David Espinós: “És més important la interpretació que el virtuosisme”

20 de juliol de 2012. 23.00 hores. Terrassa Heineken. San Sebastián. Aquestes coordenades espai-temps segurament passaran a formar part de la biografia de David Espinós, el primer músic ebrenc que apareix al cartell del festival de jazz de més nivell de l’estat, el Festival de Jazz de San Sebastián. El guitarrista tortosí, que ha passat pel Festival de Jazz de Tortosa o pel Jazz Cava de Terrassa, podrà desplegar la seva música en format trio en un dels escenaris més reconeguts del panorama jazzistic espanyol, un salt professional que a hores d’ara ja li està obrint les portes d’altres sales de renom, com el Jamboree de Barcelona.

 

- Què significa per a tu tocar a Donosti?

Serà un dels concerts més importants de la meua vida en una ciutat que per mi té un encant especial. Mai he estat a Donosti, però sempre m’ha inspirat molt el paisatge, la gastronomia, la gent…

 

- Què se sent envoltat de músics de prestigi internacional com Nicolas Payton i els Yellow Jackets?

Des dels 15 anys, em quedava fins ben entrada la matinada veient la retransmissió del festival de Donosti a La 2. Si en aquella edat m’haguéssin dit que tocaria allà, no m’ho hagués cregut, però si m’ho haguéssin dit l’any passat, tampoc (riu)

 

- Com recordes el moment en què et van comunicar que estaries present al festival?

Estava assajant i em va trucar Albert Melero, manager del Far Grup i em va dir: 'Ec tio, tocaràs a San Sebastián'. El primer que vaig pensar és: Com? Jo, David Espinós, del Barranc dels Caputxins al Festival de San Sebastián? Em vaig quedar sorprès, però al llarg de tot el dia vaig anar digerint la noticia. Sincerament, penso que tinc sensibilitat i música que oferir.

 

- Com serà l’actuació?

Tocaré en format trio amb el bateria Dani Dominguez i el teclista Txema Riera. Són dos grans i, quan toco amb músics bons, sempre creixo a l’escenari.

 

- Quin repertori oferireu?

Tocarem estàndards de jazz que són molt coneguts perquè han estat part de bandes sonores del cinema com Moon River, Over The Rainbow, Two For The Road, Stella by Starlight o Summertime. Serà una actuació intimista on intentaré sentir cada nota i transmetre-la al públic. Jo sóc dels que creu que és més important la interpretació que el virtuosisme.

 

- Com definiries el teu estil?

Intento enriquir-me amb tots els estils musicals i un dia em donarà per la salsa i un altre, per ajuntar-me amb els meus amics gitanos. Quan toco jazz, es nota que m’agrada el flamenc i, quan toco flamenc, es nota que m’agrada el jazz. Els músics mediterranis som molt així, ens enriquim tant amb la rumba com el son cubano, el funky, el flamenco…els americans són més bons especialistes.

 

- Davant d’aquesta fita que se’t presenta, quina seria la paraula que definiría la teua carrera fins al moment?

Constància.  Als 35 anys, estic començant a recollir tot el que he sembrat des que vaig començar a tocar als 15 anys.

 

- Creus que molts artistes tarden massa temps en ser reconeguts?

Potser sí. No s’ha de perdre mai la confiança. Jo sóc músic perquè estimo la música, no per triomfar. Ho seguiré sent em vagi millor o pitjor. També sóc un ecologista convençut i ho seguiré sent encara que el món vagi en contra.

 

- Què és per a tu l’èxit?

Si puc fer que les persones que m’escolten desconnecten durant tres minuts de la seua vida i connecten amb la música, jo ja em sento pagat. Si t’agrada la meua música, t’agrado jo, perquè expresso el que sóc.

 

- Sí…

Com més desbloquejat estàs com a persona, més pots connectar amb tu mateix i la teua creativitat augmenta. Cada cop em trobo més connectat amb mi mateix.

 

- Podries dir que has trobat el teu lloc musicalment parlant?

La meua personalitat inconformista no em permet dir-te un "sí" rotund. Als 32 anys em vaig plantejar què volia fer amb la meua vida i vaig decidir deixar l’orquestra Cimarrón i fer la música que jo volia fer. Han estat anys dificils pel que fa a la part econòmica, però cada cop estic més convençut del que faig i sé que a partir d’ara la meua vida com a músic pot canviar a millor.