Jordi Fabra: "Som els birbadors de la banda"

Jordi Fabra és un músic polifacètic. O un polifacètic que també és músic. Natural de Deltebre és llicenciat en Filosofia, té un postgrau en acupuntura bioenergètica i és un dels integrants de la Birband de les Terres de l'Ebre, una big band de músics de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que van ser l'actuació revelació del darrer Festival de Jazz de Tortosa.

 

- Per què li vau posar Birband a la vostra big band de jazz?

Birbar vol dir treure l’arròs rebordonit i les males herbes. Es fa amb colles de gent durant l’agost i és l'única activitat de l’àmbit de l’arròs que encara es fa a mà. També és el nom que Marc Fabra li va posar a la nostra Big Band i, per tant, nosaltres som els birbadors de la banda i jo, humilment, toco la tuba.

 

- Com va començar aquest projecte jazzístic?

El setembre del 2009 vam començar a assajar 4 o 5 persones: Sergi Bofill, Jaume Canalda, Joan Forés i jo, i potser m’oblido d’algú. Juan Miguel Alfonso ja feia temps que volia fer una Big Band i, poc a poc, es va anar apuntant gent a punta pala. Gent d’Amposta, de Tortosa, Tarragona, Santa Bàrbara... i ara som 25 músics.

 

- Actualment on us podem veure actuar?

Ara mateix no tenim bolos, estem de vacances. Segurament al setembre ens tornarem a posar. Però vam estar actuant a l’últim festival de Jazz de Tortosa compartint cartell amb el músic Chucho Valdés. Ara estem buscant bolos, qui estigui interessat en nosaltres pot posar se en contacte via facebook.

 

- Heu tret algun cd o dvd perquè la gent us pugui conèixer millor?

D’aquí poc sortirà un DVD d’un directe, però encara no sé com es dirà.

 

- Jordi, tu ets molt polifacètic, crec que també tens un llibre...

Sí, Sin hueco en el papel. Es pot trobar a la llibreria La Idea i a la Sanchís de La Cava. És un recull de poemes personals escrits la majoria a l'illa de Tenerife, on vaig estar vivint quatre anys. Són una espècie de diari. Jo no sóc poeta, però m’agrada jugar a ser-ho.

 

- Com va sorgir la idea d'editar un llibre?

La idea va sortir de Marc, un dissenyador que el va maquetar i li va posar imatges i va crear un diàleg entre els meus escrits i les seues fotos. Parlo sobre temes que m’interessen i em preocupen com l’amor, la mort, el silenci. Per a mi el silenci és un espai vital on es pot trobar la pau. (tot just diu això, sona el campanar i ens posem a riure).

 

- Per tant, també ets filòsof o t’agrada jugar a ser-ho?

Tothom som filòsofs de manera innata. Almenys quan naixem tenim amor i anhel de saber. Jo no vull ser filòsof, però m’agrada la filosofia pràctica.

 

- Què entens per filosofia pràctica?

Una forma de pensar que s’adapta a una manera d’actuar. No rebutjo la filosofia teòrica però no és la que més em fascina. Jo vaig passar d’estudiar filosofia a viure la filosofia a través del món del tacte, del ser humà en quan a ésser total. És important escoltar l’ésser humà de manera física, emocional i espiritual i treballar el seu cos.

 

- M'interessa...

Jo vaig començar a estudiar shiatsu, una teràpia manual japonesa nascuda a inicis del segle XX i que té arrels molt més antigues; es fonamenta en la medicina tradicional xinesa, també en tècniques de massatge xineses i occidentals i principis de psicologia occidental, almenys la vessant que he estudiat jo. Ara sóc terapeuta de Shiatsu i acupuntor. 

 

- Com se’t pot demanar una cita?

(Riures) Doncs a través del telèfon (650 44 99 30). Tinc una consulta privada. Una sessió, 30 euros, i sol durar una mitjana d’una hora, hora i pico.

 

- Jordi, recomana’m algun llibre i dóna’m una frase per acabar, si us plau.

Lo de Sin hueco en el papel no te’l recomano massa (risses). Un que és impressionant és Ami - El niño de las estrellas de Enrique Barrios.

 

- I la frase...

La frase seria una d’Spinoza que sé que t’agrada molt: "Obra bé i alegra-te’n de fer-ho".