Durant el 15è aniversari d'ACEM

Foto: 

ACEM

Montserrat Meneses: “Qui canta els seus mals espanta!”

La músic i professora dirigirà un cor de 1700 veus a Manresa en motiu del 25è aniversari de l'Associació Catalana d'Escoles de Música
Albert Compte Riba
,
23/02/2018
Música
L'Associació Catalana d'Escoles de Música celebra 25 anys i ho celebra arreu de Catalunya amb nou actuacions repartides per tot el territori. A Manresa, Capital de la Cultura Catalana 2018, l'actuació estarà dedicada a la formació coral, on 51 escoles de tot el principat participaran en una cantada formada per 1700 persones, sota la direcció de Montse Meneses i Sendrós (Barcelona, 1973), músic i professora a l’Escola Municipal de Música Pau Casals d'El Vendrell (EMMPAC). L'esdeveniment serà el proper 3 de març al pavelló del Nou Congost i constarà de dues sessions obertes al públic, una a les 16h i l’altre a les 17.15h.
“Mai s’és massa gran per res! Només viatgem una vegada per aquests ruta que és la vida i cal agafar tots els trens que puguem”

- 1700 músics corals sota una mateixa batuta. N'havies dirigit mai tants alhora?
La veritat és que diria que 1.700 no! Tinc força experiència en masses, soc una de les directores musicals de la Cantània, del Canta Gran, he estat formadora del Messies participatiu en diverses edicions...Però mai havia passat dels 800 cantaires de cop!

- Com heu organitzat els assaigs?
El repertori l’han treballat a cada escola. Es va fer una proposta inicial el mes d’octubre amb una presentació del repertori per als professors. Vam proposar tres grups de repertoris per donar cabuda a totes les edats i realitats. El dissabte al matí ens trobarem per primera i única vegada per assajar totes les peces i a la tarda farem els dos concerts.

- Un sol assaig general?
S´, tindrem aproximadament 20’ per assajar cada cançó només.

- Hi participaran 51 escoles. Són totes del Bages o hi ha altres representacions comarcals?
Són escoles d’arreu de Catalunya!

- Com s'està vivint aquest vint-i-cinquè aniversari?
Com a escola, no pas com a ACEM, et puc dir que és una moguda considerable intentar assistir a les trobades, però val molt la pena participar en la festa!

Cantada en el marc del 15è aniversari. | Font: ACEM

- Has estat membre fundadora del Cor Joves Veus del Vendrell. Quins motius et van impulsar a fundar-lo?
Ui! Parles d’anys! Amb 16 anys vaig fundar les Joves Veus; en fa 21 vaig fundar el cor Zongora (cor de noies del Vendrell) i en fa uns 17 el cor de veus blanques de l’EMMPAC. I en fa 20 que dirigeixo l’allegro de Barcelona... Això vol dir que ja començo a tenir una edat! Em va atraure molt això de dirigir. M’encantava el cant coral que fèiem amb l’Albert Solé, al Vendrell. En aquelles èpoques no hi havia cap cor jove a la vila. Ens ho vam proposar, juntament amb una amiga, l’Anna Ibarz, i mira: encara existeixen i amb bona salut! Fa gairebé 30 anys d’això! Vaig començar a fer cursos de direcció coral i el cuquet de la direcció cada vegada es va fer més i més gran. No em puc imaginar la vida fent una altra cosa...

- Per què el cor?
Viure la música, viure amb música és vital. I encara ho és més fer-la en grup. El cor és un instrument molt complex, pensa per ell mateix, sent per ell mateix i decideix per ell mateix. Per tant intentar transmetre com jo sento la música als cantaires, respectant el que ells senten i fer-ho arribar a un públic és un repte, però quan tot flueix és una passada. Treballar amb un cor vol dir compartir sentiments, experiències. Escoltar i saber escoltar, respectar i saber-se respectat, compartir un espai amb persones probablement molt llunyanes a tu en molts aspectes. A banda, hi ha la relació personal que acabes establint amb els companys del cor. Crec que és una manera de fer música a l’abast de tothom i de fer-la amb el millor instrument possible. I a més, és l’únic instrument pel que sempre s’ha escrit música, el més antic i el més actual. Alhora, és un instrument que té tothom, per tant tothom pot cantar!

- Com és dirigir-lo? Com es viu?
Dónes molt quan estàs davant d’un grup, molta energia, moltes hores de feina i molt sovint et buides i et despulles davant del cor, però el que reps és encara molt més gran que el que dones! Quan et ve un cantaire i et diu que espera amb candeletes l’estona de l’assaig de la coral, perquè és el seu moment, on s’oblida de tot, que per ell és una teràpia, i que encara que entri cansat o preocupat a l’assaig, en surt content, és quan se’m confirma que la música és realment una teràpia imprescindible. I és que qui canta els seus mals espanta!

Cantata 'El nen enamorat de la lluna', pel 20è aniversari. | Font: ACEM

- En quin estat de salut es troba la música en l'ensenyament obligatori?
Buf! Difícil de resumir en poques paraules. Mira, l’altre dia amb el Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals, comentàvem que hi ha països on gairebé no hi havia escoles de música, i que les que existien estaven enfocades per als que s’hi volien dedicar. I que l’ensenyament que intentem donar nosaltres a les escoles de música ja el tenia tothom de base a l’escola de règim general. O sigui, estem malament, molt malament, i diria que no té pinta de millorar. Les escoles de primària tenen molt poca estona de música i en algunes encara és una maria, no només pels pares, sino pels mateixos companys. Hi ha tanta feina a fer i tan poca consideració per part dels qui tenen la possibilitat de canviar les coses, que de vegades és desesperant!

- Caldria fer un itinerari d'immersió musical? Com caldria millorar-ho?
No puc respondre a això en quatre línies, i tampoc tinc la solució immediata, ni sé com s’hauria de fer. Però penso que d’entrada caldria que la música fos present en tots els àmbits, no només el de l’ensenyament; que es treballés transversalment amb totes les altres àrees. Fer de la música un instrument de la vida. Facilitar l’accés a la cultura a tothom, no convertir-ho en una activitat elitista i a l’abast només d’uns quants. Quant costa anar a un concert al Palau o a l’Auditori o anar al Liceu? Una bestiesa! Malgrat els esforços per fer concerts familiars, educatius..., no n’hi ha prou, tothom ha de poder anar a un concert, al teatre, a una exposició..., i sobretot tothom ha de tenir les eines per voler-hi anar.

- S'és mai massa gran per aprendre a tocar un instrument o participar en un cor?
Mai s’és massa gran per res! Només viatgem una vegada per aquests ruta que és la vida i cal agafar tots els trens que puguem, sobretot els que ens fan viure millor, en pau. I la música és la companya perfecta i la podem trobar en qualsevol estació!

A

També et pot interessar