Jump to navigation
- Com va sorgir la idea d’aquesta exposició?En la meva primera visita a Catalunya va ser una sorpresa conèixer aquest conflicte entre Espanya i Catalunya. Fins fa no gaire era un conflicte més o menys desconegut a la resta d’Europa. El concepte i les paraules del títol de l’exposició són un projecte de fa molts anys però no podia tirar-lo endavant perquè em sentia massa insegur en la meva pròpia opinió i la informació que tenia sobre el conflicte. Al principi, el títol era ‘Enyorança?’, així, amb el signe d’interrogació. Era una pregunta per la meva inseguretat al respecte. Però, a l’estiu del 2017, vaig poder posar aquesta línia que ratlla la paraula Enyorança: Enyorança. Per a mi és molt important que el títol sigui ‘Enyorança. Catalunya avui’ perquè, en la meva opinió, no existeix més enyorança en aquesta situació. L’any passat, vaig tenir una primera trobada amb la Maria Camp, del Casino, i el Francesc Vilà, del Museu Comarcal de Manresa, i el projecte es va posar en marxa de seguida. És un tipus de projecte artístic que jo, com a artista o com a persona particular, no podria realitzar-lo sol. Jo sol no podria enviar 947 caixes, amb 947 pots de conserves a 947 alcaldes i alcaldesses. Per un projecte com aquest és molt important tenir el suport d’una institució o un espai d’exposició. Sense l’ajut del Casino, el Museu Comarcal i l’alcalde de Manresa, que va signar la carta per demanar la terra a tots els seus col·legues, tot això no hagués estat possible.La Maria Camp i el Michael amb el primer paquet que van rebre | FOTO: Cedida- És que vaja moguda! I més avui dia, que tot es penja al núvol.(Riu) Per a mi aquest projecte és molt emocionant. Estic flipant una mica perquè a l’exposició hi ha com uns 600 pots amb terra de tots aquests municipis. Són molts! I tot el procés que hi ha rere aquest projecte… En realitat és comunicació social total. Imagina’t totes aquestes caixes, per correu, arribant a tots els racons de Catalunya… I hem acabat rebent més o menys 800 quilos de terra.Imatge de la instal·lació artística | FOTO: Cedida- Déu n’hi do! Què significa la terra per a tu?La terra, per a mi, significa fertilitat. La terra és vida. El subtítol de l’exposició és ‘Fertilitat en mode d’espera’.- Per què està en espera aquesta fertilitat? És en relació al conflicte Catalunya - Espanya. En la meva opinió, Catalunya ha estat molts anys en mode d’espera. És el meu comentari en idioma artístic en relació al conflicte. D’altra banda, la terra està en pots de vidre de conserves. A la primera reunió amb la Maria Camp i el Francesc Vilà els hi vaig dir que era important per a mi que el projecte veiés la llum abans de les eleccions municipals del 26 de maig perquè jo volia els alcaldes dels darrers quatre anys. En realitat, després de les eleccions municipals es produeix un petit canvi en el projecte perquè, d’alguna manera, ja no és un comentari actual d’un artista, sinó que també adquireix un vessant històric. I, amb temps, adquirirà un vessant antropològic.L'interior de la barraca | FOTO: Cedida- Quines referències has inclòs a la instal·lació física? Aquesta instal·lació és la construcció d’una barraca de vinya. Jo visc al camp i els materials d’aquesta exposició són quotidians per a mi, els veig cada dia. Una barraca de vinya és un espai de protecció, aquesta és la funció d’aquest tipus d’edificacions. Dins la barraca de vinya de l’exposició hi ha prestatgeries per exactament 947 pots de vidre plens de terra. Les proporcions de la barraca són les del requadre vermell de l’obra ‘La Masia’, de Joan Miró. ‘La Masia’ conté tots els símbols de la identitat catalana. L’obra és ara a la National Gallery of Art de Washington. La va comprar Ernest Hemingway i va ser cedida per la seva dona en morir ell. Però tot això no és important ara… En fi, les dimensions de la barraca són de Miró, no meves.Mosaic amb fotos d'alcaldes i alcaldesses recollint la terra per l'exposició | FOTO: Cedida- Què te n’ha dit la gent, del projecte?És difícil amb una exposició com aquesta, perquè jo no hi sóc cada dia. Però crec que la reacció de la gent és gran i molt emocional. I per a mi també. En realitat és tota una sorpresa per a la gent el moment d’entrar a la barraca i trobar-se en una mena de laboratori de meditació, amb tots aquests colors de terra i la llum. És una exposició molt tranquil·la. Les persones visitants també poden veure les fotos dels alcaldes i alcaldesses perquè més o menys uns 225 ens van enviar una foto d’ells i del lloc del municipi d’on recollien la terra. Són moltes històries les que hi ha aquí darrere perquè tots ells buscaven llocs importants o simbòlics del municipi per extreure’n la terra. D’altra banda, el so de la sala són les granotes i els rossinyols que he gravat al camp, al costat de casa meva. És el meu somni. És una mica solitari i una mica difícil tirar endavant un projecte artístic com aquest. Costa molt trobar altres llocs on exposar aquesta obra. Després del 23 de juny, potser el seu destí serà un magatzem. I això serà una pena per a mi perquè aquest projecte suposa una responsabilitat enorme. Jo, de fet, sóc escultor de formació però porto molts anys treballant amb vídeo, so i instal·lacions.
- De moment has reunit 600 pots amb terra de tot Catalunya, que es diu ràpid.(Riu) Sí, és impressionat! Veurem què passa amb aquesta exposició però per a mi ha estat important poder-la fer.
Web Michael Kirkegaard