Jump to navigation
- Vaig arribar fins a tu per unes sabates que hi havia a una cooperativa agrícola.Sí... Fem les típiques avarques de pagès! I cinturons de pell, motxilles, fundes de tisores de poda o fundes de ganivets. A part dels articles de bestiar que sempre hem fet.
- Entenc que heu adaptat l’ofici a les demandes actuals.Fins que no van aparèixer els tractors a totes les cases, hi havia una pallissa amb un burro, un matxo o un cavall per fer les feines del camp. L’ofici de guarnicioner era reconegut, era tan habitual com ara un mecànic.
- Què fa un guarnicioner?Originalment, un guarnicioner es dedicava principalment al tema del cavall que compaginava amb peces per al bestiar. També fem certes peces per als pagesos, ramaders i caçadors, per exemple, les típiques motxilles de pastor.
- Com és el vostre client?Ens adaptem al nostre client, un client exigent, a qui li costa trobar el que busca i vol pagar el cost d’un artesà. Quan no ho troba en una ferreteria industrial o en un gran comerç, nosaltres li fem a mida, en pell i cosit a mà.
- El teu germà i tu viviu de l’artesania?No és la nostra principal activitat i font d’ingressos, però és un ofici que sempre ens ha agradat i que mentre puguem el volem continuar. Treballem a la indústria, som doctors enginyers d’electrònica al sector de l’automoció, que no té res a veure. Hem après l’ofici de guarnicioners de molt joves. El nostre pare va retardar la jubilació perquè tenia encàrrecs, li agradava la feina i volia estar actiu, però va arriba un moment que va parar i vam continuar nosaltres. Teníem clar que era un coneixement que no volíem que es perdés, tot i ser conscients que és un ofici que va a la baixa.
- Saps quants guarnicioners hi ha a Catalunya?Diria que n’hi ha pocs més de 10. A les Terres de l’Ebre som nosaltres i al Priorat n'hi ha un a Falset. La majoria dels guarnicioners que queden no tenen relleu generacional, són persones que quan es jubilen aquella tradició es perdrà al poble.
Mariano Fons treballant al seu taller
- Per on treballeu?Els dos últims anys ens hem estès geogràficament. Mon pare treballava amb uns clients que li venien a casa arrel de la fase d’expansió que va fer al principi, que comprenia Terres de l’Ebre, Castelló, Tarragona, València i Terol. No li calia fer publicitat perquè la gent del ram ja li venien i ell no donava l’abast. Natros l’ajudàvem a l’estiu, els dies festius... Ell dedicat al complet i natros a nivell parcial ja era suficient. Hi havia molta alegria dins del món del cavall!
- Parles en passat.En aquell moment el món del cavall estava en auge, era vist com un luxe. El cavall estava per sortir a les festes tradicionals dels Tres Tombs, Sant Antoni o per a fer concursos de força i arrossegament que a la part de València, Castelló i Terres de l’Ebre és molt habitual. Utilitzar el cavall per a la feina de camp cada cop era menys habitual i s’enfocava més cap aquest tipus d’activitats. A partir del 2008, amb la crisi, això va canviar i la demanda va baixar, fins i tot va haver qui va vendre els cavalls.
- I què vau fer?Diversificar més. Si abans un 80% dels nostres articles eren destinats al cavall i l’altre 20% era pel bestiar, animals de companyia, agricultors, caçadors... Vam incrementar aquestes altres àrees i ens vam estendre geogràficament. En aquesta segona fase d’expansió, anar a fires ramaderes ens ha anat molt bé per donar-nos a conèixer.
- En què us diferencieu?En el fet que som artesans i, a més, reparem. També en la pell que utilitzem, de bou i de vaca. El cuir que utilitzem és un dels nostres trets diferencials, està curtit a mà.
- On?A la zona d’Igualada. La majoria de pell que avui s’utilitza és pell industrial, que està curtida d’una forma que té poc oli, està poc engreixada. Per fer el manteniment de l’article periòdicament l’has d’anar greixant perquè no perdi elasticitat en cas que es mulli o que estigui al sol i es ressequi. Uns collars d’ovelles o de gos estan sempre a la intempèrie i els hi has de fer un manteniment si vols que et durin. O per exemple les sabates que portes de pell, a la llarga si se’t mullen les pots greixar i t’aguantaran més. - Però no treballeu només en cuir.Per fer els nostres articles també treballem amb boga, del Delta de l’Ebre, i amb llana, dels ramaders de la zona o de les persones del poble que abans tenien somiers de llana que s’han anat desfent. Ara tenim un bon estoc de boga i llana, estem servits per a temps!
- Feu i repareu, explica’m això, Mariano.Sí, hi ha botigues que només compren i venen però el dia que aquest producte se li trenca al client o té un problema, com per exemple que l’article no s’ajusti a les mides de l’animal, no poden fer-hi res. Nosaltres ens fem càrrec d’aquest problema, el nostre pressupost inclou qualsevol ajust del guarniment.
Mariano Fons treballant amb una motxilla de ramader
- La cadira que utilitzes és molt baixa. Per alguna raó?És per estar còmodes, aquí ens hi passem moltes hores. I esta mida és ideal per posar els peus còmodament a terra i que no et faci mal res.
- En què treballes avui?En una motxilla de pastor, la busca. Aquesta motxilla la vam fer fa molt de temps i ara el client l’ha volgut adornar amb les seves inicials i el segell ramader. A un centre comercial poden trobar una bossa amb característiques similars però mai li podran fer el que li fem aquí.
- Sou la quarta generació de Guarnicioners Marian. Teniu fills?No, i el meu germà tampoc, som solters. Tenim nebots, ja veurem d’aquí uns anyets. Ara és una incògnita, però volem que continuï i pensem que és un ofici del que s’hi pot subsistir.
- Com valores l’estat dels oficis tradicionals?Són oficis que reben poques subvencions o ajudes i fan que la majoria de la gent no tingui relleu. No es veu una continuïtat degut a la dificultat de mantenir i de poder viure.
- Què li diries a un artesà que t’estigués llegint.Si realment disposes d’un producte únic que pot ser valorat no només aquí sinó a nivell global, intenta-ho. L’artesania és un patrimoni que s’ha de defensar i que ha de persistir perquè és un valor del que molta gent no n’és conscient fins que es perd.
- Què és lo que et fa més feliç del teu ofici?Mantenir la tradició familiar i explotar el coneixement que m’ha impartit la família, mon pare i els seus antecessors. També propis clients, donar-los suport, ajudar-los i solucionar-los els seus problemes del dia a dia és enriquidor. Servir i gaudir, aquí tots guanyem.
Web Guarnicioner Marian
