com catalana, per això fuig de les etiquetes. Precisament és aquesta barreja cultural la que l'ha portada a revaloritzar els contes populars àrabs i presentar-los en forma de llibre. Després d'haver escrit un treball de recerca de Batxillerat sobre la literatura oral basada en la seua propia experiència al Marroc, el proper dissabte 26 de novembre a les 19:00 h, presenta Contes àrabs. La literatura popular del nord del Marroc. 

 

- Quan vas veure clar que els contes populars àrabs podien ser el tema del teu treball de recerca?

La idea de realitzar un treball de recerca sobre contes tradicionals del nord del Marroc va sorgir d'una classe de Llengua i Literatura Catalana a l'IES Manuel Sales i Ferré d'Ulldecona amb la professora i tutora del treball, Anna Forcadell Geira. Ella ens va introduir al món de la literatura popular i això em va empènyer a explicar algun conte de tradició àrab. Llavors, a la classe, van sorgir similituds amb contes catalans i la professora em va dir que, ja que no em decidia amb el tema del treball de recerca i els contes em produïen nostàlgia i sentiment, aquest podia ser una bona opció. El tema no el tenia clar, però tenia claríssim que havia d'investigar sobre alguna cosa lligada als meus orígens, ja que aquesta oportunitat era única. 

 

- Què és el que més et va sorprendre de la teua investigació o recollida de dades?

El que més me va sorprendre van ser les diferents versions de cada conte, ja que n'hi ha moltes i molts cops el iaio i la iaia discutien si eren 5 o 7 cabretes, per exemple. Al final ho resolien dient: “Ma mare em va dir que eren 5 i la teua 7, ningú té la veritat absoluta.” Així no s'enfadava ningú. A més, em va sorprendre molt que fossen les dones les que habitualment explicaven contes, ja que a casa nostra era diferent, els explicava el meu iaio. La iaia ho feia, però quan ell no hi era. 

 

- Quins són els contes o faules que més recordes de quan eres petita?

La faula que més m'agradava era el de La rabosa, l'eriçó i els melons. És una faula molt divertida, no em cansava de sentir-la, sempre em sorprenia i em feia gràcia, per això, ara quan faig tallers de contacontes l'explico a tots els nens i nenes. Però la que més recordo és Les set germanes, ja que feia molta por la bruixa que se les volia menjar. Aquesta és més llarga i crec que s'ha d'explicar a nens i nenes de grups reduïts, per això encara mai l'he explicada, només la tinc al recull. 

 

- Suposo que moltes de les històries àrabs tenen molts punts en comú amb la literatura popular catalana? És així?

Sí, de fet la literatura popular és una creació conjunta, no només d'un o de l'altre. Molts cops alguns obliden o volen oblidar que són dos països mediterranis, estan al costat i que els àrabs han passat vuit segles a la Península, tenim més coses en comú i que ens uneixen que no pas ens separen. Llegint i viatjant això se sap. És impossible i inevitable que tinguem punts en comú en literatura. Els contes, tant d'aquí com d'allà, tenen un missatge moralitzador, un missatge que t'arriba sense fer grans esforços, inconscientment. Els valors, en principi, són els mateixos.

 

- Tinc entès que moltes d'aquestes històries te les explicava el teu avi. Quins moments aprofitava per explicar-les i què creus que pretenia ensenyar-te?

El meu iaio m'explicava contes abans i/o després de sopar, depèn del dia. Quan el iaio no hi era, ho feia la iaia. Els contes del iaio eren més per a “valents”, ja que els escoltava tant jo, la menuda de la casa, com els meus tiets i tietes que eren més grans. En canvi, els contes de la iaia eren més “suaus” i “sensibles”. Però crec que això és perquè la iaia té una veu més fineta i bondadosa, el iaio feia veu de “dolent” i ens posava a prova, ens explicava més contes de por i així posava a prova la nostra valentia. Des de ben petita m'han ensenyat a ser molt valenta.

 

- Comentes que la nostàlgia ha estat un motor a l'hora de centrat-te en els contes populars àrabs. Des del punt de vista emocional, què ha representat per a tu deixar la teua terra i instal·lar-te a Ulldecona?

Una nena de sis anys encara no sap com funciona el món. Jo en especial, no em separava mai de la mare, on anava ella, anava jo sense protestar. La mare tot el que feia estava bé. A més, el pare ens esperava a Ulldecona. Tot eren alegries: per fi viuria amb el pare i la mare junts! Però també, el meu iaio em feia de pare i, per a mi, va ser molt dur separar-me d'ell. Igual que de ma iaia. Ara torno a gaudir d'ells, tinc tota la família a Ulldecona, menys un tiet i una tieta que s'han quedat allí. 

 

- Els teus amics d'Ulldecona són receptius a conèixer la teua cultura? Creus que l'escola contribueix a que així sigui?

La meua cultura no és àrab ni catalana. Encara no té nom, però els fills d'immigrants que s'han criat a Catalunya han creat una nova cultura. Jo li dic “mixt”. Intentem agafar el millor de cada una d'elles i formem la nostra pròpia cultura, però sense perdre els orígens. A Ulldecona tenim una bona diversitat cultural i els centres, tal i com ha de ser, en treuen profit. Tots aprenem de tots. El centres sempre han col·laborat, contribuït i interessat per aquesta matèria que uns quants usen per marcar diferències. Als centres ens han ensenyat valors.

Personalment, tant a l'escola com a l'institut m'he sentit sempre a gust i sempre m'han animat a tirar endavant. És més, si avui parlo i escric perfectament tant en català com en castellà i sóc el que sóc, és gràcies a l'educació i ensenyament que em van brindar dia a dia. Quant als amics d'Ulldecona, cal dir que ells em van ajudar molt a integrar-me des que vaig arribar i sempre han mostrat interès per saber més sobre els meus orígens. Però sempre ho faig en paraules i alguna vegada amb fotos. M'agradaria portar-los. Algun dia ho faré.

 

- Quina finalitat tenia la teua investigació?

Jo el que volia era recollir contes de tradició oral i deixar-ne constància per escrit perquè no es perdéssen. També volia que fos utilitzat com a mitjà d'aprenentatge per als nouvinguts que treballen a les aules d'acollida. Crec que si un nouvingut llegeix en català un conte que ja coneix, li facilita l'aprenentatge. Jo quan vaig arribar a Ulldecona no hi havia aules d'acollida, no vaig tenir la sort d'estar en una. Feia hores de reforç. 

 

- T'ha costat molt poder publicar aquest recull?

No, ja que quan vaig fer l'estudi tampoc m'ho havia plantejat. Quan em vaig presentar per al premi Argó de la UAB, al mateix temps em van seleccionar per al Premi Ramon i Roca de la Fundació Martí l'Humà. Llavors, l'editorial Malhivern em va fer l'oferta i vaig acceptar. Mai m'ho hagués imaginat. M'han passat coses extraordinàries. 

 

- Tens pensat seguir investigant sobre literatura popular o vols endinsar-te en algun altre tema en concret?

M'agradaria molt seguir investigant sobre literatura popular, però ara mateix ho tinc una mica complicat, ja que és un tema que no té res a veure amb la carrera de Dret. Per falta de temps no m'hi puc dedicar gaire, però quan ho faig desconnecto i em relaxo. És una cosa que faig per gust.