Gebre

Foto: 

Ferran Reyes

Gebre: "Flix encara és un gran desconegut, evoca la resistència"

La banda de pop de Flix acaba de publicar el primer llarga durada, que es titula ‘Riu Amunt’
Helena Martín
,
10/05/2021
Música
De sonoritat power-pop radiant i de líriques agredolces: així sona el primer llarga durada dels ebrencs Gebre, ‘Riu Amunt’ (The Indian Runners, 2021). La banda de Flix, formada per Aleix Ferrús, Adrià González, Dani Cervera i Llorenç Coca, encarna en aquest àlbum l’expressió d’“anar tirant” davant la vida, amb una crítica a la precarietat i amb un toc de realitat per aguantar els embats de la vida moderna sense posar-hi més drama del necessari. Ara toca presentar-lo en directe: la propera cita confirmada és el dia 12 de juny a la Deskomunal de Sants. 
'Riu amunt' és un disc és molt pop, alegre i enèrgic, transmet molta alegria

- Veniu d’un EP, ‘Marçà-Falset’ (The Indian Runners / Bones Festes, 2019) i heu fet el salt al llarga durada. Com va néixer la idea i sonoritat de ‘Riu Amunt’?
Amb l’EP vam començar a buscar cap a on volíem anar i ens va sortir un treball més directe, amb menys arranjaments. Amb el llarga durada volíem seguir la mateixa línia, però generar més temps per posar-hi més capes: guitarres, petites percussions, afegir un teclat… Posar-hi una producció més detallista, però seguint la línia del power-pop dels noranta, inspirat en bandes com The Lemonheads o Teenage Fanclub.

- Es diu que el segon disc és sempre el més dur de fer, perquè en el primer et presentes i, si agrada, el segon ha de mantenir el nivell. Ha estat així en el vostre cas, tot i saltar del curta durada al llarga durada?
No exactament, perquè l’EP eren quatre cançons. No ho estem vivint com un segon disc, ho estem vivint com un primer perquè és una cosa no havíem acabat respecte a l’EP ‘Marçà-Falset’. Ara hem anat més al detall, alguns era la primera vegada que gravàvem a un estudi, era un espai nou! L’EP va ser un entrenament pel primer disc. Més que pressió, teníem moltes ganes de gravar-lo, tocar i donar-lo a conèixer.

- El disc es titula ‘Riu Amunt’. A què es deu?
Són moltes coses. Per mi és molt important fer cultura en català i fer-la d’allà on sóc, Flix, amb referents ebrencs. La gent de Catalunya, en general, no coneix les Terres de l’Ebre. Coneixen la zona potser perquè una vegada han fet una excursió al Delta amb l’institut o perquè han tingut una parella i es van il·luminar i van baixar a fer un arròs, però d’això no sol anar a més. Flix encara és un gran desconegut, està riu amunt, a la part alta de l’Ebre i evoca la resistència, la corrent. A les cançons hi ha la temàtica de la resistència a la vida, de reflexionar cap a on ens està portant, d’anar aguantant les dificultats de la vida moderna que ens trobem tots, a nivell habitacional, de parella, mental… Un exemple és la cançó 'Desapareix', que compta amb un videoclip. Subconscientment se’m va ocórrer després que hi ha una persona del poble que m’ha influenciat molt, que és Xarim Aresté, i que també té una cançó que es diu ‘Riu Amunt’.

- Les Terres de l’Ebre ressonen en el títol del disc. Hi tenen una presència intencionada en les lletres de l’àlbum?
Crec que sí. Està cantat en ebrenc i a totes les cançons trobem elements lingüístics d’allà. Flix és la part nord de l’Ebre i, per tant, hi ha gent més purista de baix que diu que sona més a lleidatà. El dialecte de Flix té una mica de lleidatà i una mica de tortosí. Hi ha una cançó que es diu ‘Riumar”, que evoca a una platja del Delta, i és l’element més vistós pel que fa a topònims. A ‘Ja no penso en les ferides’ es parla d’un dinar entre amics en un mas, i els que som d’aquí baix, tenim aquest hàbit.

- Doneu molta importància al fet de cantar en ebrenc. És un acte polític?
Jo durant molt de temps he cantat en anglès i en un moment penses per què ho fas. Una part és per vergonya i l’altre, per no voler-te obrir, fa mandra trobar la teva veu. Vaig decidir que havia de cantar en ebrenc, hi ha grups que ho estandarditzen al català central, però no tenia sentit. Avui dia tot és política, i més en la societat catalana. Pel que fa a cultura feta en ebrenc, hi ha centralisme, a TV3, per exemple.

- Més enllà de la presència de Flix en l’àlbum, ‘Riu amunt’ fa referència en diverses ocasions a aquest “anar tirant” de la vida. Canteu amb certa resignació...
Hem aconseguit una cosa que m’agrada molt, i és que melòdicament és molt pop, és molt alegre i enèrgic, transmet molta alegria. Pel que fa a les lletres, tenen un regust amarg i la combinació de tot plegat fa una sensació agredolça, que ja ho buscàvem. És com la vida, hi ha moments que estem bé i d’altres que estem en el fang. Tot això més enllà de la pandèmia, ja venien moltes coses d’abans. 

- Abans de la pandèmia també existia la precarietat, que també apareix sovint al disc.
La feina és bastant recurrent, i també la precarietat laboral, la falta de temps per poder tenir una vida tranquil·la i poder estar sense estrès, que se’ns menja per dins. Fem una crítica a tot això.

- Com encareu els directes d’aquest disc?
En tenim moltes ganes! Se’ns ha fet molt llarg el fet de no poder assajar, que és vital. Ara que hem pogut reprendre els assajos és un glop d’aire important. El 12 de juny tenim un concert a la sala Deskomunal de Sants que em fa molta il·lusió perquè és el barri on visc.

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Facebook Gebre
Twitter Gebre
Instagram Gebre

Web The Indian Runners

A

També et pot interessar