Paul Fuster pedalarà fins a Vilalba dels Arcs en la seva gira més sincera

Explica que té una guitarra especial que és la que vol que l’acompanyi si un dia ha de pujar dalt un arbre per quedar-s’hi. És una guitarra que s’ha fet ell mateix, i diu que és la que li agrada més per tocar ‘La Santa Collons’, el tema que més ha sonat d’‘El repte’ (Chesapik, 2012), el seu darrer disc. Aquesta guitarra se la va construir amb un tros de xapa de la rentadora que tenia quan vivia a Nova York, abans de tornar a instal·lar-se a Catalunya -la terra del seu pare- ara fa pocs anys. Aquesta però no és la única guitarra que s’ha construït en Paul Fuster. 

 

Se n’ha fet diverses amb diferents timbres i sonoritats perquè s’adaptessin als diferents sons que tenia al cap en cada moment. A banda de guitarres, fa bicicletes també amb material reciclat. Fa uns mesos se’n va construir una que des del passat 4 d’abril, i al llarg de 60 dies, el portarà a tocar per prop de 60 poblacions d’arreu de la geografia catalana. Potser perquè tampoc troba altra manera de fer arribar la seva música allà on ell vol fer-la arribar. En Paul Fuster pedalarà aquest dissabte 11 de maig  fins a Vilalba dels Arcs, després d'haver actuat a Reus, Tarragona, Cambrils i Benifallet. D’aquí uns dies també a ho farà a Falset.

 

Per tot el país hi està escampant les notes del seu darrer disc, el quart i el primer que fa en català perquè assegura que tenia la necessitat d’integrar-se encara més com a músic a casa nostra. Aquest artista inquiet, i fet a la seva, va néixer a Minnesota, però ha viscut tota la vida a Nova York. Ara té la necessitat d’expandir el missatge i les sensacions especials que ha viscut composant per primera vegada en català. Ho fa en una peculiar gira que s’allunya de qualsevol circuit comercial establert i que també pretén fer arribar la música a llocs on hi habitualment no hi arriba. Ell i la seva bicicleta faran parada avui a Vilalba dels Arcs, a Lo Pub, on hi actuarà a partir de les 23h. del vespre. 

 

El disc que presenta, ‘El repte’, ja el va tocar l'any passat a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca i al Teatre Bartrina de Reus en el marc del Festival El Ressupó. Surt després dels seus dos primers discos en anglès que li van ajudar a  treure el cap (‘36 weeks’ i ‘Battleship’), i de ‘Happy nothing’, un disc del 2002 coproduït per Quimi Portet, en el que va mostrar gran part del seu potencial com a músic a través d’un treball íntim i personal. Ara també parla de les seves sensacions i del seu estat anímic però aquesta vegada l’entenem a la primera. En Paul Fuster es troba encara, com molts, buscant el seu lloc. Si un dia no el trobem, quan anem al bosc, escoltem ben atents quan mirem cap dalt no sigui cas que el trobem dalt d’un arbre tocant la guitarra que es va fer amb la xapa de rentadora.

 

--

Concert a Vilalba dels Arcs (enllaç)