Alfred Porres: "Totes les cançons del disc són travessades per la idea que som ben poqueta cosa"

Rampaire, músic i artista visual, presenta 'Pedretes' el 15 d'abril

Surtdecasa Ebre

27/03/2018

Música

'Pedretes' és el nou treball d’Alfred Porres, que sota el nom de Rampaire ens presenta un projecte molt personal, vivencial, proper, de Km 0, connectat a la tradició i la cultura ebrenca, però que, al mateix temps, defuig d’encotillar-se en allò folklòric i té vocació de pop, amb importants influències del pop i rock dels 60. Rampaire és un topònim que designa la zona del Delta de l’Ebre on, des de generacions, la família de l’artista ha conreat uns arrossars. Ara, passa a donar nom al seu projecte musical, que va iniciar-se el 2015. Una de les seves principals característiques és l’ús de la parla ebrenca, habitualment circumscrita a projectes musicals estrictament d’arrel folklòrica i que, des de principis de la seva carrera musical, ha reivindicat com a eina de comunicació viva i contemporània. El 15 d'abril a l'espai La Llar d'Amposta es farà la presentació oficial de 'Pedretes'. Hem parlat amb ell.

"Quan un es fa gran acaba acumulant influències molt diverses, fins i tot inconnexes o contradictòries"

- Què defineix a Rampaire, el teu alter ego musical?
Rampaire és un projecte musical que vaig iniciar en secret o, més ben dit, en la intimitat ja fa uns quants anys. Inicialment definia només un espai i un temps personal que dedicava a la música, a tocar la guitarra i a escriure cançons. En una etapa de la meva vida que vaig dedicar a projectes artístics i professionals que transitaven lluny de la música, Rampaire va ser el vincle que em connectava amb el meu jo musical d'Atzucac i Ovni. Al 2015 vaig gravar el primer EP ('Sol', autoeditat) i Rampaire va esdevenir un projecte musical públic.

- Què vol dir rampaire?
El mot rampaire és un topònim que fa referència a la zona del Delta de l'Ebre on, des de generacions, la meva família ha conreat arròs. La referència al territori i la cultura ebrenca, d'una banda, i la vinculació familiar, personal i vivencial, de l'altra, són les claus per entendre aquesta proposta musical.

- Per què 'Pedretes'?
'Pedretes' (Microscopi, 2018) és el segon EP que publico com a Rampaire. El recorregut del primer EP ja estava esgotat i necessitava enregistrar-ne un altre. En esta ocasió, he tingut la sort de comptar amb la col·laboració de Quique Pellicer (baix), Josep Lanau (acordió) i Sergi Molina (percussions), la participació puntual de Cristòfol Pons (castanyoles), les il·lustracions d'Hernán en h i tot plegat ha contribuït a eixamplar-ne el ressò. La paraula pedretes surt d'un vers de la primera cançó del disc que diu "som pedretes en un món que gira sense fer-nos gaire cas". D'alguna manera, totes les cançons del disc són travessades per la idea que som ben poqueta cosa, que som fets d'històries insignificants que, tanmateix, esdevenen fonamentals per entendre i donar sentit a la vida.

- Quins artistes admires o creus que t'han influït?
Quan un es fa gran acaba acumulant influències molt diverses, fins i tot inconnexes o contradictòries. Tanmateix, jo seguixo aprenent de la música dels 60, sobretot The Beatles, però també Rollings Stones, Kinks, Who... L'altre gran referent meu són The Clash i la música anglesa de finals dels 70 (Specials, Madness). Últimament estic escoltant música més antiga, dels inicis del rock and roll, com Eddie Cochran i Ronnie Hawkins. Però també propostes com les de Wilco i Bon Iver.

- Què valores en les propostes musicals?
En general, em sembla que cada cop m'agraden més les propostes directes, poc produïdes, cançons en què pots seguir el rastre dels dits sobre les cordes de la guitarra o sentir la respiració de qui canta.