Èric Vinaixa: “Les persones ens comuniquem a partir de la insinuació”

La comunicació sempre posa en joc dues subjectivitats, les enfronta i les confronta en un joc ple de subtileses, en què mai res queda com havia començat. Quedaria molt cursi dir que aquesta és la màgia de l'intercanvi entre persones? En definitiva, crec que ho és. El músic de Miravet Èric Vinaixa posa música a aquesta realitat en el seu darrer disc Insinuacions. “A la vida, res del que diguis serà interpretat per l'interloctutor de la mateixa manera que tu ho has pensat, totes les interpretacions passen pel sedàs de les nostres vivències”, diu. Així és com comença la nostra conversa sobre l'essència del seu segon disc en solitari.

 

Fa potser dos anys que no el veig. Des de la promoció del seu darrer disc. I ara que ja fa prop de 2 mesos que el seu últim treball ja corre per les botigues i les llistes d'Spotify, l'entrevisto, aprofitant la seva estada a les Terres de l'Ebre per passar uns dies d'estiu. Comencem la conversa en ple nucli antic de Tortosa, amb un gintònic i un te al davant. La trobada amb algú com l'Èric mai és un tràmit professional, sinó una experiència que cal assaborir-la amb el millor complement. I el gintònic i el te, cadascun a la seva manera, ho són. Comencem parlant de com surten els temes d'aquest darrer disc. “La inspiració ve del dia a dia...”, em diu mentre observa la taula del costat. "M'agrada empatitzar amb la gent. Sóc molt permeable a qualsevol estímul... Una olor, un to de veu poden amagar l'essència de tota una vida”.

 

Aquest disc, que ha estat pensat, produït i arranjat per ell mateix, aconsegueix una unió perfecta entre fons i forma. “Musicalment, els instruments s'insinuen, entren i surten creant atmosferes molt íntimes”, explica. “No hi ha crits, sinó paraules que busquen crear intensitat, pots anar del zero al mil en segons”. Èric, que sempre diu que és més músic que lletrista, no ha volgut deixar cap detall a l'atzar. "La riquesa musical va des del piano a les guitarres, passant per uns arranjaments subtils de cordes, veus i vents" que posen sentiment a lletres que giren al voltant dels vincles, tant sigui d'amistat -com el tema Amic- com al voltant del sexe, Per tu o Suplicava la reina, un tema que culmina amb la veu femenina de l'actriu Mercè Martinez. En aquest disc, Èric es recrea en les sensacions des de la tranquil·litat, sense convulsions. “El disc anterior estava molt basat en relacions personals que es troben a un punt difícil, era més introspectiu...”, diu. “En aquest disc no hi ha tantes preguntes, sinó com una mena d'acceptació de les condicions vitals”. “La conclusió: que la vida és sensual...”

 

No obstant això, no creu que aquest canvi sigui cosa de l'edat. “Més que l'edat, són les condicions vitals”, diu. “És haver après a estar a gust fins i tot en les situacions que no t'ho permeten”, explica. “Crec que aquesta sensació de benestar te la dona haver-te deslliurat dels compromisos i de les convencions socials”. “Estem condicionats per l'educació, per l'aire viciat. Som fruit d'una educació molt tradicional...”, diu Èric tractant d'explicar-me que ell també ha hagut de fer un camí cap a l'autoconeixement. Potser l'ha ajudat convertir-se recentment en pare d'una nena, la Júlia, que en certa manera és també protagonista del disc. De fet, el bonus track, Dorm petita dorm, recull sons que pertanyen al moment del part. “Des que sóc pare, he intentat continuar amb la meva vida de sempre, només que ara existeix una persona per la qual em deixaria tallar un braç”, diu. A més, diu que ha trobat un dels plaers màxims a la vida. “El fet que rigui quan interactuo amb ella no té preu”.

 

La conversa s'acaba parlant de què fa Èric Vinaixa al dia a dia. "Música i canviar bolquers, bàsicament". Ara bé, reconeix que la música és el pal de paller que el manté en equilibri. “El motor de la meva vida està en les relacions personals. Això t'ho pot donar un bon llibre, viatjar, una bona pel·licula o fer un gintonic i un te a un bar del Casc Antic de Tortosa".

 

--

Més informació: 

ericvinaixa.cat