Maskarats: “Cal crear una cultura popular contrahegemònica que qüestioni la prefabricada”

El grup d’ska de La Sénia prepara la sortida de ‘Trencarem l’imaginari’, el seu segon disc

Judit Monclús

16/12/2016

Música

Les nits de festa inspiren, a vegades, idees una mica eixelebrades. N’hi ha que no passen d’un plantejament que s’esvaeix quan surt el sol. D’altres, prenen forma i s’acaben convertint en una realitat. Això és el que va passar a una colla d’amics de La Sénia quan al 2008 van assentar les bases del que s’acabaria convertint en el grup d’ska Maskarats. “El nom del grup fa referència al malnom amb el qual es coneixen els habitants del nostre poble. A poc a poc s’està perdent i el vam voler recuperar per a l’ocasió”, explica David Mingorance, una de les veus de la banda. De les versions dels clàssics van passar a les cançons pròpies i el 2014 van treure el seu primer disc, ‘La veu del poble’ –on cantaven a ritme d’ska el poema ‘Assumiràs la veu d’un poble’ de Vicent Andrés Estellés–. Ara, han apostat pel micromecenatge per aconseguir que el segon disc, que portarà el títol de ‘Trencarem l’imaginari’, es converteixi en una realitat. Han superat el repte econòmic que s’havien proposat i el disc sortirà a la llum durant la primavera del 2017. A Surtdecasa hem parlat amb David Mingorance i Ignasi Iranzo (teclista de Maskarats) per conèixer millor la seva proposta.

"A les lletres hi podrem trobar una gran dosi de denúncia social, política, econòmica, etc. El missatge és clar: cal obrir la ment i aprendre a mirar el món amb unes ulleres diferents"

- Al març de 2017 presentareu el vostre segon disc, 'Trencarem l’imaginari'. Quin és el fil conductor d’aquesta declaració d’intencions?
David: El disc tindrà aquest nom per dos motius. Primer, perquè és el fil conductor del missatge. I segon, perquè un dels principals objectius de la nostra música és contribuir, des de la nostra humil posició, a trencar l’imaginari actual que tant de mal està fent a la gran majoria de la humanitat, a la resta d’éssers vius i al propi planeta. A les lletres hi podrem trobar una gran dosi de denúncia social, política, econòmica, etc. El missatge és clar: cal obrir la ment i aprendre a mirar el món amb unes ulleres diferents. No es tracta només de canviar-les, sinó d’adonar-nos que podem construir-ne unes de pròpies. L’hegemonia cultural és una arma de dominació molt potent. Les elits ho tenen clar i, per això, s’esforcen tant en tenir controlat tot el que veiem i escoltem. Cal crear una cultura popular contrahegemònica que qüestioni la prefabricada.
Ignasi: Jo no tinc tant clar com David que nosaltres puguem exercir com a eina per a fer canviar la manera de pensar de la gent perquè crec que a nosaltres, qui ens escolta, ja té una ideologia bastant semblant. Ara bé, és indubtable del poder que té la música en aconseguir combatre hegemonies, per tant, si és així, benvingut siga!

- L’ska és l’estil musical oficial de la reivindicació actual?
David: Es tracta només d’un dels múltiples estils que utilitza la música com a eina reivindicativa. Però n’hi ha molts d’altres com el rock o el hip hop. Realment qualsevol estil pot contribuir a la causa. És tendència parlar malament del reggaeton però Calle 13 en fa amb un missatge contrahegemònic claríssim! Cap ritme ha de pagar pel que s’hi escriu a sobre. Tant de bo tots els estils musicals se sumessin i escriguessin lletres reivindicatives. Això no vol dir que la música hagi de ser monotemàtica, ja que la faríem molt avorrida! Les nostres cançons també parlen d’amor. L’amor entès d’una altra manera pot ser l’eina més revolucionària.
Ignasi: Estic completament d’acord amb això que diu David. Crec que és una errada estigmatitzar un estil amb una manera de pensar. David parla de Calle 13, que a mi personalment m’agrada molt, però dintre del reggaeton, per exemple, podríem destacar Tremenda Jauria que transmeten un missatge feminista amb un estil musical que tothom associem al masclisme. De fet, això podria encetar un debat llarguíssim sobre ideologia i estil musical que no acabaríem mai. Un exemple ben clar seria el hip hop i el missatge que avui la majoria associen a aquest estil i el missatge que transmetia als inicis. Sort en tenim d’At Versaris!

- Expliqueu que aquest segon disc és un treball “fet amb calma i consciència, amb una llarga preproducció i un gran esforç per part de tots els membres del grup”. Com l’heu plantejat perquè difereixi del primer?
David: Diguem que hem sigut molt més curosos amb tots els passos que cal seguir abans d’arribar a l’estudi. Fins ara, sempre havíem anat fent cançons i quan ja en teníem suficients anàvem a l’estudi i les gravàvem tal com les havíem pensat. Aquesta vegada, hem estat treballant amb un productor que ens ha fet obrir els ulls en molts aspectes musicals que nosaltres, des de l’emoció i la subjectivitat de qui ha creat quelcom que li sembla magnífic, no percebíem. Ha estat un llarg camí, en què hem anat gravant prèvies de tots els temes (alguns els hem gravat més d’una vegada) i hem anat corregint allò que ens anava dient Sam de WZ Estudios.
Ignasi: Exacte, la qüestió està en que ara hem intentat fer les coses de la manera més “professional”, entre milers de cometes, que hem pogut. No sabem com sortirà ni si agradarà, el que sí que tenim ben clar és que hem treballat el millor que hem sabut.

- Des que vau pujar per primer cop sobre un escenari el 2008 amb el nom d’Amagueu-vos tots, com explicaríeu la vostra evolució fins arribar al 2016 de Maskarats?
David: Els canvis han estat constant en tots els sentit. Els únics punts intactes són les ganes de fer música i d’expressar les nostres idees i sentiments. Al principi érem un grup d’amics que vam decidir fer música. El camí ha estat llarg, l’exigència ha anat creixent i, poc a poc, ha anat canviant la formació. Pel que fa a la música, també veiem una evolució clara: tant pel que fa a la riquesa musical i del missatge, com pel que fa a l’estil, que hem passat d’un ska més clàssic a mesclar el contratemps amb abundants dosis de rock.
Ignasi: Exacte. És això. Utilitzem la música amb una doble intenció: criticar allò que no ens agrada i passar-nos-ho de conya als escenaris.

- Teniu alguns referents musicals que us han marcat a l’hora de compondre?
David: Sí, és inevitable. De la mateixa manera que el grup, les nostres influències han anat canviant, tot i que, segurament, totes elles han deixat una empremta. En un principi ens van influenciar molt grups com Skalariak i Dr.Calypso. Ara ho fan altres grups com La Gossa Sorda i Obrint Pas o, més recentment, La Raíz i Auxili. Sempre t’influeix la música que escoltes, tot i que, tard o d’hora, has de trobar el teu so i el teu estil.
Ignasi: Dintre del nostre estil crec que les influències que cita David són les més reals, ara bé, crec que és important afegir que cadascú escolta molta música diferent. Crec que a l’hora de compondre és molt bo tenir referències o idees de grups que no toquen el mateix estil que tu. Crec que et pot ajudar a enriquir.

- Per treure el segon disc, heu apostat pel micromecenatge. Recentment heu assolit el repte d’aconseguir 1.000 euros a través de la plataforma Tot Suma. A què els destinareu?
David: A cobrir algunes de les múltiples despeses que comporta un disc més enllà de la pròpia música com les còpies físiques, les samarretes, el videoclip, etc.
Ignasi: Em fot pànic això del videoclip. Som carn de meme pels nostres amics...

- El vostre treball es podrà adquirir en punts de venda físics o l’oferireu en descàrrega lliure?
David: Com hem fet fins ara, el posarem a disposició perquè tothom se’l pugui descarregar gratuïtament des del primer dia. Pel que fa a la venda física, només cal contactar amb algú de nosaltres o venir a un dels nostres concerts per poder adquirir-lo.
Ignasi: És important afegir que estem treballant també amb el disseny d’un nou web des d’on es podrà descarregar.

- I a partir de l’arribada d’aquest nou disc, quines són les inquietuds de Maskarats?
David: Bàsicament, tenir el màxim de concerts possibles per poder passejar la nostra música i el nostre missatge i continuar creixent com a grup, tant a nivell individual com col·lectiu. Tenim moltes il·lusions i esperances posades en aquest nou treball i esperem que pugui ser un punt d’inflexió en la nostra carrera musical.
Ignasi: Exacte. Sobretot, fer molts concerts que, al cap i a la fi, és l’incentiu per passar tantes hores assajant. Si surten concerts, un grup va tot sol. Quan no n’hi ha, la cosa es complica...