Jump to navigation
Labordeta va ser el seu professor a Teruel i qui va despertar en ell la passió per la música. Joaquin Carbonell serà un dels convidats estrella de les IX Jornades de les Lletres Ebrenques, on oferirà com a cloenda el seu espectacle antològic 'La profesión va por dentro'. Hem volgut parlar amb ell.
- Per què la 'Profesión va por dentro'? Sabies que sóc periodista, també?- Sí, i també escriptor...Durant 25 anys he fet una entrevista diària i la meva obsessió sempre va ser titular bé. M'agradava jugar amb les paraules. I el que faig en el títol de l'espectacle és jugar amb el significat de les paraules. Per una banda, faig un recorregut per molts dels temes que he escrit, i de l'altra banda, faig referència a la frase “la procesión va por dentro" en el sentit d'algú que està rumiant moltes coses i està a punt d'estallar.- Com se sent repassant les cançons de tota una carrera? Jo sempre m'he sentit un amateur. Però després d'anys sobre els escenaris, aprens una mica de tècnica. En el meu cas, sempre he estat al·lèrgic a fer cançons d'actualitat. Més aviat he intentat parlar de temes que mai passen de moda. El periodisme m'ha permès soltar els meus dimonis diàriament, però mai ho he fet com a creador, perquè no vull que les meves cançons quedin obsoletes.- Quina diferència hi ha entre escriure un article periodístic i una cançó? Escriure una cançó és un factor químic. Lletra i música han d'aconseguir una sinèrgia màgica. No ha d'haver preponderància d'una sobre l'altra. Fer una cançó és un miracle, pel qual no sempre s'està preparat.- El desaparegut Labordeta va ser clau a l'hora que tu t'animessis a pujar als escenaris?Sí, ell em va ensenyar a mirar al meu voltant i a parlar d'allò que veia. Més que un professor, va ser un mestre de vida. Dues entitats que no sempre coincideixen. Moltes vegades ningú t'ensenya a fer això tan senzill. Vaig començar parlant de la vinya, de les oliveres i de les persones que veia al meu poble...- Amb quin tema creus que et vas 'doctorar' com a cantautor? Molta gent considera el meu primer disc, “Con la ayuda de todos” -editat el 1976-, el més brillant de la meva carrera. Han passat molts anys, però el segueixo cantant als meus espectacles. Allà vaig trobar el meu to. Vaig veure que era un noi rural que tenia ganes d'explicar coses. En aquest disc hi havia molts errors, però era molt pur. Amb els anys, perfecciones la tècnica, però la puresa no es torna a recuperar.- Algun record imborrable dels teus anys al costat de Labordeta? Crec que, a part de la seva dona, jo era qui millor el coneixia. Vam passar moltes hores junts. Mai ens vam abandonar, fins que ell va morir. Hem rigut, ens hem enfadat, però sempre hem tingut una relació autèntica. El que més valoro d'ell és la seva autenticitat. És molt difícil que una persona no canvïi de jaqueta en tota la seva vida. A més, el seu humor era molt aragonès -molt “somarda” com diem allà-, dèia coses molt bèsties amb un somriure i el que les escoltava no entenia fins el dia següent el seu significat.- Alguna frase seva que recordis?Un dia em va dir "No sé perquè la gent em té por. Jo sóc un tio simpàtic, però la cara no m'acompanya".- Actuaràs en el marc d'unes jornades de les lletres que homenatgen la figura de Julio Cortázar... T'agrada aquest autor? M'encanta actuar en un esdeveniment on se celebrin les lletres. Jo abans de tot, sóc un lector vocacional. Cortázar per a mi ha estat una persona que ha obert portes que mai sabies on et portarien. Un atrevit que ens ha obligat a d'altres a arriscar.
--Recital de cloenda de les IX Jornades de les Lletres EbrenquesAmb el cantautor aragonès Joaquin CarbonellDissabte 18 d'octubre, 19:30hAuditori de la Unió Filharmònica (Amposta)
