La PDE posa música a la seua lluita

“La música és la taquigrafia de l’emoció”, va escriure Leon Tolstoy. Tenía raó. Els sons i les melodies superen la raó i transmeten, directament, sense filtres, sensacions i estats d’ànim. 

 

La Plataforma en Defensa de l’Ebre va complir al setembre 10 anys i ho ha volgut celebrar amb la publicació d’un CD que commemora la seua lluita i, sobretot, posa música al moviment.

 

“La banda sonora de la lluita seria el soroll ambient de les manifestacions: la gent cridant, els aplaudiments, les bandes, les gralles...”, diu Josep Sabaté, membre de la PDE i coordinador en l’edició del disc. “Però el que ens va fer moure és l’emoció i aquest sentiment està molt vinculat a la música”, explica.

 

Per això s’ha fet aquest recopilatori. “Com a mostra d’agraïment als grups que ens han acompanyat durant aquest anys i que han associat la nostra lluita a altres reivindicacions”.

 

En total, 17 cançons de grups com Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries; Pepet i Marieta; Terrer Roig, Xeic!, Obrint Pas; La Carrau, Andreu Rifé o Ràbia Positiva que van unir-se a la reivindicació.

 

Una altra part important del recopilatori ha estat el llibret que l’acompanya, que inclou una cronologia des dels anys trenta fins a l’actualitat, on es repassen els principals projectes hidràulics, així com altres agressions a territori i l’evolució dels moviments i lluites que han sorgit per a fer-hi front.

 

En l’elaboració del projecte, han participat una desena de membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, així com molta gent, grups i persones que han cedit de manera desinteressada les seues cançons, imatges o el propi disseny.

 

Si voleu conèixer més ampliament les reflexions de Josep Sabaté al voltant d’aquest tema, podeu consultar un dels articles publicats al seu blog. 

 

(Article 'Quants anys, quantes lluites i quantes cançons', de Josep Sabaté)