Lo Gitano Blanc, els mites fets rumba

Andreu Carranza és l'alma mater d'aquest conjunt de Flix

Surtdecasa Ebre

22/04/2014

Música

S'han convertit en un dels conjunts més originals de casa nostra. Bona música, bones lletres i connexió amb el públic. Guanyadors del Premi Enderrock per votació popular a millor cançó folk 2014 per 'La rumba ebrenca', prenen el nom del personatge de ficció creat per l'escriptor Andreu Carranza, un dels components del grup. Per qui no el conegui, el Gitano Blanc és un personatge de la novel·la 'El Llibre de les Set', encarregat de comprar els terrenys on instal·laran la central nuclear d’Ascó. Un espavilat, un impulsiu, un tafaner, amb molts trets de la cultura popular ebrenca o riberenca, si es vol. Integren el grup Andreu Peral, com a vocalista principal, Marcel Bagés (guitarra) , Xavier Blanch (bateria), Pep Colls (baix) i Àlvar Monfort (trompeta). Tots ells han sabut interpretar com ningú conegudes peces de la rumba catalana i han donat nova vida a cançons populars ebrenques i de Flix. Andreu Carranza, alma mater del grup, ens n'explica els detalls.

"Són històries locals que connecten amb la globalitat. Les lletres i les músiques formen part de la història, de l’espectacle, tenen un sentit"

- Què és un gitano blanc?

De fet, de 'Gitanos Blancs' n’hi ha a molts pobles de Catalunya, sobretot del Sud i les Terres de l’Ebre. És un mite molt comú al territori. Es tracta d’un comerciant, un home sempre ficat en tràfecs, que tindria les seues arrels en l’intens comerç fluvial de l’antiga navegació de l’Ebre; un llaüter, una mica aventurer, un dia s’aixeca ric i, l’endemà, és pobre com una rata, que té el do de la paraula, se sap totes les dites i totes les picardies del riu, bebedor, jugador i amb aquell punt castís dels navegants de riu que sempre anaven a nòlit.

- Quin és el secret de l'èxit de Lo Gitano Blanc?

Potser es tracta de la barreja dels elements el que fa que aquest còctel funcioni. Bons músics, veu molt especial entre jotera i rumbera, i una història per explicar: les aventures i desventures del gitano blanc que viatja pel món mentre va sonant la rumba ebrenca.

- Recupereu cançons populars com la coneguda caramella Ous, pollastres, conill, gallines, o l'havanera Manuela. Com s'adapten aquestes cançons a l'època actual?

Des del primer moment, tots els components hem tingut clar que treballaríem amb textos i músiques pròpies i, en tot cas, adaptaríem cançons populars. En primer lloc, cal destacar que moltes d’aquestes cançons populars ja tenen en l’arrel una base rítmica molt potent i s’adapten perfectament a la rumba que nosaltres fem. Això és més vell que l’anar a peu, nosaltres el que fem és de pont entre el passat i el present, però entenem que, quan hi ha ànima a un tema, queda marcat per la seua atemporalitat. De vegades, només és qüestió d’accelerar el ritme, entretallar-lo o donar-li un altre aire.

- Ets l'autor de moltes de les lletres de les cançons. Explica'ns de què parlen...

Són històries locals que connecten amb la globalitat. Les lletres i les músiques formen part de la història, de l’espectacle, tenen un sentit. Entenem que el nostre espectacle és un tot, on no hi ha de mancar ni faltar res i totes les peces han de tenir sentit.

- És gratificant divertir a la gent en temps de crisi, no?

Quan s’estableix la complicitat, el moment és efímer però al·lucinant. Hi ha una mena de comunió, una fusió. Això ningú no ho pot controlar, passa per si sol i, aleshores, tot és transversal, el públic podria estar dalt de l’escenari cantant i nosaltres a baix seguint el ritme... És tan bonic que quan acabis algú et digui: 'Durant una estona no pensava en res, estava aquí amb vosaltres, m’heu fet oblidar de tot'.

- Quins grups o formacions us han servit de referents?

Tal vegada no tenim uns referents clars perquè intentem fer alguna cosa diferent, experimentar. Això sí, sabem i tenim la consciència de que tot està inventat. Intentem que la gent connecti amb nosaltres, volem que, en acabar l’actuació, el públic surti satisfet i, si no és molt demanar, que cadascú pensi que és possible una altra visió de la realitat, és possible canviar les coses, és possible divertir-nos fora dels cànons que ens imposen.

- Quina és la cançó que millor defineix l'essència del grup?

La Rumba Ebrenca és una de les cançons que la gent ja associa al Gitano Blanc. Parla del nostre territori i d'un jove rumbero fill de la barreja cultural. El fet que guanyés el Premi Enderrock per votació popular a millor cançó folk 2014 ens diu que la gent se l'estima i l'ha fet seva. N'estem molt orgullosos.

- Els músics, a què es dediquen en la seua vida privada?

Tenim la gran sort que la base musical i rítmica del grup la integren músics professionals que tenen altres formacions: jazz, pop rock...

- Heu actuat fora de les Terres de l'Ebre?

Sí, poc a poc anem pujant. Hem tocat a Tarragona, Reus, Manresa...La resposta sempre ha estat increïble, la gent s’ho passa pipa. És el que dèiem abans, a partir d’uns temps, unes històries locals i molt properes, intentem connectar amb tots els públics, ja siguin de l’Ebre, Tarraco, Barcino o New York, tant se val. S’han de trencar els tòpics. El 22 d'abril serem a l'Heliogàbal al barri de Barcelona. És un concert molt especial per nosaltres ja que es tracta d'una de les sales més emblemàtiques de la ciutat i a més, serà com un peregrinatge anar a tocar a un dels barris on s'ha cuinat la rumba catalana.