Un viatge a través de la teatralitat, la proporció, la llum i la passió

La pianista Neus Peris presenta l'espectacle de música clàssica 'Miralls i miratges'

Anna Zaera

09/01/2015

Música

Ho diu la pròpia autora. Hi ha quatre elements que conformen un tot: la teatralitat de Haydn, la proporció de Ravel, la llum de Messiaen i, finalment, la passió de Chopin. La pianista Neus Peris, natural de Barcelona però que ha treballat moltes temporades com a professora de música a les Terres de l'Ebre, proposa un viatge musical calidoscòpic amb presentacions de les peces que us acostaran al món de cada compositor. Les interpretacions respondran als contextos personals i històrics de cada peça. En quin moment històric van viure? Per a qui van escriure la seva música? Quines històries s’amaguen darrere les seves composicions?

"La preparació d’aquest concert m’ha acompanyat molts mesos, he après i he crescut cada dia. Però al final, la música és comunicació i el públic és la peça que fa tancar el cercle"

La pianista, llicenciada en Interpretació pianística a l’Escola Superior de Música de Catalunya, ha participat en festivals internacionals i ara inicia una gira per l'Estat amb aquest espectacle que es podrà gaudir dissabte 10 de gener a la Lira Ampostina. Hem pogut parlar amb ella perquè ens expliqui més detalls.

- 'Miralls i miratges', un projecte personal que vol apropar el teu univers musical al públic...
Sí, la música transporta sentiments i emocions, que cadascú de nosaltres rep de manera diferent depenent de moltes coses com l’estat d’ànim i l’estat físic. La música ens reflecteix a nosaltres mateixos, d’aquí els “miralls”. D’altra banda, la música té el poder de fer-nos viatjar molt lluny, sense sortir de l’auditori. Ens pot evocar un paisatge boirós, el vol dels ocells a l’estiu, una tempesta marítima,… d’aquí els “miratges”.

- Defineixes el concert com un viatge musical calidoscòpic a través de quatre punts de vista. Com definiries el fil conductor d'aquesta sessió musical?
Començo amb Messiaen, un músic francès que va tractar molt el tema de la religió catòlica des d’un punt de vista místic. Evoca les sonoritats ressonants que sentiríem si toquéssim en una ermita, i ens proposa un estat instrospectiu, ple de llum. Continuo amb Haydn, un dels principals exponents de la música clàssica del segle XVIII. La sonata que interpreto és l’última que va escriure i està plena d’elements clàssics com la simetria, la bellesa i l’equilibri; està plena de detalls, els ambients canvien a gran velocitat i està farcida de caràcters diferents, per això, m’he inspirat en el teatre per trobar la meva versió de la peça. Amb Ravel, ens translladem a l’impressionisme: la sonoritat es suavitza i, fent un paral·lelisme amb la pintura, busca tons pastel i difuminats; el ritme és molt precís i de proporcions precises, com ho és un cristall mineral que es forma espontàniament. I per acabar, Chopin ens apropa al món romàntic de les passions desfermades, l’orgull de la seva pàtria natal - Polònia - i els petits oasis de tranquil·litat i solitud, a través de la 'Fantasia en fa menor', una de les meves peces preferides del compositor.

- Com prepara una artista un espectacle com aquest? Va evolucionant a mesura que vas articulant el discurs musical?
La preparació d’aquest concert m’ha acompanyat molts mesos, he après i he crescut cada dia. Però al final, la música és comunicació i el públic és la peça que fa tancar el cercle. Per això, tinc moltes ganes de compartir aquesta música amb el públic, i encaro els propers 8 concerts, començant el 8 de gener a Tortosa i acabant el 17 d’abril a Girona, amb molta il·lusió i energia.

- Al públic, molts cops l'espanta la música clàssica. Què els hi diries als no-introduïts en la matèria?
El concert és per a tots els públics, i m’agradaria animar a venir especialment a aquells que no coneguin la música clàssica, o que només l’hagin escoltat enregistrada. En viu és una experiència diferent, canviant i el repertori és molt variat.